La meva llista de blocs

dissabte, 23 d’abril de 2016

Sant Jordi: llibres i roses




23 d'abril, Sant Jordi, dia de passejar, de parades a cada cantonada, de comprar llibres i roses, d'enamorats, de castells, de carrers atepeïts, de senyeres... dia de festa, en definitiva. Si hi ha un dia bonic al calendari, per mi, és el dia de Sant Jordi. Així que a gaudir toca!!

Enguany, entre les roses, n'hi ha de ben especials, de ganxet, totes elles dirigides a persones també especials. I què millor que unir les roses i els llibres fent un punt de llibre amb dedicatòria en català. Vaig descobrir els segells de Sweetmoma i crec que les paraules triades s'escauen d'allò més per un punt de llibre. I si no, hi estampem la rosa d'stampam. Si us agrada la rosa, en la darrera foto, hi ha les indicacions per fer-la. La resta no té cap secret, dues tires de 5 per 20 i una mica d'entretela i fet.

Jo ja sé quin llibre regalaré, així que el passeig serà per gaudir de l'ambient. I vosaltres, ja teniu la tria feta?



23 de abril, Sant Jordi, día de pasear, de puestos en cada esquina, de comprar libros y rosas, de enamorados, de castillos, de calles abarrotadas, de banderas... día de fiesta, en definitiva. Si hay un día bonito en el calendario, para mí, es el día de Sant Jordi. Así que a disfrutar toca!!


Este año, entre las rosas, hay unas muy especiales, de ganchillo, todas ellas dirigidas a personas también especiales. Y qué mejor que unir las rosas y los libros haciendo un punto de libro con dedicatoria incluida. Descubrí los sellos de Sweetmoma y creo que las palabras escogidas son ideales para un punto de libro. Y si no, estampamos la rosa de stampam. Si os gusta la rosa, en la última foto, están las indicaciones para hacerla. El resto no tiene ningún secreto, dos tiras de 5 por 20 y un poco de entretela y hecho.



Yo ya sé qué libro regalaré, así que el paseo serà para disfrutar del ambiente. ¿Y vosotros, ya tenéis la elección hecha? 




April, 23rd, Sant Jordi, a beautiful day for Catalan people,  for wandering the streets, enjoying the stalls, the books, and roses, and lovers, and human towers, and what you have. No doubt, it’s a lovely day! For me, the most lovely day along the year!

These days I’ve been crocheting special roses for special people. I’ve ended up sewing some bookmarks and stamping on them nice words in Catalan. It’s so difficult to find rubberstamps in Catalan. Luckily, Sweetmoma and stampam  have some. In the last picture you can find the pattern to crochet the rose.

I know the book I’m going to give away, so I’m just going to enjoy the day.




dijous, 24 de març de 2016




Una tela estampada amb roses, una puntilla i una tanca, un parell d’hores i tenim una nova box bag, aquesta romàntica 100%. Va ser un regal que va agradar molt, tant, que la persona a qui anava destinat l’utilitza moltíssim i les seves amigues ja investiguen com fer-se la seva box bag. I és que quan es cus pels altres,  es posa tot l’amor del món, que et torna recompensa’t quan saps que l’has encertat.

Una tela estampada con rosas, una puntilla y un cierre, un par de horas después tenemos otra box bag, esta romántica 100%. Fue un regalo que gustó mucho, tanto, que la persona a quien iba destinado lo está usando muchísimo y sus amigas ya investigan como coser su propia box bag. Y es cuando se cose para seres queridos y se pone todo el amor del mundo en cada puntada, este te vuelve recompensado cuando sabes que has acertado.


A printed fabric with roses, a ribbon and an internal frame is what you need to end up with a romantic box bag two hours later. It was a birthday present to a special person I succeeded with so much that her friends are guessing how to sew her own bag. The truth is that there’s no better way to surprise someone than sewing with love something special. That love comes back a galore.

dimecres, 2 de març de 2016

els tres ossets

 


Ni un, ni dos, sinó tres. Un cop comences a fer-ne un, no pararies. I és que pot semblar una mica estrany de què el cos sigui tot una mateixa peça, i en certa manera, ho és, si és que estem acostumats a fer els amigurumis per parts i després cosir-les. Però és que un cop aconsegueixes acabar el primer, veus que és un gran avantatge i t'estalvia temps.

