La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patchwork. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patchwork. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 d’abril del 2018

bossa muda hospital


I avui una altra entrada ràpida per ensenyar-vos una bossa per a la muda d'un bebé. Es pot utilitzar tan per portar la robeta a l'hospital, com per portar-hi roba de recanvi en el seu dia a dia.  Diuen que els bebés s'embruten molt, així que no està de més ser previsor.

Per l'exterior he utilitzat una tela molt curiosa i suau que anomenen 'Wafel' i els lleons pertanyen a una nova col·lecció de 'Katia fabrics'. Ahh, i per si us interessa teniu un tutorial per fer-vos la vostra bossa aquí.



Hoy vengo con otra entrada rápida para enseñaros la bolsa para llevar la muda de un bebé. Se puede utilizar tanto para llevar la ropa de la primera puesta, como para la ropa de recambio del día a día. Dicen que los bebés se ensucian mucho, así que no está de más ser previsor.

Para el exterior he usado una tela muy curiosa y suave que llaman 'Wafel' y los leones pertenecen a una colección de 'Katia fabrics'. Ahhh y por si os interesa tenéis un tutorial aquí.


Again, I'm in a hurry and I want to show you a bag for babies' clothes. You can use it at the hospital or daily to carry your baby's clothes. It's said that babies get dirty frequently, so it will be worth it.

I've used a very soft and interesting fabric called 'Wafel' and a piece of Katia's fabric for the outside. Here you have a tutorial so in case you were interested in sewing yours.

dijous, 5 d’abril del 2018

necesser baby


Avui una entrada ràpida per mostrar-vos la Box-Bag del Tela Marinera, que serà un necesser per a una petitona i per això que millor que emprar teles plastificades per a l'exterior i l'interior.

Hoy una entrada rápida para mostraros la Box-Bag del Tela Marinera, que será un neceser para una pequeñina, y para ello que mejor que utilizar telas pastificadas para el exterior y el interior.

Today, I show you my new Box-Bag, a design by Marta from Tela Marinera. It will be for a little girl who is about to be born. I've used laminated fabric for the inside and for the outside, too.

dilluns, 29 de gener del 2018

sewing cases



Fa segles que no escric i no pas perquè hagi estat parada. Bé, he baixat una mica el ritme ‘costuril’, però he anat cosint. Avui us mostro dos estoigs, tots dos són dissenys d’Aneela Hoey, una dissenyadora que he descobert recentment i que trobo molt original i diferent. Però de ben segur que moltes ja la coneixíeu i ja sabeu a què m’estic referint. 
El primer és el ‘zip-up tray pouch’. A simple vista pot semblar una mica complicat, però res de l’altre món si segueixes les indicacions del patró. El segon és el ‘see it all pouch’ i el podeu trobar al seu llibre ‘Stitched sewing organizers’. El que m’agrada d’aquest segon és que tot és visible, bé aquí està la gràcia d’aquest disseny.


Hace siglos que no escribo y no porque haya estado de brazos cruzados. Debo de reconocer que he bajado un poco el ritmo ‘costuril’, pero he ido cosiendo a ratitos. Hoy os enseño dos estuches, ambos son diseños de Aneela Hoey, diseñadora que he descubierto recientemente y a la que encuentro muy original a la par que diferente. Pero seguro que muchas ya la conocíais y ya sabéis a lo que me refiero.
El primero es el ‘zip-up tray pouch’. A simple vista puede parecer complicado de coser, pero nada difícil siguiendo las indicaciones del patrón. El segundo es el ‘see it all pouch’ y se encuentra en el libro ‘Stitched sewing organizers’. Lo que me gusta de este segundo es que todo es visible, en realidad, ahí está la gracia del diseño.


