La meva llista de blocs

divendres, 29 setembre de 2006

publicacions

Fa unes setmanes Anabel ens sorprenia anunciant-nos el títol que tindrà la revista que està creant: Jugando con hilos. I fa uns dies he descobert que una sèrie de crafters s'han agrupat per publicar en forma de llibre algunes de les seves creacions. És bo saber que hi ha tant de moviment.

Unas semanas atrás Anabel nos sorprendía anunciando el título que tendrá la revista que está creando: Jugando con hilos. Y hace unos días he descubierto que una serie de crafters se han agrupado para publicar en forma de libro algunas de sus creaciones. Es bueno saber que hay movimiento!!

drets d'autor / dchos de autor

Hi ha estones en què navegues per la red i vas descobrint petites joies summament interessants. I com una està una mica negada d'imaginació i es veu incapaç d'obtenir idees sucoses com les que troba, pensa que no està malament inspirar-se en les troballes. El problema aflora quan es topa amb els drets d'autor.
Us explico. En un post anterior, us presentava uns micos de feltre i us deia que la idea havia aparegut en un link de Fieltromania. Tan aviat com algú em va indicar el link, que jo havia perdut, vaig indicar la font, perquè és de rigor explicar d'on surten les coses. A més, com que m'agraden molt les creacions de Mondopanno, vaig incloure-la en la meva llista de contactes de Flickr. Bé, ella ha vist els micos i s'ha enfadat dient que són simples còpies. Vaja que no li ha agradat perquè l'he plagiada.
Crec que som moltes les persones que ens inspirem en creacions d'altres persones. No hi veig el mal sempre que se'n digui la font. A més, són per ús personal i no pas per comercialitzar ni lucrar-me amb elles. Simplement volia d
ecorar un arbre i em va semblar una manera simpàtica de fer-ho. De totes maneres, demano disculpes públicament a Mondopanno, però la meva intenció no era pas apropiar-me de les seves idees. I això m'ha servit per veure que hem d'anar amb molt de compte amb el que creem i publiquem, ni que sigui per ús personal.

Hay momentos en que navegas por la red y descubres pequeñas joyas sumamente interesantes. Y como una está un poco negada de imaginación y se ve incapaz de estrujarse el cerebro para sacar ideas como las encontradas; piensa que no está mal inspirarse en ellas. El problema sale a la luz cuando se choca con los derechos de autor.
Os explico. En un post anterior os mostraba unos monos de fieltro y os decía que la idea había aparecido en un link publicado en Fieltromanía. Tan pronto como alguien apuntó el link, que yo había perdido, indiqué la fuente, porque es de rigor explicar de donde salen las cosas. Además, añadí a
Mondopanno en mis contactos de Flickr, porque me chiflan sus creaciones. Ella ha visto los monos y se ha indignado, porque se trata de simples plagios. Vaya que no le ha hecho ni pizca de gracia verse copiada.
Creo que somos muchas las personas que nos inspiramos en creaciones de otras personas. No veo maldad siempre que se indique el punto de partida. Además siendo para uso personal y sin intención de lucro... Vi el mono y me pareció una idea muy simpática para decorar un pequeño árbol. De todas formas, quiero pedir DISCULPAS públicamente a Mondopanno, ya que mi intención no era apropiarme de sus ideas.
Y de paso he aprendido que tenemos que ir con cuidado con las fuentes de inspiración y con lo que publicamos, ni que sea para uso personal.

dimecres, 27 setembre de 2006

Sandra Bullock

Ahir vaig anar a fer una visita a la Sandra Bullock. I ara pensareu que m'he tornat boja, però és que la noia que atén el mostrador de l'oficina de Correus d'Altafulla és idèntica. Bé, no com dues gotes d'aigua, però sí s'assembla molt. Imagineu-vos la Bullock amb uns 30 kilos de més, sense pintures a la cara i amb una samarreta groga de correus i la veureu a ella. I jo ja trobava a faltar a la Bullock altafullenca, perquè estava de vacances i quan anava a enviar alguna carta no em rebia amb un somriure als llavis i, el millor de tot, amb les paraules que més m'agrada escoltar: "Hola Laura, tinc coses per a tu", és que ja no cal que li pregunti. Hi ha hagut un abans i un després a correus des què nosaltres ens hi vam traslladar. Algun dia li explicaré el motiu de tants paquets rebuts i enviats arreu del món.
I ahir per fi es va produir l'encontre i vaig rebre dos paquets ben inesperats. La nostra "loquilla" particular ja ha tornat a fer de les seves. Les que visiteu el seu blog ja haureu vist els fabulosos toblerones que s'ha tret de la màniga. I jo que el tinc a les meves mans us diria que sembla del tot fet per una professional, molt ben acabat i amb tots els detalls. I una nota molt carinyosa l'acompanyava. Ana no sé com tu fas però saps tocar la fibra de la gent. Moltes gràcies una altra vegada, per tot, però més que res per la nostra amistat cibernètica, que espero algun dia deixi de ser cibernètica per esdevenir real.



