La meva llista de blocs

dimarts, 25 setembre de 2007

FWP


Què relaxades i amenes són les tardes dedicades al FWP! Com descriu la Cristina en la seva darrera entrada, a vegades experimento una sensació agredolça amb certes labors. I aquesta n'és una. Per una banda tinc ganes de veure-la acabada, emmarcada i penjada de la paret de la seva destinatària; però per una altra banda, a mesura que veig que el moment s'acosta m'entra una mena tristor. Us succeeix a vosaltres?

¡Qué relajadas y amenas me resultan las tardes dedicadas al FWP! Como describe Cristina en su última entrada, a veces experimento una sensación agridulce con ciertas labores. Y ésta es una de ellas. En cierto modo tengo ganas de terminarla, enmarcarla y colgarla de la pared de su destinataria; pero a la vez a medida que veo que se acerca ese momento me entra una especie de tristeza. ¿Os sucede a vosotras?

A perro flaco...


Ja ho diu la dita castellana "a perro flaco todo son pulgas". I és que darrerament em sento del tot vulnerable i atacada per totes bandes. Torno a tenir un nus a l'estòmac gens agradable. Feina, qüestions de feina, i de les relacions laborals que s'estableixen. Per què som tan complicats els humans??? Per què ens dediquem a fer-nos la trabeta els uns als altres??? I jo miro els ullets de la meva gossa i al fons hi veig tanta bondat, no en podríem aprendre a ser així de nobles?? Maleïts diners, maleïda necessitat de supervivència. Voldria ser un anacoreta i desaparèixer perduda enmig d'una muntanya.
Sento la temàtica tan negativa del post, necessita treure-ho de dintre per tal que no s'enquisti. Segurament en una estona estaré ja bé.

Ya lo dice el refrán "a perro flaco todo son pulgas". Y es que últimamente me siento del todo vulnerable y atacada por todos los flancos. Vuelvo a experimentar la sensación de tener un nudo en el estómago, nada agradable. Trabajo, cuestiones de trabajo, y de las relaciones laborales que se establecen. ¿Por qué somos tan complicados los humanos?? ¿Por qué nos dedicamos a hacer lazancadilla los unos a los otros?? Y yo miro los ojos de mi perra y veo su bondad, ¿no podríamos aprender a ser así de nobles?? Maldito dinero, maldita necesidad de supervivencia. Querría ser anacoreta y desaparecer del mundanal ruido.
Siento la temática tan negativa de este post, necesitaba expulsarlo de mi interior para que no se enquiste. Seguramente en un ratillo estaré bien.

dimecres, 19 setembre de 2007

àries


Amb retard, vaig amb retard, em sento com el conill d'Alícia al país de les meravelles. La meva intenció era brodar un gat per mes i no estic complint els terminis, però tant se val perquè del que es tracta és de gaudir amb el brodat. Aquest gat tan entremeliat i aventurer correspon al signe d'àries, el meu, però ben poc s'assembla a mi, perquè tot això dels esports... millor per la tele que en la pràctica.


Con retraso, voy con retraso y me siento como el conejo de Alicia en el país de las maravillas. Mi intención era bordar un gato por mes y no estoy cumpliendo los plazos, pero ya no me importa, porque de lo que se trata es de disfrutar con el bordado. Este gato tan travieso y aventurero corresponde al signo de aries, el mío, pero poco se parece a mí, porque esto de los deportes... mejor en la tele que en la práctica.



dilluns, 17 setembre de 2007

Round Robin


I amb la calor d'agost van arribar ells, tots 5 fent marramiauuuuu, perquè volien sortir del sobre. El viatge ha estat esgotador, punt de partida: Altafulla, primer destí: Rosario- Argentina, segon i tercer: Maracaibo-Veneçuela, quart i cinquè: Madrid i per fi retorn a Tarragona. Roda el món i torna al born!!!! Però esgotador, esgotador, registres, confusions amb narcos... uffff!!!! Si parlessin els pobres dirien de tot, però especialment donarien les gràcies a totes les amigues màgiques que han dedicat el seu temps, la seva paciència i les seves ganes a donar forma a aquesta magnífica amistat. Així que des d'aquí gràcies a Mariela, Loló, Nela, Ana i Gemma.


Y con el calor llegaron ellos, los 5 haciendo marramiauuuuu, porque querían salir del sobre. El viaje ha sido agotador, punto de partida: Altafulla, primer destino: Rosario-Argentina, segundo y tercero: Maracaibo-Venezuela, cuarto y quinto: Madrid, y por fin regreso a Tarragona. Trotamundos!!!! Pero agotador, agotador, registros, confusiones con narcos... uffff!!!! Si hablaran los pobres dirían de todo, pero especialmente darían las gracias a todas las amigas mágicas que han dedicado su tiempo, su paciencia y sus ganas para dar forma a esta magnífica amistad. Así que desde aquí gracias a Mariela, Loló, Nela, Ana y Gemma.

dijous, 13 setembre de 2007

pinkeep AMAP


L'estiu del 2007 ha estat l'estiu dels pinkeep. N'he brodat 4, un parell per a la meva vitrina i un parell per.... i per.... La meva intenció és anar fent una petita col·lecció d'accessoris en punt de creu. Aquest és una petita meravella, per a mi és clar. El disseny no és altre que el Victoria's Quaker de A mon Ami Pierre; el lli de nou és un pedaç que encara em quedava de graziano ct.28 i el fil de seda de Vikky Clayton en color Turkey Red. M'hagués agradat confeccionar una petita butxaca per a les tissores a la part del darrera, però vaig desistir abans de començar, potser el proper. I mentre brodava tot en 1x1 m'enrecordava constantment dels comentaris que han anat fent les noies del SAL"A Quaker Pattern Book de Ellen Chester". Contemplar les x petitones és una delícia, però haver de desfer un brodat en 1x1 quan una s'equivoca és un autèntic calvari.