Ni uno, ni dos, sino tres. Una vez empiezas a confeccionar uno, no pararías. Al principio puede parecer extraño que prácticamente todo el amigurumi sea una misma pieza, a excepción de brazos, orejas y colita. Lo es si estamos acostumbrados a hacer los amigurumis por piezas para luego coserlas. Pero una vez consigues acabar el primero, le ves la gran utilidad.

I can't help crocheting bears. It seems quite rare this tecnique of crocheting almost the enterily bear in one piece. It really is if you are of one those crocheters who prefers crocheting the pieces of the amigurumis to sew them at the end. Nevertheless, once you get used to it, you realize it is a savetime tecnique.



Tots seguint el mateix patró, però tots ells diferents i és que segons on col·loquis els ulls i el morro poden tenir personalitats distintes.

Todos siguiendo el mismo patrón, pero a la vez todos ellos distintos y es que dependiendo de donde coloques los ojos y el morro puedes conseguir personalidades distintas.

Although I followed the  same pattern to crochet these 3 bears, all of them are different cause its eyes and its noses.



El disseny original el podreu trobar al llibre el Mundo de Pica Pau, 100% recomanable, si és que encara no el coneixeu.

El diseño original se encuentra en el libro el Mundo de Pica Pau, 100% recomendable, si es que todavía no lo conocéis.

You can find the original pattern in Mundo de Pica Pau's book. It's a must!!



I com s'acostuma a dir, dos són companyia, tres són multitud, així que aviat partiran cap a les seves noves cases, espero que conservin les orelles per molt temps.

Y como se acostumbra a decir, dos son compañía, tres son multitud, por ellos pronto partirán hacia sus nuevos destinos. Espero que conserven las orejas por mucho tiempo.

There's a Spanish saying that says something like, two are enough, three, too much. So following the advice I'm going to give them away. I just wish they keep their ears.


dilluns, 29 de febrer de 2016

canvi de mans


Quan l'Alícia de Ganxetades va proposar fer un intercanvi no m'ho vaig pensar dues vegades. i de cap que m'hi vaig apuntar. Sorprendre a algú que no coneixes és difícil, així que com va suggerir l'organitzadora, ja tinc la meva carpeta preparada al pinterest per si serveix d'ajuda. Sobre els meus gustos, diré que m'agrada tot el relacionat amb les teles, de tots els colors (bé potser el lila fosc no és massa del meu gust), estampats (ratlles, estrelles, topets, flors... clàssiques, modernes, retro...), bosses, bolsos, carteretes, estoigs, necessers... I també els colls, bufandes, fulars... De totes maneres, que no pateixi l'encarregada de preparar l'intercanvi, via lliure, que deixi volar la imaginació que de ben segur que l'encertarà.

Ara em toca a mi fer el treball d'investigació i veure com puc sorprendre jo a qui m'ha tocat. Ufff, feina difícil, perquè no sé per on començar, només diré que ho prepararé tot amb molt 'carinyu', permeteu-me la incorrecció. No us negaré que hi ha moooooolt de nivell i un pèl nerviosa sí que ho estic. 

divendres, 5 de febrer de 2016

UFO del 2009


Vaig tancar el 2015 donant les últimes puntades al Grandmother Garden (li queda pendent una entrada com déu mana) i esborrant de la meva llista d’UFOs el que l’encapçalava des de temps immemorials. I he començat el 2016 amb el següent de la llista. Si l’acabaré enguany o no, ho descobrirem quan acabi l’any. De moment, l’he agafat amb moltes ganes. El vaig començar allà pels volts del  2009, ufff com passa de ràpid el temps, amb molta embranzida, però tallats els blocs on van aplicats els gossos i amb mitja dotzena d’arbres aplicats, va caure en l’oblit.

