La meva llista de blocs

dijous, 29 juny de 2006

Welcome


Una setmana passa volant i per fi avui al migdia ha tornat Jordi a casa amb tots els honors i una benvinguda molt ianqui. Demà si puc us ensenyo fotos de cohets.

Una semana pasa volando y este mediodía ha vuelto Jordi a casa con todos los honores y una bienvenida del todo yanqui. Mañana si puedo os muestro fotos de cohetes.

dimarts, 27 juny de 2006

S.O.S.

Necessito ajuda urgent, especialment de les noies de patchwork o de les que treballeu amb feltre, bé ajuda en general. Estic fent unes cosetes amb feltre i el punt utilitzat per unir les peces és l'anomenat "blanket stitch" o també punt de festó (no sé si és correcta aquesta traducció). Jo he emprat aquest punt per unir peces de feltre, però revisant una manta que tinc a casa m'he adonat que hi ha un punt semblant per rematar les vores. Jo he fet el punt utilitzant un sol fil i en canvi a la manta veig que el fil és doble. En el meu cas tant al revés com al dret queda el mateix dibuix, mentre que a la manta no. Potser són dos punts diferents i tots dos són correctes o potser m'he equivocat.
Alguna ànima caritativa em pot ajudar? Si fos per mi no m'importaria massa (ho consideraria un aprenentatge), però és un regal i vull estar a l'alçada no sigui que sembli que regalo tonteries i a sobre mal fetes. També aprofito per donar les gràcies a les noies de MPC que fa unes setmanes em van enviar links amb dibuixos, gràcies Aurora, Mayté i molt especialment a Ana mec mec que va ser tan amable de fer-me un video; però ja veieu que una és dura de mollera.


Necesito ayuda urgente, especialmente de las chicas de patchwork o de las que trabajan con fieltro, bueno ayuda en general. Estoy haciendo unas cosillas con fieltro y el punto empleado para unir las piezas es el "blanket stitch" o punt de festón. He utilizado este punto para unir distintas piezas, pero revisando una manta que tengo en casa he visto que hay un punto similar para rematar las orillas. En mi caso he utilizado una sola hebra de hilo, mientras que en la manta hay dos. En mi trabajo tanto en el derecho como en el revés se puede ver el mismo dibujo, mientras que en la manta no. Quizás sean dos puntos distintos y los dos son correctos, o quizás haya hecho algo mal.
¿Alguna alma caritativa me puede ayudar?? Si fuera para mí no me importaría demasiado (lo tomaría como un ejercicio de aprendizaje), pero es un regalo y quiero estar a la altura, no vaya a parecer que regalo tonterías y encima mal hechas. También aprovecho para dar las gracias a las chicas de MPC que hace unas semans me enviaron links con dibujos explicativos, gracias Aurora, Mayté y especialmente a Ana mec mec que fue tan amable de hacerme un video; pero ya podeis ver que soy durilla de mollera.

dilluns, 26 juny de 2006

Okupació

La Nela em preguntava que com portava l'absència de Jordi aquests dies. Jutgeu-ho vosaltres mateixos mirant la foto. Des què em vaig quedar sola a casa he assaltat el menjador amb les meves coses, sembla un camp de batalla. Aquesta foto és d'ahir al vespre, però abans d'anar a dormir estava tot recollit, ehh. El FWP va avançant amb bon ritme; m'he fet un fart de fer magdalenes; he començat uns treballs amb feltre; i també tinc mig tallat i cosit un gat. El que m'ha faltat aquest cap de setmana ha estat temps, però això es resoldrà a partir d'aquest diumenge quan comencen les meves vacances.
Qui està notant molt la falta de l'element masculí a casa és la Sira, que quan sent la porta de l'escala, va corrent al rebedor a esperar-lo. Està molt moixa. Jo també l'anyoro, però dijous al migdia estarà de nou a casa.


