La meva llista de blogs

dissabte, 6 de maig de 2017

Clutch mostassa





No tinc una habitació-taller de costura a casa. Bé, tenim un mini despatx compartit en J i jo i allí hi ha de tot, una autèntica lleonera. Per això quan vull cosir alguna cosa, he de transportar la màquina de cosir i la resta d’artilugis necessaris cap al menjador. És per això que sovint em fa mandra  cosir a màquina, més que res, perquè no totes les labors les pots acabar en una mateixa tarda. I deixar les coses a mitges després d’una primera sessió de costura creativa implica haver de recollir-ho tot, desar-ho altre cop a la “lleonera” compartida i oblidar-la allí per setmanes. Per això m’agraden els projectes ‘pim-pam’, que són altres que aquells que pots tenir acabats en una mateixa tarda.

No tengo una habitación-taller de costura en casa. Bien, tenemos un mini despacho compartido entre J y en mí y allí hay de todo, una auténtica leonera. Por eso cuando quiero coser alguna cosa, tengo que transportar la máquina de coser y el resto de artilugios necesarios al comedor. Es por eso que a menudo me da pereza coser a máquina, más que nada, porque no todas las labores las puedes acabar en una misma tarde. Y dejar las cosas a medias después de una primera sesión de costura creativa  implica tener que recogerlo todo, guardarlo otra vez en la “leonera” compartida y olvidarla allí por semanas. Por eso me gustan los proyectos ‘pim-pam’, que son aquellos que puedes tener acabados en una misma tarde.

I don't have a room for sewing at home. Well I share a tiny studio with J, but it's a mess! That's why I have to occupy the living room when I want to use my sewing machine. Neverteless it's a problem when I have to use it for a long time because I cannot spare my bits and bobs everywhere. Obviously, that doesn't happen when I decide to sew a quick project, I love those projects, in few hours you turn out some fabrics into a new garment. This time it was a clutch.




Fa molt de temps que ja vaig fer un clutch com aquest, el podeu veure aquí. I com que va ser un regal, se’m va quedar el cuquet de cosir-ne un per a mi. Així que triades les teles, m’hi vaig posar i en un tres i no res, ja tenia el meu clutch. La tela de l’exterior la vaig comprar a l’Ilovekutchi, quan encara tenien oberta la seva tendeta a la Barceloneta. Una cucada de tenda, llàstima que la tanquessin, tot i que encara ens queda l’oportunitat de comprar teles xulíssimes a la seva tenda online. El patró és una adaptació d’un de keykalou designs, m’interessava fer la solapa d’un altre color, més que res per contrastar. 

Per cert, m'he adonat que m'agrada el color mostassa, el mateix que vaig utilitzar per pintar l'estrella led de l'entrada anterior, i molt similar al d'aquesta window bag.

Hace mucho tiempo que ya hice un clutch como este, lo podéis ver aquí. Y como fue un regalo, se me quedó el gusanillo de coser uno para mí. Así que escogidas las telas, me puse a ello y en un abrir y cerrar de ojos, ya tenía mi clutch. La tela del exterior la compré al Ilovekutchi, cuando todavía tenían abierta su tienda en la Barceloneta. Una cucada de tienda, lástima que la cerraran, aunque todavía nos queda la oportunidad en comprar telas preciosas en su tienda online. El patrón es una adaptación de uno de keykalou designs, me interesaba hacer la solapa de otro color, más que nada para contrastar.

Por cierto, me he dado cuenta de que me gusta el color mostaza, lo mismo que utilicé para pintar la estrella led de la entrada anterior, y muy similar al de esta 
window bag.

Years ago I sewed a cluth like this, you can see it here. Since then, I wanted one for me and it had to be done with this awesome fabric I bought in a little fabric shop in la Barceloneta. That shop does not exist anymore, it's a pitty. Luckily, we can still buy throught Ilovekutchi website. I changed some details on the pattern by keykalou designs, I wanted kind of a colour contrast.

By the way, I've noticed I like the mustard color, it is the same I used for the led star I showed you in the last post and the one I used in this window bag.

diumenge, 23 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017


Sant Jordi de nou, dia de roses i llibres. Fa goig veure els carrers de les ciutats plens de gent passejant, o intentant-ho,  entre les parades, mirant i remirant llibres, decidint quin comprar. I entre els llibres, les parades de roses, de tots colors, cada any s’inventen una d’un color cridaner, recordo haver-les vist de color blau i, fins i tot, multicolors com l’arc de sant martí. Tant se val, dia de joia i d’alegria, de gent amb llibres sota els braços, enamorats amb una o un miler de roses a la mà per regalar a la dona, la mare, les filles..., parelles que tot just comencen a festejar. Pot haver-hi un dia més genial al llarg de l’any?? Personalment, m’agrada treure el cap i gaudir de l’ambient festiu, els llibres ja els tafanejaré un altre dia. Però l’ambient?? L’ambient de Sant Jordi s’ha de respirar al carrer.