Així que en el que portem de mes he aplicat els 12 gossos, tallat i cosit els quadradets, cosit estrelles... Els cors aplicats m’estan costant més del que pensava a priori, així que ha estat l’excusa perfecta per fer-me amb els palets d’apliquick. No us descobriré res de nou si us dic que són una meravella, ohh quin goig treballar amb ells i què bé que queden les corves. El resultat és molt més ràpid i pulcre que com ho feia fins ara, enganxant la tela al paper amb les mini-agulles per aplicacions i passant la planxa. De debò, no hi ha color!! De totes maneres, em queda molt per aprendre perquè el centre del cor no està del tot com a mi m’agradaria. Si algú sap d’algun curs apliquick per Tarragona o Barcelona, que m’ho digui.

El que he d’admetre és que no m’agrada gens i quan dic gens és gens, que el marge de costura estigui inclòs en les mides del bloc. A mi m’agrada treballar a la inversa, és a dir, que em donin les mides del bloc i afegir-hi jo el marge. I és que jo no treballo a gust amb el quart de polzada que les anglosaxones inclouen en els blocs.

I després de tota aquesta parrafada, imagino que ja sabeu de quin treball us estic parlant, oi??



Cerré el 2015 dando las últimas puntadas al Grandmother Garden (le queda pendiente una entrada como dios manda) y borrándolo de mi lista de UFOS, que lo encabezaba desde tiempos inmemoriales. Y he empezado el 2016 con el siguiente de la lista. Si lo terminaré este año o no, lo descubriremos cuando termine el año. De momento, lo he retomado con mucha energía. Lo inicié allá por el 2009 con muchas ganas. ¡¡ufff qué rápido que pasa el tiempo!!. Pero cortados los bloques donde van aplicados los perros y con media docena de árboles cosidos, cayó en el olvido.

Así que en lo que llevamos de mes he aplicado los 12 perros, cortado y cosido los cuadraditos, cosido estrellas… Los corazones me están costando más de lo que a priori creía, excusa perfecta para hacerme con los palitos de apliquick. No voy a descubrir nada nuevo afirmando que son una maravilla. ¡Qué gozada trabajar con ellos, qué bien quedan las curvas! El resultado es más rápido y pulcro que como lo realizada hasta ahora, enganchando la tela al papel con las mini-agujitas para aplicaciones y pasando la plancha. En serio, una maravilla. De todos modos, me queda mucho aprendizaje, porque el centro del corazón no está del todo a mi gusto. Por ello si alguien sabe de algún curso de apliquick por Tarragona o Barcelona, que me lo haga saber.

Debo admitir que lo que no me gusta en absoluto, es más, detesto, es que el margen de costura quede incluido en las medidas del bloque. A mí me gusta trabajar a la inversa, es decir, conocer las medidas del bloque y añadir yo el margen de costura. Eso de que el cuarto de pulgada quede incluido no es de mi gusto, pero es lo que suelen hacer los diseñadores anglosajones.

Y después de todo este rollo, ¿sabéis ya de que diseño os he estado hablando?



I finally finished my Grandmother Garden quilt (I just need some time to take photos and I’ll show it to you). Having finished it, I picked up the next project in my ufo list. I started it in 2009 and I quickly put it aside, I don’t know why. Whatever the reason was, I don’t care. Although I’m so excited working in it, who knows if I’ll be able to finish it this year.

So far this month, 12 dogs are done, squares and stars on its way. Nevertheless, the hearts are not as easy as they seem. That’s why I’ve purchased the apliquick sticks. These sticks are absolutely helpful when you are trying to get sharp forms. Believe me, if you haven’t used this tool, give it a try. I would like to attend some classes to learn how to perfectly use the sticks.

I’m enjoying this project, it cannot be denied. However, I don’t put up with the fact that some designers include the seam allowance in the block measurements. Imagining the quarter inch included in the block makes me make a lot of mistakes.

Having said that, does this project ring a bell?

diumenge, 27 de desembre de 2015

pessebre




I aquest ha estat el meu altre treball nadalenc. Es tracta del pessebre de DMC, per si us interessa es tracta d'un kit. Personalment, els patrons no estan massa ben explicats, tal vegada sigui que jo sóc bastant inexperta amb això del ganxet. M'ha costat seguir molt el gràfic, crec que no hauria estat de més incloure algunes indicacions. Si teniu ganes de teixir el vostre pessebre, n'hi ha un parell de gratuits, visiteu el blog de DMC per descarregar els patrons d'aquest, o si no el dissenyat per l'autora del blog Gallimelmas e imaginancias per a Katia, tots dos són preciosos. Tant el de DMC com el de Katia estan millor explicats que el del kit.