Nela me preguntaba que como llevo la ausencia de Jordi estos días. Juzgadlo vosotras mismas mirando las fotos. Desde que me he quedado sola en casa he asaltado el comedor con mis cosas cual campo de batalla. Estas fotos son de ayer por la noche, eso sí lo dejé todo recogido antes de acostarme. El FWP avanza a un buen ritmo; no he parado de hacer magdalenas; he empezado algunos trabajos de fieltro; y también tengo medio cortado e hilvanado un gato. Lo que me ha faltado este fin de semana ha sido tiempo, pero eso se arreglará a partir de domingo cuando empiezan mis vacaciones.
Quien está notando enormemente la falta del elemento masculino en casa es Sira, que cuando oye la puerta del portal, va corriendo al recibidor a esperarlo. Está muy mimosona. Yo también le echo de menos, pero el jueves al mediodía estará en casa de vuelta.

PD: Nela imagino la cara de Robert al entrar en casa y con tus cosas de px por todos lados. Espero el jueves que no haya nada de px por ningún lado.

Por cierto no dejéis de pasar por el blog de Nela, estamos de celebración de cumple-blog y en lugar de recibir regalitos, ella ofrece una preciosidad. Animaos.

divendres, 23 juny de 2006

gossos i fades

Què m'agraden els gossos a aquestes alçades és evident. Així que quan per fi trobo un disseny d'aquest animal que m'agrada no em puc resistir. Observant amb deteniment el patró t'adones que són de fàcil brodat, poden servir per decorar petits detalls. M'agradaria fer-li alguna cosa al meu nebot (tot es veurà, perquè brodar per a algú que no ho valorarà és dur, i no parlo pas pel nano). Amb les fades és diferent, ja tinc assignat el treball i les personetes destinatàries.
El que no m'agrada és que són dissenys que només es poden adquirir en kit i amb tela aida i fils madeira.


Qué me gustan los perros a estas alturas es evidente. Así que cuando por fin encuentro un diseño de este animal que me gusta, no me puedo resistir. Observando con detenimiento el patrón, te das cuenta que son de fácil bordado, pueden servir para decorar pequeños detalles. Me gustaría bordarle algo a mi sobrino (aunque todo se verá, porque bordar para quien no lo va a agradecer es duro, y no lo digo por el niño). Con las hadas es distinto, ya tengo asignado el trabajo y las personitas destinatarias.
Lo que no me gusta es que son diseños únicamente adquiribles en kit y con tela aida e hilos madeira.

dimecres, 21 juny de 2006

Feuchín


Uns se'n van de viatge i altres venen a fer-nos companyia. Aquest és Feuchín, el nom li vaig posar en acabar-lo perquè el vaig veure lletjó. Té cara de tímid, però ha sortit entremeliat, li agrada ensumar flors i pujar als arbres.
Tot i que al principi pensava que en un vist i no vist estaria tot enllestit, vaig haver de desfer la part de la panxa, perquè quedava pinsada. Al final va ser per aquí per on vaig introduir el farciment aprofitant un coixí que la Sira s'havia encarregat de destrosar els primers dies de convivència mútua.


Unos se van de viaje, mientras otros llegan para hacernos compañía. Éste es Feuchín, lo bauticé así al acabarlo porque lo vi feito. Tiene cara de tímido, pero nos ha salido travieso, le encanta oler flores y subir a los árboles.
Pensaba que sería coser y cantar, pero tuve que deshacer la parte de la barriga porque quedaba pinzada. Precisamente fue por ahí por donde introduje el relleno, aprovechando un cojín que Sira se encargó de destrozar los primeros días de convivencia mutua.

dimarts, 20 juny de 2006

Sweet Home Alabama

Demà a aquesta hora Jordi estarà super-nerviós a l'aeroport a l'espera de l'enlairament del seu avió cap a Alabama. Porta tot el matí trucant-me, diu que tot està controlat, però no és cert, està com un flam. Això sí ha canviat les males cares i el mal humor per una carona... Quan torni se'n donarà compte que ha estat tota una experiència. (Se'n va amb permís de centre, quin país el nostre!!!)
I pel davant se'ns presenta una setmana de total llibertat, així que acamparé al menjador amb fils, teles, màquina de cosir, paper... La Sira, Feuchín i jo el trobarem a faltar, però ja tenim amb què distreure'ns. Ahhhh, per cert, demà us presento a "Feuchín" que amb el nom ja ho diu tot.