I per celebrar-ho, he teixit aquest drac, que no fa por, ni espanta, ni podria matar una mosca, perquè és tan dolcet que només ve de gust abraçar-lo. El patró és de Lanukas amb algunes petites variacions en les mans i les ales. Si en canvi, preferiu teixir una rosa, aquí us deixo l’enllaç a les que vaig teixir l’any passat. Bona diada!!


San Jorge de nuevo, día de rosas y libros. ¡Qué bonitas las calles de las ciudades repletas de paseantes que intentan mirar los libros de los puestos callejeros, decidiendo cual comprar! Y entre los puestos de libros, los de rosas, con flores de todos los colores, cada año uno de nuevo inventado, recuerdo haber visto rosas azules y multicolores como el arcoíris. Día de alegría, de disfrutar del paseo, viendo transeúntes con libros bajo el brazo y enamorados con una o un millar de rosas para regalar a la madre, a la esposa, a las hijas… parejas que acaban de enamorarse. ¿Puede haber un día más genial a lo largo del año? Personalmente, me gusta salir a pasear para disfrutar de este ambiente festivo, los libros, mejor mirarlos otro día. Pero el ambiente, no hay que perdérselo.

Para celebrarlo este año he tejido este dragón, que no da miedo,  ni atemoriza, porque sería incapaz de matar una mosca desprendiendo la dulzura que desprende. El patrón es de Lanukas, por si os animáis a tejerlo. He hecho algunas pequeñas variaciones en las manos y las alas. Si en cambio, os decantáis por las rosas, os dejo el enlace de las que tejí el año pasado. ¡Feliz diada!


Saint George’s day again! What a lovely day!!! I enjoy the atmosphere of this day. There is no day like Saint George along the year! A day to enjoy wandering the streets among the stalls full of books and roses, roses of any color you can imagine, even blue or multicolor!! People buying books and lovers with roses, roses for mother, wives or daughter, lovers distilling love.  I strongly believe it is the most beautiful day along the year.

To celebrate it, I crocheted this dragon! It cannot be denied it is so sweet and cool and you can’t help loving it. Just in case you want it, the pattern is available at Lanukas. I add some changes crocheting its hands and wings. Nevertheless, if you prefer to crochet a rose, check this link. Enjoy the day!!

dilluns, 27 de març de 2017

estrella LED de YNLT

 






























Segurament ja coneixeu en Javi, la persona que hi ha darrera del blog sobre upcycling/bricolatge Yo No Lo Tiraría. I si és així, també deveu saber que organitza uns tallers al·lucinants, a un dels quals vaig tenir la sort de poder assistir la setmana passada. En menys de tres hores un tros de cartró, unes llums led i una mica de chalk paint van convertir-se en l’estrella que us ensenyo.

Ja feia temps que tenia clissada l’estrelleta  i, sent sincera,  no m’acabava de creure que es pugués fer amb un tros de cartró. I literalment vaig sortir del taller encantada de la vida i planejant mentalment les estrelles de diferents tamanys i colors que faré a partir d’ara.

Sé que en Javi té més tallers com aquest planejats, així que si us interessa assistir a algun d’ells, consulteu les seves RRSS. Jo ja estic pensant quin serà el següent.


Seguramente ya conocéis a Javi, la persona que hay detrás del blog sobre upcycling/bricolaje Yo No Lo Tiraría. Y si es así, también debéis saber que organiza unos talleres alucinantes, a uno de los cuales tuve la suerte de asistir la semana pasada. En menos de tres horas un trozo de cartón, una luces led y un poco de chalk paint se convirtieron en la estrella que os enseño.

Hacía tiempo que le había echado el ojo a esta estrella led y, siendo sincera, no acababa de creerme que pudiera hacerse a partir de cartón. Creedme, salí encantada de la vida del taller, planeando mentalmente las distintas estrellas de diferentes colores y tamaños que voy a hacer.

Sé que Javi tiene más talleres como éste planeados, así que si os interesa asistir a alguno de ellos, consultad sus RRSS. Yo ya estoy pensando en el siguiente.



You might well know Javi, the person behind the recycling blog Yo No Lo Tiraría. If you know who I am writing about, you may also know that he organizes gorgeous workshops. Luckily, I attended the Led Star Workshop last week. It was amazing how you could make this star out of a cardboard, some chalk paint and leds.