Y este ha sido mi otra labor navideña. Se trata del pesebre de DMC, por si os interesa se trata de un kit. Personalmente creo que los patrones no están bien explicados, o tal vez sea que soy inexperta con el ganchillo y me cuesta entenderlos. Me ha costado seguir los gráficos, no hubiese estado de más incluir algunas indicaciones. Si tenéis ganas de tejer vuestro pesebre, hay un par de gratuitos, vistad el blog de DMC para descargar los patrones de este, o si no el diseñado por la autora del blog Gallimelmas e imaginancias para Katia, ambos son preciosos. Están mucho mejor explicados que el del kit.

This has been my last handmade xmas ornament. This DMC kit is not enough well explained. It might well be that I am a beginner with the hook and I cannot understand the pattern at all. I wish they included some tips and indications. Just in case you want to have your own holy family, there are two free patterns available. The former  belongs to DMC too, you can download the patterns here; the latter is designed by the author behind the  blog Gallimelmas e imaginancias for Katia, both are really cute and with well-explained indications.

dijous, 17 de desembre de 2015

Bon Nadal



Per mi les festes nadalenques comencen amb el sorteig de la loteria del 22 de desembre, tot i que cada vegada l’inici del Nadal s’avança més i més. No fa pas massa anys els llums de la meva ciutat s’encenien pel pont de la Puríssima i ara hi ha un desfici irrefrenable que fa que a finals de novembre ja s’encenguin. Bé, serà que hi ha una necessitat creixent de fomentar el consumisme, necessitat que no comparteixo en absolut, però qui sóc jo per criticar el que els altres volen. És totalment lícit que els botiguers vulguin vendre i vendre, però amb mi que no comptin.
En part és per això que a casa tenim pocs guarniments nadalencs comprats, tret de l’arbre i quatre boles, tota la resta està fet a mà (els elfs Tilda, els dos brodats de Mirabilia, aquest i aquest, el camí detaula, el ren Rudolfla corona amb el moixonet, els estels de feltre... i algun altre que no he publicat al blog, encara). Déu n’hi dó!
Enguany he recuperat unes lletres brodades de fa molt de temps. Són un abecedari del llibre Sajou, Passion des Alphabets ancienes. Les lletres estan brodades utilitzant fils metàl·lics de DMC, que no recomano en absolut. És difícil treballar amb ells perquè són aspres, gens suaus, fins i tot utilitzant la cera especial per fil. A més, el fil en si està format per diferents filaments metàl·lics a l’interior dels quals hi ha un fil negre, així que a mesura que vas brodant, els filets metàl·lics es desgasten i deixen veure el fil negre interior. Els vaig utilitzar ja fa uns anys i em van desagradar tant que un cop acabades aquestes lletres, el vaig deixar oblidats en un calaix i allí segueixen. Potser ara DMC en fabrica de millor qualitat, ho desconec, però aquests no són gens recomanables. I aquestes lletres també van acabar oblidades en una bossa juntament amb el feltre completava el projecte. No em va agradar el resultat gens ni mica, per això he volgut recuperar-les, desfer la banderola que havia fet i tornar-ne a fer una de nova. No tenia cap tela adient, però ho vaig solucionar en la visita a la fira nadalenca de patchwork a Sitges (quina meravella de carpa, d’ambient, de tot, espero que sigui la primera de moltes). I aquí està la meva banderola refeta, ara m’agrada molt més!!

I a vosaltres, us agrada fer a casa els guarniments de Nadal o preferiu comprar-los?









