La meva llista de blogs

divendres, 14 de juliol del 2006

Andorra, l'escapada

Aquest era l'eslogan que el govern andorrà emprà fa uns anys per promocionar "el país dels Pirineus". Aquesta setmana ens hem escapat un parell de dies al principat, més que res per canviar el mar per la muntanya. Bé, més que per la muntanya per les aigües de Caldea, que després de 10 dies de vacances dedicats a acabar de rascar l'estucat, allisar parets, pintar i mil peripècies més, ens convenia un canvi d'aires. Hauríem d'haver-nos quedat 10 dies sencers a Caldea per recuperar-nos en condicions, però en aquesta vida ja se sap que no sempre es pot tenir tot.
Recordo la imatge que tenia de petita dels viatges a Andorra, acostumaven a ser viatges d'un sol dia per carregar el cotxe amb llet, mantega, sucre, formatge, tabac, alcohol i perfums. Ara la diferència de preus no és tanta, però sempre pots endur-te un formatge de bola en record dels vells temps.


Este era el slogan que años atrás el gobierno andorrano utilizó para promocionar "el país de los Pirineos". Esta semana nos hemos escapado un par de días al Principado, cambiando el mar por la montaña. Aunque más bien que por la montaña, por las aguas de Caldea, ya que después de 10 días de vacaciones dedicados a rascar el estucado, alisar paredes, pintar y mil peripecias más, nos convenía un cambio de aires. Tendríamos que habernos quedado otros 10 días enteritos en Caldea para recuperarnos en condiciones, pero ya se sabe que en esta vida no siempre se puede tener todo.
Recuerdo la imagen que tenía de pequeña de los viajes a Andorra, acostumbraban a ser viajes de un solo día para cargar el coche con leche, mantequilla, azúcar, queso, tabaco, alcohol y perfumes. Ahora la diferencia de precios es casi inexistente, pero siempre te puedes llevar un queso de bola como recuerdo de los viejos tiempos.

7 comentaris:

Aysezhu ha dit...

Jaja, ¡aquellos viajes a Andorra! Cuando yo era pequeña creía que Andorra era una calle larguísima en la montaña llena de tiendas. Y mi preferida era la que tenía la enseña del queso de bola...

Veo que no era la única.

Bea ha dit...

Yo recuerdo el madrugón que nos pegábamnos para subir a Andorra. al final comprabas lo típico, el azúcar, el chocolate, etc..

De la última visita que hice el recuerdo fue un hombre desnudo en una ventana mientras estábamos parados en uno de los interminables semáforos para salir de Andorra la Vella jeje
Estaba bien fresquito el hombre en su casa jeje.

Saludos

la tieta Rosa ha dit...

Jo també recordo aquells viatges a Andorra encara que nosaltres hi anavem perque el meu pare era molt aficionat a pescar truites a La Seu D'Urgell, i aprofitavem per pujar a comprar.
Tornabem carregats de tot això que dieu i si els diners arribaven ens compraven algunes bambes de "marca"
:-)

Lolita Blahnik ha dit...

A mi Andorra no me queda cerca, pero recuerdo haber ido un año que visitamos Cataluña cuando era pequeña...

Anònim ha dit...

Quina pena! Ens hem creuat!!
Vaig arribar ahir de les vacances.
Si torneu per aqui, diga'm-ho!!

Mayté Bermúdez-García ha dit...

Ohh Andorra me encanta, sobretodo en verano, qué paisajes verdes tan bonitos!!.

Mi esposo y yo solemos escaparnos de vez en cuando hcia Andorra, pero yo no voy por comprar, lo que más me gusta es recorrer sus publecitos y rincones :)

Anònim ha dit...

... Per mi Andorra continua tenint l'encant de sempre,...de fet, jo sóc "quasi" andorrana....