I’ve been eager to attend this workshop for so long and finally I got it. Nevertheless and to be honest, I couldn’t believe I could turn out some pieces of cardboard into this star.  Now, I’m planning to create a different variety of stars.

I know Javi is planning some other workshops, so don’t forget to check his social networks just in case you want to attend one of them.

dimecres, 22 de febrer de 2017

woof


Aquest és un bloc del total de 12 que formen part del quilt WOOF de la dissenyadora australiana Lynette Anderson. Iniciat pels volts de 2009, ara ja començo a creure que el 2017 serà l'any que el conclouré. Això si no torna a convertir-se en UFO, espero de debó que no. El vaig començar amb moltes ganes i el vaig deixar abandonat massa temps, tant que de vegades penso que si ara l'hagués d'iniciar no el faria i no pas perquè no m'agradi, sinó perquè n'hi ha d'altres que m'agraden molt més. 

El que he aprés d'aquesta experiència és que no he d'acumular projectes, ni comprar massa materials pensant que arribarà el dia que tingui el temps necessari per embarcar-m'hi, perquè el temps de què disposo és el que és i el que m'agrada avui potser no m'agradarà tant en un futur. 

Conclusió: el meu objectiu per enguany és no comprar teles, ni patrons per futurs projectes pensant que arribarà un dia que ho pugui cosir tot. De moment, a 22 de febrer puc assegurar que ho estic complint, a veure si puc dir el mateix a 31 de desembre.


Este es un bloque del total de 12 que forman parte del quilt WOOF de la diseñadora australiana Lynette Anderson. Iniciado alrededor de 2009, ahora ya empiezo a creer que el 2017 será el año que lo terminaré. Eso si no vuelve a convertirse en UFO, espero realmente que no. Lo empecé con muchas ganas y lo dejé abandonado demasiado tiempo, tanto que a veces pienso que si ahora lo tuviera que iniciar no lo haría y no para que no me guste, sino porque hay otros que me gustan mucho más.

Lo que he aprendido de esta experiencia es que no tengo que acumular proyectos, ni comprar demasiados materiales pensando que llegará el día que tenga el tiempo necesario para embarcarme, porque el tiempo de que dispongo es el que es y lo que me gusta hoy quizás no me gustará tanto en un futuro.

Conclusión: mi objetivo para este año es no comprar telas, ni patrones para futuros proyectos pensando que llegará un día que lo pueda coser todo. De momento, a 22 de febrero puedo asegurar que lo estoy cumpliendo, a ver si puedo decir lo mismo a 31 de diciembre. 



























Here we have one block from the quilt WOOF designed by Lynette Anderson. I started it in 2009 and it’s likely I finish it soon, at least the top. I hope it doesn’t become again an UFO. When I saw it I fell in love with the design. Nevertheless, I left it in the wardrobe so much time and, to be honest, if I had to start it now, I wouldn’t. I really love it, but there are so many designs I love.

What I have learned from this experience is that I don’t have to put so many projects in my wishlist nor buy so many fabrics thinking that the day will come. The fact is that we cannot buy time and we have what we have.


Conclusion: my goal for this year is not to buy fabrics nor patterns for future projects thinking as if I will have ten lives. It’s a non-sense. Today, February 22nd, I’m on it, I hope to be on December, 31st.

dimecres, 1 de febrer de 2017

Tendre crochet


El nom de Sandrine Deveze pot ser que no us soni familiar. Si us dic que és l’autora del blog ‘Tournicoteà cloche plied’ tal vegada tampoc caigueu en qui és. Ara bé, si us parlo del llibre Tendre crochet o de l’amigurumi  ‘pirum parum’, llavors potser exclameu, ‘ohhhh i tant!!!’. 

Fa poc va caure el segon llibre a les meves mans i de cap em vaig llençar a les llanes i el ganxet per fer el ratolí. Ha quedat una mica diferent de l’original, perquè en aquesta ocasió vaig canviar el cotó de DMC pel Drops-Loves you 5 i el resultat ha estat que el ratolí ha quedat més gran. Suposo que aquesta és la gràcia d’anar experimentant amb materials diversos.

El cotó DMC és més suau, tot i que sovint es desfila. En canvi, teixir amb el de Drops ha estat curiós perquè és un cotó més rústic i vas sentint el tacte més rugós entre els dits a mida que passa entre ells. Amb això no vull dir que n’hi hagi un de millor que l’altre. Els materials que tenim al nostre abast, per sort, són diversos i cadascun amb les seves característiques, per tant, es tracta de triar el que més ens convingui en cada moment tenint present que de la nostra tria en dependrà el resultat final. 