Para mí las fiestas navideñas empiezan con el sorteo de la lotería del 22 de diciembre, a pesar que cada vez el inicio de la Navidad se adelanta más y más. Hace unos años el alumbrado navideño de mi ciudad se encendía para el puente de la Purísima y ahora un impulso irrefrenable hace que a finales de noviembre ya estén las calles ornamentadas. Bueno será que hay necesidad de fomentar el consumismo, necesidad que no comparto en absoluto, pero quien soy yo para criticar lo que el resto parece querer. No obstante, es lícito que los comenciantes quieran vender más, pero para ello que no cuenten conmigo.
Es en parte por ello que en casa tengo pocos adornos navideños comprados, a excepción del arbolito y unas cuantas bolas, el resto está hecho a mano (los elfos Tilda, los dos bordados Mirabilia, este y este otro, el camino de mesa, Rudolf, el renola corona con el pajarito, las estrellas de fieltro… y alguno otro que no he publicado todavía en el blog).  

Para este año he recuperado unes letras bordadas mucho tiempo atrás. Son un abecedario del libro Sajou, Passion des Alphabets ancienes. Están bordadas con hilos metálicos DMC, que no recomiendo para nada. Me resultó difícil trabajar con ellos debido a su aspereza, incluso utilizando la cera especial para hilos, eran difíciles de domar. Además, el hilo en sí está compuesto por distintas hebras metálicas que recubren un hilo negro interior. A medida que bordaba se deshilachaban las hebras metálicas y afloraba el hilo negro interior. Al terminar el bordado de estas letras, los aparqué en un cajón y cayeron en el olvido. Quizás DMC los fabrica ahora mejor, lo desconozco, pero los que yo utilicé fueron nefastos. Las letras terminaron olvidadas también en una bolsa junto con el fieltro que completaba el proyecto. No me gustó el resultado, por eso nunca llegaron a lucir, pero este año me empeñé en recuperarlas, deshacer la banderola y volver a coser una de nueva. No tenía ninguna tela que me convenciera pero este inconveniente lo solucioné en mi visita a la feria navideña de patchwork de Sitges (¡qué maravilla de carpa, de ambiente, de todo! Espero que sea la primera de muchas). Y aquí está mi banderola rehecha, ahora me gusta mucho más!!
Y a vosotras, ¿os gusta coser adornos navideños o preferís comprarlos?



Although the Xmas atmosphere is obvious, I traditionally feel Xmas arrival on December 22nd, the Xmas lotto day in Spain. Some years ago the lights were switched on around the 6th December. Now the last week of November they are on. Times are changing and people are prone to consumerism and lights, shop windows, jingles and so forth are a way to promote it. I personally don’t like it, but I cannot do anything but making my own Xmas ornaments.

This is why I have purchased just a few Xmas ornaments and the great majority of them are handmade (Tilda’s elfs, my two Mirabilia fairies, this one and this other, a tablerunner, Rudolph, the reindeera wreath with a little bird, some felt stars… and some others that I have not shown here yet).
Some years ago I stitched some letters from the book Sajou, Passion des Alphabets ancienes. I used DMC metallic threads; they were so disgusting and awful that I have not used them again. These threads were totally ‘untamed’, if a thread can be untamed, I mean they were really difficult to use, because its roughness, although using a special thread wax. The more I used them, the more the fibers they were made of frayed and the inner black thread appeared. Obviously this was not the desired effect. I have not stitched with this material again. I ignore if DMC has changed its composition, but I do not recommend them.
I was so disappointed with the result that my garland ended up in a forgotten plastic bag. Nevertheless I recently decided to give it a try and with a fabric purchased in Sitges I sewed another pennant banner that I really like.
What about you? Do you like buying Xmas ornaments or do you prefer the handmade ones?



divendres, 13 de novembre de 2015

una altra window bag


... sí, una altra i ja no sé quantes en porto cosides. La veritat és que són d'allò més útils, perquè amb una ullada ràpida pots saber que hi a dintre. La tela exterior la vaig comprar a Sitges, és de Dashwood Studio. Bé, crec que aquesta em servirà per desar els amigurumis que tinc a mig fer. De ben segur que no serà l'última. No us passa a vosaltres que trobeu un patró d'allò més pràctic i no podeu parar de cosir coses??