Although I’ve been off for a long time, I’ve been sewing some things. Today I show you two sewing cases, both are Aneela Hoey’s designs, a designer I’ve recently discovered. I think she’s very original and talented. 
The first sewing case is called ‘zip-up tray pouch’. It may well seem a little tricky. Nevertheless, the pattern is so easy to follow. The second one is the ‘see it all pouch’ and it is included in her book latest book ‘Stitched sewing organizers’. It is easy to see what’s inside, this is why I like this design.

divendres, 1 de setembre del 2017

woof by Lynette Anderson


Avui ja una entrada que no fa referència al dibuix de lletres. Tornem al patch. ‘Woof’ és l’onomatopeia que s’utilitza en la llengua anglesa pel lladruc d’un gos. I jo en comptes de ‘woof’ dic ‘buf, buf’, però no pas per imitar com un gos borda, sinó a mode de queixa pel temps que ha passat des què vaig començar aquest treball. I no es pot dir ni molt menys que estigui finalitzat, perquè encara em queda molta feina, però ja veig el final més a prop, com a mínim el top ja està acabat del tot.

Ara ja només em queda esperar a la tardor per posar-me a muntar el sandvitx i començar a acolxar. Ja no vindrà d’un parell de mesos més, tenint en compte que vaig iniciar aquest projecte a la primavera del 2009.


Hoy una entrada que ya no hace referencia al dibujo de letras bonitas. Volvemos al patchwork.‘Woof’ es la onomatopeya utilizada en inglés para el ladrido de un perro. Y yo en lugar de ‘woof’ digo ‘buf, buf’, pero no por imitar a un perro ladrando, sino a modo de queja por el tiempo que ha pasado desde que empecé este trabajo. De todos modos, no canto victoria todavía porque no está ni mucho menos finalizado, todavía hay mucho trabajo por delante, pero ya veo el final más cerca.

Simplemente me queda esperar al otoño para montar el sándwich y empezar el acolchado. Ya no vendrá de un par de meses más, teniendo en cuenta que inicié este proyecto allá por la primavera del 2009. 


I’m not writing about lettering anymore. Well at least, today. I’m back to my patchwork posts. ‘Woof’ is the way a dog barks in English. In Catalan we use the sound ‘buf’, but I use this sound as a way of complaining, because I started this project a long long time ago. Nevertheless, it is not finished at all. The top is ready to go on.

Now it’s time to wait until September, because Summer is not the best moment to quilt. It doesn’t matter taking into account it was started in 2009, does it?

dissabte, 6 de maig del 2017

Clutch mostassa





No tinc una habitació-taller de costura a casa. Bé, tenim un mini despatx compartit en J i jo i allí hi ha de tot, una autèntica lleonera. Per això quan vull cosir alguna cosa, he de transportar la màquina de cosir i la resta d’artilugis necessaris cap al menjador. És per això que sovint em fa mandra  cosir a màquina, més que res, perquè no totes les labors les pots acabar en una mateixa tarda. I deixar les coses a mitges després d’una primera sessió de costura creativa implica haver de recollir-ho tot, desar-ho altre cop a la “lleonera” compartida i oblidar-la allí per setmanes. Per això m’agraden els projectes ‘pim-pam’, que són altres que aquells que pots tenir acabats en una mateixa tarda.

No tengo una habitación-taller de costura en casa. Bien, tenemos un mini despacho compartido entre J y en mí y allí hay de todo, una auténtica leonera. Por eso cuando quiero coser alguna cosa, tengo que transportar la máquina de coser y el resto de artilugios necesarios al comedor. Es por eso que a menudo me da pereza coser a máquina, más que nada, porque no todas las labores las puedes acabar en una misma tarde. Y dejar las cosas a medias después de una primera sesión de costura creativa  implica tener que recogerlo todo, guardarlo otra vez en la “leonera” compartida y olvidarla allí por semanas. Por eso me gustan los proyectos ‘pim-pam’, que son aquellos que puedes tener acabados en una misma tarde.

I don't have a room for sewing at home. Well I share a tiny studio with J, but it's a mess! That's why I have to occupy the living room when I want to use my sewing machine. Neverteless it's a problem when I have to use it for a long time because I cannot spare my bits and bobs everywhere. Obviously, that doesn't happen when I decide to sew a quick project, I love those projects, in few hours you turn out some fabrics into a new garment. This time it was a clutch.