Ayer visité a Sandra Bullock. Y no os vayais a pensar que estoy loca, porque la chica que atiende el mostrador de la oficina de Correos de Altafulla es idéntica. No como dos gotas de agua, pero si se parece muchísimo. Imaginad a la Bullock con 30 kilos más, sin maquillaje y con la camiseta amarilla de correos y la vereis a ella. Y yo ya echaba de menos a la Bullock altafullenca, porque estaba de vacaciones y cuando iba a mandar una carta no me recibía con su sonrisa amable y pronunciando mágicas palabras: "hola Laura, tengo cosas para ti", y es con ella al frente no necesito preguntar nada. Creo yo que hay un antes y un después en correos desde que nos trasladamos al pueblo. Algún día le explicaré el motivo de tanto ir y venir de paquetes.
Y ayer se produjo el encuentro y recibí dos paquetes inesperados. Nuestra "loquilla" particular ha vuelto a las andadas. Las que visitais su blog ya habreis visto esos fabulosos toblerones que se ha sacado de la manga. Y yo que tengo uno de ellos en mis manos afirmo que parece hecho por toda una profesional, muy bien acabado y con todos sus detalles. Además una nota muy caruñosa lo acompañaba. Ana, no sé como lo haces pero consigues tocar la fibra de las personas. Muchas gracias de nuevo, por todo, pero sobretodo por nuestra amistad cibernética, que espero que algún día deje de serlo, cibernética claro, y se convierta en real.



dilluns, 25 setembre de 2006

RR de Loló

Aprofitant un petit descans en la rutina en què de nou estic immersa (avui he tornat a la feina), us ensenyo, tot i no estar finalitzat del tot, com avança el brodat en sèrie de Loló. A mi em corresponia brodar les dues flors situades més a la dreta. M'he esforçat el més possible per a aconseguir el revés digne i crec que ho he assolit en part. A mesura que vaig practicant el MICT, veig els progressos i com diu Mayté, la clau de l'èxit rau en "practicar, practicar, practicar".
Un altre aspecte que he hagut de mirar molt ha estat la tensió del fil, perquè sense tensar massa, em trobava constantment que es marcaven sobremanera els foradets de la tela. Únicament em resta brodar el meu nom i el de la meva ciutat. Això sí mirant i mirant quin és l'espai que tinc disponible per a fer-ho; m'he adonat que solament puc fer-ho a sota de les dues flors, ja que l'espai entre elles és massa just i quedaria lleig. Així que Mariela haurà de desplaçar la seva assignació un punts, fet que no serà cap inconvenient, ni trencarà l'harmonia del conjunt.
Espero que Loló estigui contenta del resultat.


Aprovechando un pequeño descanso de la rutina en que estoy de nuevo inmersa (hoy he vuelto al trabajo), os enseño a pesar de no estar concluido, como avanza el bordado en serie de Loló. A mí me correspondía bordar las dos flores situadas más a la derecha.. Me he esforzado al máximo para obtener un revés digno y creo que lo he conseguido en part. A medida que voy practicando el MICT, veo los progresos y como dice Mayté, la clave del éxito radica en "practicar, practicar, practicar".
Otro aspecto que he tenido que cuidar mucho ha sido vigilar la tensión del hilo, porque sin tensar demasiado, constantemente me encontraba con que los agujeros de la trama se marcaban en excesp. Ahora sólo me queda bordar mi nombre y el de mi ciudad. Eso sí observando y observando el espacio disponible para ello; me he dado cuenta que el lugar más adecuado es debajo de las dos flores, porque entre ambas quedaría todo muy apretujado. Así que Mariela tendrá que desplazar unos puntos su asignación, hecho que no será ningún inconveniente, ni romperá la armonía del conjunto.
Ya sólo espero que a Loló le guste nuestro trabajo.


dimarts, 19 setembre de 2006

Visita inesperada

Les mudances han acabat amb mi. Primer va ser tenir el cos tot adolorit, però va valer la pena, perquè tot el que havia de canviar de pis ara està al seu lloc. I des de fa tres dies he enxampat un encostipat que em té tot el dia mig endormiscada del llit al sofà. Quina manera més genial d'entrar en la recta final de les meves vacances!!
Per sort, he rebut la visita de dos simis molt simpàtics. Diria que són parella, però no ho puc comprovar perquè són ràpids.
PD: La idea està agafada d'un link que ens va facilitar Anabel, però com sóc tan organitzada no sé on l'he guardat.