Mañana a estas horas Jordi estará super-nervioso en el aeropuerto a la espera del despegue de su avión hacia Alabama. Lleva toda la mañana telefoneándome, dice que está todo controlado, pero no es cierto, está como un flan. Eso sí ha cambiado las malas caras y el mal humor por una carita... A la vuelta se dará cuenta que ha sido toda una experiencia. (se va con permiso de centro, qué país el nuestro!!!!!)
Y por delante se nos presenta una semana de total libertad, así que acamparé en el comedor con mis hilos, telas, máquina de coser, papeles... Sira, Feuchín y yo le echaremos mucho de menos, pero ya tenemos con que distraernos. Ahhh, por cierto, mañana os presento a Feuchín, su nombre lo dice todo.

divendres, 16 juny de 2006

boom immobiliari

Tenir gos, implica haver-lo de treure tots els dies: matí, tarda i nit. I és clar, passeges i vas coneixent gent, que també té gos, i també et vas trobant amb petits raconets meravellosos, bé meravellosos si vius en un poble fantàstic com Altafulla (qualsevol altre poble també val, però no ciutat, quan vivia a la ciutat els passejos amb la Sira no eren com els d'ara). Pel matins la Sira i jo ens regalem mútuament un passeig que comença al parc i acaba pel mig del bosc. Però ara l'Ajuntament del poble ha decidit que als que ens agrada passejar per la muntanya se'ns acaba el divertiment. I per què???????? Doncs, perquè el nostre alcalde creu que el millor pel poble és canviar la muntanya per 52 cases i un bloc de pisos. Cases i pisos que acabaran comprant gent de fora, que no s'empadronarà mai al poble i que estaran habitades únicament dos mesos l'any, això amb sort. I els veritables habitants de la muntanya a fer punyetes!!!

Pd: i em queixo jo que visc temporalment en aquest poble, tot i que empadronada i pagant els meus impostos, i que per més inri venc pisos a Salou.








Tener perro implica tenerlo que sacar a la calle todos los días: mañana, tarde y noche. Y claro paseas y conoces gente, que también tiene perro, y vas hallando pequeños rincones encantadores, encantadores si vives en un pueblo fantástico como Altafulla (cualquier otro pueblo también vale, pero no la ciudad, cuando vivia en ella los paseos con Sira no eran como los actuales). Por las mañanas Sira y yo nos regalamos mútuamente un paseo que comienza en el parque y acaba por medio del bosque. Pero ahora el Ayuntamiento del pueblo ha decidido que a los que nos gusta pasear por el monte se nos acaba el divertimento. Y por qué???????? Pues, porque nuestro alcalde cree que lo mejor para el pueblo es cambiar la montaña por 52 casas y un bloque de pisos. Casas y pisos que acabarán comprando gente de fuera, que nunca se empadronará en el pueblo y que con suerte estarán habitadas dos meses al año. Y los verdaderos habitantes de la montaña a tomar por saco!!!

pd: y me quejo yo que vivo temporalmente en este pueblo, aunque empadronada y pagando mis impuestos, y que para más inri vendo pisos en Salou.

dijous, 15 juny de 2006

Progressant

Mentre uns anaven marcant gols, ja anava fent creus. Durant l'última setmana el FWP ha estat aparcat, però preparat el meu RR i a l'espera de rebre el de la Gemma, ahir vaig dedicar-li tota la tarda al disseny de DMC. Es noten els progressos ja i estic contenta, perquè tot i que a poc a poc, vaig avançant. Més fotos del progrés aquí.