Fa molt de temps que ja vaig fer un clutch com aquest, el podeu veure aquí. I com que va ser un regal, se’m va quedar el cuquet de cosir-ne un per a mi. Així que triades les teles, m’hi vaig posar i en un tres i no res, ja tenia el meu clutch. La tela de l’exterior la vaig comprar a l’Ilovekutchi, quan encara tenien oberta la seva tendeta a la Barceloneta. Una cucada de tenda, llàstima que la tanquessin, tot i que encara ens queda l’oportunitat de comprar teles xulíssimes a la seva tenda online. El patró és una adaptació d’un de keykalou designs, m’interessava fer la solapa d’un altre color, més que res per contrastar. 

Per cert, m'he adonat que m'agrada el color mostassa, el mateix que vaig utilitzar per pintar l'estrella led de l'entrada anterior, i molt similar al d'aquesta window bag.

Hace mucho tiempo que ya hice un clutch como este, lo podéis ver aquí. Y como fue un regalo, se me quedó el gusanillo de coser uno para mí. Así que escogidas las telas, me puse a ello y en un abrir y cerrar de ojos, ya tenía mi clutch. La tela del exterior la compré al Ilovekutchi, cuando todavía tenían abierta su tienda en la Barceloneta. Una cucada de tienda, lástima que la cerraran, aunque todavía nos queda la oportunidad en comprar telas preciosas en su tienda online. El patrón es una adaptación de uno de keykalou designs, me interesaba hacer la solapa de otro color, más que nada para contrastar.

Por cierto, me he dado cuenta de que me gusta el color mostaza, lo mismo que utilicé para pintar la estrella led de la entrada anterior, y muy similar al de esta 
window bag.

Years ago I sewed a cluth like this, you can see it here. Since then, I wanted one for me and it had to be done with this awesome fabric I bought in a little fabric shop in la Barceloneta. That shop does not exist anymore, it's a pitty. Luckily, we can still buy throught Ilovekutchi website. I changed some details on the pattern by keykalou designs, I wanted kind of a colour contrast.

By the way, I've noticed I like the mustard color, it is the same I used for the led star I showed you in the last post and the one I used in this window bag.

dimecres, 22 de febrer del 2017

woof


Aquest és un bloc del total de 12 que formen part del quilt WOOF de la dissenyadora australiana Lynette Anderson. Iniciat pels volts de 2009, ara ja començo a creure que el 2017 serà l'any que el conclouré. Això si no torna a convertir-se en UFO, espero de debó que no. El vaig començar amb moltes ganes i el vaig deixar abandonat massa temps, tant que de vegades penso que si ara l'hagués d'iniciar no el faria i no pas perquè no m'agradi, sinó perquè n'hi ha d'altres que m'agraden molt més. 

El que he aprés d'aquesta experiència és que no he d'acumular projectes, ni comprar massa materials pensant que arribarà el dia que tingui el temps necessari per embarcar-m'hi, perquè el temps de què disposo és el que és i el que m'agrada avui potser no m'agradarà tant en un futur. 

Conclusió: el meu objectiu per enguany és no comprar teles, ni patrons per futurs projectes pensant que arribarà un dia que ho pugui cosir tot. De moment, a 22 de febrer puc assegurar que ho estic complint, a veure si puc dir el mateix a 31 de desembre.


Este es un bloque del total de 12 que forman parte del quilt WOOF de la diseñadora australiana Lynette Anderson. Iniciado alrededor de 2009, ahora ya empiezo a creer que el 2017 será el año que lo terminaré. Eso si no vuelve a convertirse en UFO, espero realmente que no. Lo empecé con muchas ganas y lo dejé abandonado demasiado tiempo, tanto que a veces pienso que si ahora lo tuviera que iniciar no lo haría y no para que no me guste, sino porque hay otros que me gustan mucho más.

Lo que he aprendido de esta experiencia es que no tengo que acumular proyectos, ni comprar demasiados materiales pensando que llegará el día que tenga el tiempo necesario para embarcarme, porque el tiempo de que dispongo es el que es y lo que me gusta hoy quizás no me gustará tanto en un futuro.