El nombre de Sandrine Deveze tal vez no os suene familiar. Si os digo que es la autora del blog ‘Tournicote, à cloche plied’  quizás tampoco os dice nada. Ahora bien, si os hablo del libro 'Tendre crochet' o del amigurumi ‘pirum parum’, entonces puede que exclaméis, ‘ohhhh, pues claro!!!.

Hace poco cayó el segundo libro en mis manos y me tiré de cabeza a las lanas y el ganchillo para hacer el ratón. Ha quedado un poco diferente del original, porque en esta ocasión cambié el algodón de DMC por el Drops- Loves you 5 y el resultado ha sido un ratón algo más grande. Supongo que ahí radica la gracia de ir experimentando con materiales diversos.

El algodón DMC es más suave, aunque a menudo se deshilacha. En cambio, tejer con el de Drops ha sido curioso porque es un algodón más rústico y vas sintiendo el tacto más rugoso entre los dedos a medida que pasa entre ellos. Con eso no quiero decir que haya uno mejor que el otro. Los materiales que tenemos a nuestro alcance, por suerte, son diversos y cada uno con sus características, por lo tanto, se trata de escoger lo que más nos convenga en cada momento teniendo presente que de nuestra elección dependerá el resultado final. 



If I ask you: Does the name ‘Sandrine Deveze’ sound familiar to you?, your answer may well be negative. Telling you that she is the person behind the blog  ‘Tournicote, à cloche plied’ might not make it clear at all. Nevertheless, if I show you the book ‘Tendre crochet’ or the ‘Pirum parum’ amigurumi, then it will ring the bell.

I 've recently crocheted the mouse I show you today. It has been a delicious and relaxing activity. Instead of using the DMC cotton I usually crochet with, I opted for a new one, the Drops-Loves you 5 cotton. That’s why my amigurumi is bigger than the original. No way, am I disappointed with the result. It’s sort of funny experimenting with different materials.

Whereas the DMC cotton is soft, although it sometimes frays, the Drops-Loves you one is rustic and it is curious to feel it among your fingers while you crochet. Each material has its own features, so the point is knowing them before starting our project, cause our selection will determine the final result.

dimarts, 17 de gener de 2017

Primer treball del 2017


Uns retalls de robes, una cremallera i una làmina per plastificar més dues tardes de treball i el resultat és un necesser per a tenir les coses endreçades a l’oficina. Les dues tardes haguessin pogut ser una si no hagués hagut de substituir la part que inicialment era kraft tex per la roba de color negre. I és que se’m va ennuegar aquest material i a l’hora de donar-li la volta al necesser, no hi va haver manera, així que no vaig tenir altra opció que desfer i canviar de material. De totes maneres, m'encanten els projectes que ens unes hores els comences i pots veure'ls acabats.

Unos retales de telas, una cremallera y una lámina para plastificar más dos tardes de trabajo y el resultado es un neceser para tener los productos higiénicos ordenados en la oficina. Las dos tardes se podían haber reducido a una si no hubiera tenido que sustituir la parte que inicialmente era kraft tex por la tela de color negro. Y es que este material se me atravesó y no hubo manera de poder girar el neceser, así que tuve elección y me tocó deshacer y cambiar de material. De todos modos, me encantan los proyectos que en unas horas los empiezas y puedes terminarlos.


Some pieces of fabric, a zipper, an iron on vinyl sheet and two afternoons later I’ll end up with a toilet bag to have my belongings in order at the office. I spent much more time because I had to change the kraft tex I previously used for the black fabric. It was totally impossible to twirl it around.  Nevertheless, I love those projects you can finish some hours after you've started them.

dimecres, 4 de gener de 2017

WIP


I comencem el 2017 gairebé com vam acabar el 2016, seguint mostrant els blocs del Quilt me club 2013.

Inicio el 2017 casi como terminé el 2016, mostrando bloques del Quilt me club 2013.

I start the new year the same way I finished 2016, showing you blocks of the Quilt me club 2013 project.



divendres, 23 de desembre de 2016

estrelles de Nadal


Segurament, tothom ja té l'arbre de Nadal guarnit, a no ser que sigueu com jo, que fins ahir no m'hi vaig posar. El nostre arbre és més aviat lleig, petit i de plàstic, però amb guarniments 100% handmade, la qual cosa no fa que deixi de ser petit, ni de plàstic, però sí que deixa de ser lleig. 