Mientras unos marcaban goles, yo iba haciendo cruces. Durante la última semana el FWP ha estado aparcado, pero preparado mi RR y a la espera de recibir el de Gemma, ayer le dediqué toda la tarde al diseño de DMC. Se notan los progresos y estoy contenta, porque aunque sea lentamente voy avanzando. Más fotos del progreso aquí.

dimarts, 13 juny de 2006

En marxa / En marcha

Ja està tot preparat per a donar el tret de sortida al RR 2006-2007 de MPC. He acabat a temps el títol de la tela (brodat en 2x1 amb fil de rayon) i demà mateix sortirà cap a Rosario (Argentina) a casa de Mariela. La tela escollida és un lli de color groc pàlid en un count 32. Acompanyant a la roba hi ha una llibreteta casolana, per a que cada brodadora pugui incloure anotacions si és necessari. Ja m'hagués agradat fer una preciositat de llibreteta con la d'Ana..., aquesta dona em deixa bocabadada constantment.


Ya está todo a punto para dar incio al RR 2006-2007 de MPC. He terminado a tiempo el título de la tela (bordado en 2x1 con hilo de rayon) y mañana mismo parte hacia Rosario (Argentina) a casa de Mariela. La tela escogida es un lino de color amarillo pálido en un count 32. Acompañando la tela hay una libetilla casera, para que cada bordadora pueda incluir anotaciones si es necesario. ya me hubiera gustado confeccionar una libretita como la de Ana... esta mujer me deja boquiabierta constantemente.

dilluns, 12 juny de 2006

sant Antoni


Demà és Sant Antoni i a casa del Jordi tots es diuen així: pare, mare i
germà. I per la seva mare ja fa mesos que vaig confeccionar un llibre-costurer per les agulles. Ahir li vaig regalar i no savia com fer-ho. A vegades per aquestes coses sóc super-vergonyosa. Li vaig donar i li va encantar. A veure ara com se'n surt amb les agulles petite.

Mañana es San Antonio y en casa de Jordi todos se llaman así: padre, madre y hermado. Para su madre hace meses le bordé un libro-costurero para las agujas. Ayer se lo regalé y no sabía como dárselo. A veces para estas cosas soy super-vergonzosa. Se lo di y le encantó. Ahora a probar las agujas petite.

divendres, 9 juny de 2006

Round Robin MPC

Des de dissabte la ciutat està embogida per l'ascens a 1ª del Nàstic, però jo no m'he pogut permetre assistir a la celebració (va diguem també la veritat: no en tenia massa ganes). Des d'aleshores estic immersa en la preparació del Round Robin de MPC, concretament en la prepació de la tela, perquè els dissenys ja fa setmanes que estan triats i assignats. Després de diverses provatures, ufff quina sort tenir a l'abast en aquests casos un programa de tractament d'imatges; calculadora en mà, he preparat l'espai de cada gat a la tela. Però tot i els càlculs, em devia despistar i havia deixat un requadre més petit del que era necessari; així que a desfer i tornar a composar l'espai.
Següent pas decidir si brodar el meu gat o el títol. Decisió: el títol, perquè si el deixem pel final, hi ha la possibilitat que no sigui brodat, mentre que el gat ho serà per força. També podria haver brodat ambdues coses, però és que el dia només té 24h.