Conclusión: mi objetivo para este año es no comprar telas, ni patrones para futuros proyectos pensando que llegará un día que lo pueda coser todo. De momento, a 22 de febrero puedo asegurar que lo estoy cumpliendo, a ver si puedo decir lo mismo a 31 de diciembre. 



























Here we have one block from the quilt WOOF designed by Lynette Anderson. I started it in 2009 and it’s likely I finish it soon, at least the top. I hope it doesn’t become again an UFO. When I saw it I fell in love with the design. Nevertheless, I left it in the wardrobe so much time and, to be honest, if I had to start it now, I wouldn’t. I really love it, but there are so many designs I love.

What I have learned from this experience is that I don’t have to put so many projects in my wishlist nor buy so many fabrics thinking that the day will come. The fact is that we cannot buy time and we have what we have.


Conclusion: my goal for this year is not to buy fabrics nor patterns for future projects thinking as if I will have ten lives. It’s a non-sense. Today, February 22nd, I’m on it, I hope to be on December, 31st.

dimarts, 17 de gener del 2017

Primer treball del 2017


Uns retalls de robes, una cremallera i una làmina per plastificar més dues tardes de treball i el resultat és un necesser per a tenir les coses endreçades a l’oficina. Les dues tardes haguessin pogut ser una si no hagués hagut de substituir la part que inicialment era kraft tex per la roba de color negre. I és que se’m va ennuegar aquest material i a l’hora de donar-li la volta al necesser, no hi va haver manera, així que no vaig tenir altra opció que desfer i canviar de material. De totes maneres, m'encanten els projectes que ens unes hores els comences i pots veure'ls acabats.

Unos retales de telas, una cremallera y una lámina para plastificar más dos tardes de trabajo y el resultado es un neceser para tener los productos higiénicos ordenados en la oficina. Las dos tardes se podían haber reducido a una si no hubiera tenido que sustituir la parte que inicialmente era kraft tex por la tela de color negro. Y es que este material se me atravesó y no hubo manera de poder girar el neceser, así que tuve elección y me tocó deshacer y cambiar de material. De todos modos, me encantan los proyectos que en unas horas los empiezas y puedes terminarlos.


Some pieces of fabric, a zipper, an iron on vinyl sheet and two afternoons later I’ll end up with a toilet bag to have my belongings in order at the office. I spent much more time because I had to change the kraft tex I previously used for the black fabric. It was totally impossible to twirl it around.  Nevertheless, I love those projects you can finish some hours after you've started them.

dimecres, 4 de gener del 2017

WIP


I comencem el 2017 gairebé com vam acabar el 2016, seguint mostrant els blocs del Quilt me club 2013.

Inicio el 2017 casi como terminé el 2016, mostrando bloques del Quilt me club 2013.

I start the new year the same way I finished 2016, showing you blocks of the Quilt me club 2013 project.



dimarts, 13 de desembre del 2016

WIP


Segueixo treballant al Quilt me club 2013: dresden plate.
Sigo trabajando en el Quilt me club 2013 : dresden plate.
My work in progress: dresden plate.


Una estrella / a star.

dilluns, 14 de novembre del 2016

florette



La Florette és presumida i molt coqueta, duu sempre els cabells ben pentinats i li encanten les bruses estampades amb motius florals. Aquest bloc pertany al mateix projecte que el bloc ‘bear paw’, que us mostrava en l’anterior entrada. No estic pas cosint el Underground Railroad quilt, sinó el ‘Quilt me club’ del 2013 dissenyat per la Nataliejo. Ho sé, porto tres anys d’endarreriment, però és que sóc així, em costa molt unir-me a un mistery quilt. M’agrada veure el quilt sencer per saber si el vull cosir o no. I el que succeeix en moltes ocasions és que quan em decideixo, el patró ja no està a l’abast, sort de la Helen, que amablement em va regalar la seva còpia.