... sí,otra y ya he perdido la cuenta de las que he cosido. La verdad es que son muy útiles, porque de un vistazo puedes saber que llevas dentro. La tela exterior la compré en Sitges, es de Dashwood Studio. Bueno, creo que ésta la utilizaré para llevar los amigurumis que tengo a medio haver. Seguramente no será la última que cosa. ¿No os pasa que cuando dáis con un patrón muy práctico no podéis parar de coser cosas?

... another one and I can't remember how many bags I've sewed. The truth is that they are so practical than you know what's inside just with a quick look. I bought the patterned fabric in Sitges, it belongs to a Dashwood Studio's collection.  This one is gonna to carry my amigurumis in progress. I am pretty sure this is not gonna be the last one. I don't know why but when I find a useful pattern I can't help sewing it over and over.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

box bag



Una de les meves visites diàries obligatòries és el blog del TM. No hi ha labor que publiqui la Marta de les seves alumnes que no m’agradi. Si Vic fos més a prop, de ben segur que dia sí i dia també estaria visitant el TM. Per sort per la meva economia hi ha certa distància entre Tarragona i Vic. Però sempre queden les compres online.

El que us deia, que cada dia entro al blog i amb cada novetat que proposa la Marta, em quedo amb les ganes de sumar-m’hi. Així que quan va aparèixer el kit de la box bag, vaig caure de quatre potes. Ohhh, com m’agrada aquesta box bag i què útil que em serà quan li doni ús. Primerament, volia que fos un necesser per tenir-lo a la feina, però crec que lluirà poc a l’oficina. Així que potser l’utilitzaré per desar els cabdells dels amigurumis. Bé, sigui quin sigui el seu ús, no em podeu pas negar que és una preciositat.

Una de mis visitas diarias obligatorias es el blog del TM. No hay labor que publique Marta de sus alumnas que no me guste. Si Vic estuviera más cerca, seguro que día sí y día también me dejaría caer por la tienda. Por suerte para mi economía, hay cierta distancia entre Tarragona y Vic. Pero siempre queda la tentación de las compras online.

Lo que os decía que cada día visito su blog y cada novedad que propone Marta me deja con las ganas de unirme al proyecto. Así que tan pronto apareció el kit de la box bag, de cabeza que me lancé a la compra. Ohhh, como me gusta esta box bag y que útil va a ser cuando decida su uso final. Primeramente quería que fuese el neceser que tengo en el trabajo, pero lucirá poco en la oficina. Así que puede que lo utilice para almacenar las madejas de los amigurumis. Ya veremos, lo que es innegable es que es una preciosidad.

I daily visit TM’s blog. I love the projects Marta publishes every day. I wish Vic was no so far away from Tarragona. I pretty sure if it was closer I would spend lots of money there. Luckily for my pocket, it is not. Nevertheless, we can purchase her kits online.

As I was saying, I visit her blog every day and I fell in love with her box bag immediately. No way would I lose the option to join in this project. Although it is ready to use I don’t know yet if it will be a good way to keep my personal belongings in the office or to keep the cotton for my amigurumis projects. It doesn’t matter, it is terrific, isn’t it??

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Monsieur Lapin





Monsieur Lapin és tot un senyor francès, de cap a peus! Li agraden els jerseis a ratlles i no es desprèn de la seva boina mai de la vida. Li agrada passejar pels Camps Elisis, però el que més li agrada és anar al camp i recollir les mores que creixen al costat dels camins. Després fa melmelada. Es passaria la vida menjant-ne, és un bon vivant!!




Monsieur Lapin es todo un señor,  francés de pies a cabeza. Adora los jerséis a rayas y no se desprende de su boina por nada del mundo. Le gusta pasear por los Campos Eliseos, pero lo que más le realmente le chifla es ir al campo y recoger las moras que crecen en los márgenes de los caminos. Después hace mermelada con ellas, se pasaría la vida comiéndola, es un bon vivant, no cabe duda!!




Monsieur Lapin is a French gentleman. He adores wearing striped sweaters and he never forgets his beret at home. He spends his day walking along the Champs Elysees. Nevertheless, his favourite leisure activity is spending the day in the countryside collecting the berries he finds in the roadsides. At home he makes jam. He adores eating jam.