Desde el sábado hay una locura colectiva en Tarragona por el ascenso del Nástic a 1ª, pero yo no me he podido permitir asistir a la celebración (diremos la verdad: no había muchas ganas). Desde entonces he estado inmersa en la preparación del Round Robin de MPC, concretamente en la preparación de la tela, porque los diseños estaban elegidos semanas atrás. Después de diversas composiciones, ufff que suerte en estos casos contar con la ayuda de un programa de tratamiento de imágenes; calculadora en mano, he preparado el espacio de cada gato en la tela. Pero a pesar de los cálculos me debía despistar y había confeccionado un recuadro más pequeño de lo necesario; así que a deshacer y volver a componerlo. Siguiente paso: decidir si bordar mi gato o el título. Decisión: el título, porque si lo demoro, cabe la posibilidad que no sea bordado, en cambio, el gato por fuerza lo será. también podía haber bordado ambas cosas, pero es que el día sólo tiene 24h.´

dimecres, 7 juny de 2006

Bajón, subidón

Doncs això, que últimament no van massa bé les coses per casa. Sembla que qualsevol excusa és bona per començar una discusió. I no és que jo sigui la reina de l'ordre, però m'heu de creure si dic que des què visc en parella m'esforço per no deixar-ho tot pel mig. Abans era el caos personificat, però no importava perquè dintre del meu caos hi havia un ordre, visible per mi, no pels ulls de la resta. Crec que són els nervis previs al seu viatge a Alabama i els seus problemes ficticis amb l'idioma. Però és que el món continua girant, el sol surt cada matí i es pon al vespre!! No és tan difícil d'entendre!!! Un continua menjant, dormint, vestint-se... i les feines de casa repartides entre dos són menys feixugues. No és excusa haver de refrescar coneixements i menys encara acusar-me a mi de què el seu aprenentatge s'estanqui. Mare meva, jo no sóc angloparlant... no puc fer més del que faig.
Per això,
quan una es troba baixa d'ànim, apareix una notificació de Correus inesperada. I quan una obre el sobre no pot fer altra cosa que emocionar-se i llavors les llàgrimes rodolen galtes avall. M'emociono de pensar que una persona que està tan lluny, físicament, de mi, s'enrecorda i em té present. Les paraules se'm queden curtes per poder expressar el que voldria, i dir simplement Gràcies em sembla poc i pobre. Loló has aconseguit que avui brilli amb més força el meu sol.

Pd: Si algun dia tinc un fill varó, mare meva, haurà d'espavilar-se i aprendre a fer les coses tant sí com sí. Encara ens queden moltes fites per aconseguir a les dones.




Pues eso, que últimamente no van demasiado bien las cosas en casa. Parece que cualquier excusa es buena para entablar una discusión. Y no es que yo sea la reina del orden, pero debeis creerme si digo que desde que vivo en pareja me esfuerzo, me esfuerzo mucho por no dejarlo todo por el medio. Antes era el caos personificado, pero no importaba porque dentro de mi caos existía un orden, no visible para el resto, pero sí para mí. Creo que son los nervios previos a su viaje a Alabama y sus problemas ficticios con el idioma. Pero el mundo sigue girando, el sol sale cada mañana y se pone al atardecer!! No es tan difícil de entener!! Uno continua comiendo, durmiendo, vistiéndose ... y las tareas del hogar son menos pesadas repartidas entre dos. No es excusa tener que refrescar conocimientos y menos aún acusarme a mí de que su aprendizaje se estanque. Madre mía, yo no soy angloparlante... no puedo ayudar más de lo que ayudo.
Por eso cuando una está de bajón y le hacen
creer que es una piltrafilla, aparece una notificación de Correos inesperada. Y cuando una abre el sobre no puede hacer otra cosa que emocionarse y dejar que las lágrimas corran mejilla abajo. Me emociono de pensar que una persona tan alejada, físicamente, de mí, se acuerde y me tenga tan presente. Las palabras se me quedan cortas para poder expresar lo que querría, y decir simplemente Gracias me parece poco y pobre. Loló has conseguido que hoy brille con más fuerza mi sol.