El verano del 2007 ha sido el verano de los pinkeep. He bordado 4, un par para mi vitrina y otro par para ...... y para..... Mi intención es ir confeccionando una pequeña colección de accesorios en punto de cruz. El diseño no es otro que el Victoria's Quaker de A mon Ami Pierre; el lino un pedacito que aún tenía de graziano ct.28 y el hilo de seda de Vikky Clayton en color Turkey Red. Me hubiera gustado confeccionar un pequeño bolsillo para las tijeras en la parte trasera, pero desistí antes de empezar, quizás en el próximo. Y mientras bordaba todo en 1x1 recordaba constantemente los comentarios de las chicas inmersas en el SAL"A Quaker Pattern Book de Ellen Chester". Contemplar las x chiquititas es una delicia, pero tener que desbaratar un bordado en 1x1 cuando una se equivoca es un auténtico calvario.

recollint... / recogiendo

... la proposta de Chus i obrint el llibre per la pàgina 161, la cinquena línia diu: "Josep i Genís van trigar a reaccionar però ho van fer per burlar-se d'Arnau"
Aquest és el primer repte que m'auto-imposo, abans d'acabar l'any he de finalitzar aquesta lectura. Però és que últimament em fa una mandra llegir...

FALCONES, ildefonso: L'església del mar, Barcelona: Mondadori, 2006

... la propuesta de Chus y abriendo el libro por la página 161, la quinta línea dice: "Josep i Genís van trigar a reaccionar però ho van fer per burlar-se d'Arnau"
Este es el primer reto que me auto-impongo, antes de terminar el año debo acabar de leerlo. Pero es que últimamente tengo hasta pereza de leer.

dijous, 6 setembre de 2007

al agua patos


Les tardes d'agost han donat de sí i més aquelles en què he estat de Rodíguez. Va tornar la meva mitja toronja i els hobbies han quedat de nou una mica aparcats. Així que tinc unes quantes labors acabades del mes passat. Avui us ensenyo una capa de bany, que serà per una nena que està a punt d'arribar a aquest món. La capa mesura 70x70 cm, té una caputxa i està tota ribetejada amb bieix de peixets (sempre em costa cosir-lo quan arribo als angles). El disseny brodat és de la col·lecció Suzy Zoo de Dmc. Van ser tres tardes intenses tallant, cosint, brodant... tot amb molta il·lusió.


Las tardes de agosto dieron de sí, especialmente aquellas que estaba de Rodríguez. Volvió mi media naranja y los hobbies quedaron de nuevo relegados a un segundo plano. Así que tengo algunas labores terminadas del mes pasado. Hoy os enseño una capa de baño, que será para una pequeña que está por llegar a este mundo. La capa mide 70x70 cm, tiene una capucha y está ribeteada con bies de pececitos (siempre me resulta difícil coser las esquinas). El diseño bordado es de la colección Suzy Zoo de Dmc. Fueron tres tardes intensas cortando, cosiendo, bordando... todo con mucha ilusión.

dilluns, 3 setembre de 2007

la ostia de ...


Lolita ens deia que estava vivint uns dies que eren l'òstia de dolents. I deu ser contagiós en el món dels blogs, perquè una setmana més tard els meus dies estan sent la re-òstia de dolents. Per sort, espero que divendres a mitjanit comencin quatre dies la re-òstia de bons.


Lolita nos comentaba que estaba pasando por unos días que eran la ostia de malos. Y debe ser contagioso esto en el mundo de los blogs, porque una semana más tarde mis días están siendo la re-ostia de malos. Por suerte, espero que el viernes a eso de la media noche empiecen cuatro días la reostia de buenos.

dissabte, 1 setembre de 2007

mis Blahnik


Síiii, jo també tinc uns Blahnik!!!! No, no són uns Manolos, ni em calen, no sabria caminar amb uns talons com aquests, però els meus Blahnik també són per dur-los als peus. Són meravellosos, tenen uns canvis de colors fantàstics i estan teixits amb un tipus de punt molt curiós (com a mínim curiós per mi ho és, ja que no en tinc ni idea de fer punt). Però també tinc un Blahnik per desar fils japonesos. I unes magnífiques arrecades, que no són Blahnik, sino de disseny danès. I unes teles estupendes que em venen com anell al dit per a acabar l'accesori quaker de tardor. Ja només em queda esperar que arribi el fred i els peus es desinflin una mica i pugui encabir-me'ls. Moltes gràcies Lolita, saps que no calia, però el teu regal m'ha ENCANTAT.


¡¡¡¡Síii, yo también tengo unos Blahnik!!! No, no son unos Manolos, ni los necesito, no sabría andar con ese pedazo tacón, pero mis Blahnik también son para llevarlos en los pies. Son maravillosos, tienen unos cambios de color fantásticos y están tejidos con un tipo de punto muy curioso ( como mínimo es curioso para mí, que no tengo ni idea de punto). Pero también tengo un Blahnik para guardar unos hilos japoneses; y unos estupendos pendientes, que no son Blahnik, sino de diseño danés. Y unas telas estupendas que me vienen como anillo al dedo para dar acabado al accesorio quaker de otoño. Sólo debo esperar que llegue el frío y mis pies se deshinchen para poderlos estrenar. Muchas gracias Lolita, sabes que no era necesario, pero tu regalo me ha ENCANTADO.