Las mudanzas han terminado conmigo. Primero tuve el cuerpo todo dolorido, pero valió la pena, porque todo lo que tenía que cambiar de piso ahora está en su lugar. Y desde hace tres días he pillado un resfriado que me tiene todo el día medio dormida de la cama al sofá. Qué manera más genial de entrar en la recta final de mis vacaciones!!
Por suerte, he recibido la visita de dos monitos muy simpáticos. Diría que son pareja, pero no lo puedo comprobar, porque son rapidísimos.
PD: La idea está tomada de un link que nos facilitó Anabel, pero como soy tan organizada no sé donde lo he guardado.
Reeditado el 21/09: aquí está el link de donde saqué al monito. http://www.flickr.com/photos/mondopanno/216411848/

dimarts, 12 setembre de 2006

Swap de Kelli

Ja he rebut el paquet de l'intercanvi realitzat per Kelli; paquet, perquè tot i esperar únicament un estoig, he rebut moltes més coses gràcies a Sarah. Tot és preciós, desde el estoig inspirat en els colors de Michigan a l'estiu, fins a les teles d'Amy Butler, els post-it i les cintes.
Gràcies per tot Sarah.
Ya he recibido el paquete del intercambio realizado por Kelli; paquete porque aún esperando simplemente un estuche, he recibido muchas otras cosas gracias a Sarah. Todo es precioso, desde el estuche inspirado en los colores de Michigan en verano, hasta las tela de Amy Butler, los post-it y las cintas. Gracias por todo Sarah.
Sarah, You've made my day!!! Thank you so much!!

divendres, 8 setembre de 2006

tardor



D'aquí a uns dies l'estiu donarà pas a la tardor i ja se sap que aquesta època de l'any, si les pluges han estat bones, podem sortir al bosc a buscar bolets. I qui sap si entre bolet i bolet ens apareix una fada del bosc i ens concedeix un desig!
El disseny és una adaptació del row of fairies (Bothy Treads), la tela és de Polstitches (tenyida a mà) en count 28 i color Neptú. Tant les fulles interiors com el gran bolet estan elaborades amb feltre.
En un primer moment, la meva intenció era emprar la tela que veieu sota per al folre interior, però les tonalitats de la tela brodada i la del folre no es deien gens.
Per cert, una apreciació, els fils Madeira (que són els que venen amb el kit) són de molt mala qualitat.
En unos días el verano dará paso al otoño y ya se sabe que esta época del año, si las lluvias han sido buenas, podemos sarlir al bosque a recoger setas. ¡Y quién sabe si entre seta y seta nos aparece una hada del bosque y nos concede un deseo!
El diseño es una adaptación del row of fairies (Bothy Treads), la tela es de Polstitches (teñida a mano) en count 28 y color Neptuno. Tanto las hojas interiores como la gran seta están elaboradas con fieltro.
En un primer momento, mi intención era utilizar la tela que veis debajo para el forro interior, pero las tonalidades de la tela bordada y la del forro no combinaban nada.
Por cierto, una apreciación, los hilos Madeira (que son los que vienen con el kit) son malísimos.

dimecres, 6 setembre de 2006

M marina


Si en un post anterior us mostrava una lletra "S", avui us ensenyo una "M" també molt marina. En aquesta ocasió, l'acabat donat al brodat és el de fold out. Si us interessa conèixer els passos per elaborar-ne un, només cal que visiteu el blog de Sara.

Si en un post anterior os mostraba una letra "S", hoy os enseño una "M" también muy marina. En esta ocasión, el acabado dado al bordado es el de fold out. Si os interesa conocer los pasos para elaborar uno, únicamente teneis que visitar el blog de Sara.

dissabte, 2 setembre de 2006

Todo mi gozo en un pozo

Avui a les 13.30 comença oficialment la segona part de les meves vacances. Estaré tres setmanes senceres allunyada de l'oficina, però per mi no seran del tot vacances. Ja sé que podré aprofitar el temps per acabar amb el trasllat, però això no són vacances. Per mi la paraula vacances porta implítices altres mots com MALETA i VIATGE. I no hi ha hagut manera de convèncer a Jordi per marxar uns dies a Madrid. Amb les ganes que jo en tenia, especialment de conèixer a certes amigues màgiques. :(

A las 13.30 empieza oficialmente la segunda parte de mis vacaciones. Estaré tres semanas enteras alejada de la oficina, pero para mí no serán vacaciones en plena regla. Ya sé que podré aprovechar el tiempo para terminar con el dichoso traslado, pero eso no son vacaciones. Para mí la palabra vacaciones lleva implícitas otras palabras como MALETA y VIAJE. Y no ha habido manera de convencer a Jordi para irnos unos días a Madrid. Con las ganas que yo tenía y tengo, especialmente de conocer a ciertas amigas mágicas. :(