Pd: Si algun día tengo un hijo varón, tendrá que espavilarse y aprender a hacer las cosas. Aún nos quedan muchas metas por conseguir a las mujeres.

dilluns, 5 juny de 2006

Guau, guau

Divendres vaig recuperar un tros de roba que tenia marcat i tallat, esperant a passar fils. I ho vaig recuperar després de passar pel blog de Victoria. En principi, ha de ser un gos, però no sé si ho acabarà sent. Mires les peces de roba i ets dius: "és fàcil, aquesta va amb aquesta, aquesta altra per allí, ara les juntem, passem la màquina". Però tot el que t'has dit i els passos imaginaris que han anat fent, són realment més complicats. Així que després de barallar-me tota la tarda amb el gosset, vaig haver de desfer-lo en part, ja que les potes quedaven estranyes. Bé, crec que el millor serà deixar-les pel final i de pas em serviran per afegir-hi el farciment, farciment, que per cert, he de comprar.
Prometo ensenyar-vos-el, quedi com quedi.


El viernes recuperé un pedazo de tela que tenía marcado y cortado, esperando para pasar hilos. Y lo hice después de pasar por el blog de Victoria. En principio, tiene que ser un perro, per ya veremos. Miras las piezas y te dices para tus adentros: "esto es pan comido, esta pieza con ésta otra, aquella otra por allí, las juntamos y pasamos la máquina". pero todo lo que te has dicho y los pasos imaginarios que realizas, son en verdad más complicados. Eso sí después de pelearme con él toda la tarde, tuve que deshacerlo en parte, ya que las patas quedaban raras. Las tendré que dejar para el final ya que me servirán para meter el relleno, relleno, que por cierto, tengo que comprar.
Prometo enseñaros el resultado, quede como quede.

Pues nada de fotos del perrito hoy, blogger se niega a cargarlas.

divendres, 2 juny de 2006

Material

Si hi ha una cosa que m'impacienta és estar esperant una comanda i que no arribi. I més nerviosa em poso si gairebé passen dos mesos des què vaig encomanar el material i me'l van cobrar. Perquè això sí, no el tenen en stock, però te'l cobren ipso facto. En fi, no donaré detalls de la tenda francesa, per no fer-los propaganda, ni que sigui dolenta.

Aquí estan els materials:
- dues peces de lli Graziano.
- una peça de lli Zweighart blau (però a mi no em sembla d'aquesta marca, el veig més fi i a més no és sòlid, sino que fa aigües).
- uns botons que m'encanten i feia temps volia.
- fils de seda, els primers que tinc.
- dues peces minúscules de feltre.

Si hay un hecho que me impaciente es estar esperando un pedido y que no llegue. Y más nerviosa me pongo si casi pasan dos meses desde que lo encargué y me lo cobraron. Porque eso sí, no lo tienen en stock, pero te lo cobran ipso facto. En fin no daré detalles de la tienda francesa, para no hacerles publicidad, ni que sea mala.

Aquí están los materials:
- dos piezas de lino Graziano.
- una pieza de lino Zweighart azul (a mí no me parece de esta marca, lo veo más fino y además el color no es sólido, sino que hace aguas).
- hilos de seda, los primeros que tengo.
- dos piezas minúsculas de fieltro.

dijous, 1 juny de 2006

Novetats Mirabilia

Si treieu el nas per la vostra tenda online habitual, probablement troabreu les últimes novetats de Mirabilia. No sé per què els dissenys d'insectes sempre m'han cridat molt l'atenció. Mirabilia ens presenta dos meravellosos i el bust de dues noies d'època que a mi ni fu ni fa. A vegades desitjaria tenir 10 vides per poder brodar tot el que m'agrada. M'hauré de conformar en viure al màxim la que tinc!!!


Si echais un vistazo a vuestra tienda online habitual, probablemente encontreis las últimas novedades de Mirabilia. No sé por qué los diseños de insectos siempre me han llamado la atención. Mirabilia nos presenta dos maravillosos y el busto de dos señoritas de época que a mí ni frío ni calor. A veces desearía tener 10 vidas para poder bordar todo lo que me gusta. Me tendré que conformar con vivir al máximo la que tengo!!!

Test literari


Jo tampoc m'he resistit a provar. T'animes?