A estas alturas todo el mundo debe tener el árbol de Navidad con las bolas y luces encendidas, a no ser que seáis como yo, que hasta ayer no me puse a ello. Nuestro árbol es tirando a feo, pequeñito y de plástico, pero con adornos 100% handmade, cosa que no hace que deje de ser pequeño, ni de plástico, pero sí que deja de ser feo.

Is there anybody who has not a bright and beautiful Christmas tree in the living room yet? Mine is kind of ugly, tiny and artificial, nevertheless its ornaments are 100% handmade, so it is still tiny and artificial, but not ugly anymore.



Aquestes estrelles les vaig fer fa un parell d'anys i són ben fàcils de fer, així que si us voleu animar les podeu fer durant les festes amb els més petits. I no tan sols serveixen per penjar-les de l'arbre de Nadal, també les podeu utilitzar per decorar els regals, personalitzant-les amb el nom del destinatari.

Hice estas estrellas un par de años atrás y son muy fáciles de hacer, así que si os queréis animar las podéis hacer durante estos días de fiesta con los niños. Y no solo sirven para colgarlas del árbol, también se pueden utilizar para decorar regalos, personalizándolas con el nombre del destinatario. 

I made these stars two years ago. It doesn't matter if you're not a handy person, there are so easy to make, even kids can make them. So it can be a funny indoor activity for these days. Not only can you hang them on the Christmas tree, you can also use them as a way to name your presents.


Els materials són fàcils de trobar i ben econòmics, una pastilla d'argila blanca de secat a l'aire, una mica d'aigua i un tallador de galetes. Si voleu les podeu decorar amb lletres o estampar imatges amb els segells d'scrap. Un cop fetes cal deixar-les secar un parell de dies, o menys, això dependrà de la humitat de l'ambient. Què us animeu?? 

Los materiales son fáciles de encontrar y bien baratos, una pastilla de arcilla blanca de secado al aire, un poco de agua y un cortador de galletas. Se pueden decorar con letras o incluos estampar imágenes con sellos de scrap. Una vez modeladas, hay que dejarlas secar un pare de días o incluso menos, dependiendo de la humedad del ambiente. ¿Os animáis?

You just need some white clay, some water and a cookie cutter, easy to find, don't you think? Once you have the shape wanted you can write words or even use your rubber stamps. Be careful and let them dry a couple of day or even less. Give it a try, I promise you'll enjoy it.



BON NADAL!
¡FELIZ NAVIDAD!
MERRY CHRISTMAS!

dimarts, 13 de desembre de 2016

WIP


Segueixo treballant al Quilt me club 2013: dresden plate.
Sigo trabajando en el Quilt me club 2013 : dresden plate.
My work in progress: dresden plate.


Una estrella / a star.

dilluns, 14 de novembre de 2016

florette



La Florette és presumida i molt coqueta, duu sempre els cabells ben pentinats i li encanten les bruses estampades amb motius florals. Aquest bloc pertany al mateix projecte que el bloc ‘bear paw’, que us mostrava en l’anterior entrada. No estic pas cosint el Underground Railroad quilt, sinó el ‘Quilt me club’ del 2013 dissenyat per la Nataliejo. Ho sé, porto tres anys d’endarreriment, però és que sóc així, em costa molt unir-me a un mistery quilt. M’agrada veure el quilt sencer per saber si el vull cosir o no. I el que succeeix en moltes ocasions és que quan em decideixo, el patró ja no està a l’abast, sort de la Helen, que amablement em va regalar la seva còpia.




Florette es presumida y muy coqueta, siempre va bien peinada y le gusta lucir blusas con estampados florales. Este bloque pertenece al mismo proyecto que el bloque ‘bear paw’ que os mostraba en la entrada anterior. No estoy coseindo el Underground Railroad quilt, sinó el ‘Quilt me club’ del 2013 diseñado por Nataliejo. Lo sé, voy con tres años de retraso, pero es que soy incapaz de unirme a un mistery quilt. Necesito ver el quilt entero antes de lanzarme a la piscina. Y lo que suele suceder en estas ocasiones es que cuando me decido, el patrón ya no se puede comprar. Por suerte Helen amablemente me regaló su copia.




Florette is as smug as coquette, she loves brushing her hair and wearing flowered blouses.  This block belongs to the same quilt as the ‘bear paw’ I showed you in my last post. I’m not  sewing the Underground Railroad quilt. My WIP is the ‘Quilt me club’ Nataliejo designed in 2013. I know, I’m three years delayed. But I cannot join a mistery quilt, I prefer seeing the whole project before. The con is that the pattern is not available when I decide I want to sew it. Lucky me, Helen gave me her pattern. Thanks you so much, Helen.