Florette es presumida y muy coqueta, siempre va bien peinada y le gusta lucir blusas con estampados florales. Este bloque pertenece al mismo proyecto que el bloque ‘bear paw’ que os mostraba en la entrada anterior. No estoy coseindo el Underground Railroad quilt, sinó el ‘Quilt me club’ del 2013 diseñado por Nataliejo. Lo sé, voy con tres años de retraso, pero es que soy incapaz de unirme a un mistery quilt. Necesito ver el quilt entero antes de lanzarme a la piscina. Y lo que suele suceder en estas ocasiones es que cuando me decido, el patrón ya no se puede comprar. Por suerte Helen amablemente me regaló su copia.




Florette is as smug as coquette, she loves brushing her hair and wearing flowered blouses.  This block belongs to the same quilt as the ‘bear paw’ I showed you in my last post. I’m not  sewing the Underground Railroad quilt. My WIP is the ‘Quilt me club’ Nataliejo designed in 2013. I know, I’m three years delayed. But I cannot join a mistery quilt, I prefer seeing the whole project before. The con is that the pattern is not available when I decide I want to sew it. Lucky me, Helen gave me her pattern. Thanks you so much, Helen.

divendres, 21 d’octubre del 2016

seguint la pista de l'ós




L’ésser humà és un animal de costums. De vegades a força de repetir les coses les fem de manera mecànica i sense pensar en el seu significat. El patchwork s’ha convertit, en certa manera, en un hàbit. Veig un disseny, m’agrada, reuneixo els materials i començo el projecte, l’acabo, el disfruto i torna a començar el cicle. De vegades, no m’aturo a pensar què hi ha darrera d’aquell disseny, què volia transmetre el dissenyador, però no ha estat així en aquesta ocasió.

El bloc que il·lustra l’entrada s’anomena ‘bear paw’, pota d’ós, i en realitat totes les peces cosides juntes recorden realment la pota d’un ós. Mentre anava juntant unes peces amb les altres em preguntava qui hauria dissenyat aquest bloc, per què la pota d’un ós podria formar part d’un quilt.

Investigant, he descobert que aquest bloc formava part del ‘underground railroad quilt’. Voldreu saber què és l’underground railroad. Tot i el seu nom ‘ferrocarril subterrani’, no era subterrani, ni un ferrocarril, sinó una xarxa secreta de persones a través de la qual en l’època prèvia a la guerra civil americana s’ajudava als esclaus negres dels estats units a fugir cap als estats del Nord o Canadà.

Segons una teoria recent, sembla ser que durant el viatge de fugida s’utilitzaven els quilts per intercanviar informació. Cada matí les mestresses de les plantacions airejaven els seus quilts als porxos de les cases. Fins aquí, podria semblar-nos normal, seguim fent-ho. Però, en aquests quilts hi havia un codi secret que els fugitius havien de saber interpretar. Els blocs eren els missatges. Per exemple, si el quilt estava format pel bloc ‘wagon wheel’ / ‘roda de carro’ s’indicava als esclaus que recollissin tot allò necessari i essencial per a començar el viatge.

El ‘monkey wrench’ / ‘clau anglesa’ els hi suggeria que recollissin les eines per iniciar el viatge. La clau anglesa els hi seria d’utilitat tan per reparar el carro en cas de necessitat com a arma de defensa.

El ‘bear paw’ / ‘pota d’ós’ els indicava que seguissin les petjades dels óssos com a ruta segura cap a les muntanyes per a trobar aigua i aliments. Sovint era primavera l’època de les fugides perquè amb les pluges les petjades dels óssos eren fàcils de veure i alhora les pluges feien que els gossos emprats per a la captura dels esclaus perdessin la pista.
Aquests són només alguns dels blocs de l’underground railroad quilt. N’hi havia més i cadascun amb el seu missatge ocult.

Aquesta teoria  es fonamenta en la tradició oral que anava passant d’una generació a la següent entre les dones negres americanes i que va sortir a la llum de mà d’ Ozella McDaniel Williams al mercat de Charleston al 1994 i fou recollida per la professora i periodista Tobin. Els seus detractors creuen, en canvi, que no és versemblant. El debat històric està obert.

No obstant això, a mi m’ha fet pensar que hi ha molt significat en el patchwork i que de vegades val la pena aturar-se un moment i reflexionar sobre el fem, i això és extensiu no solament al patchwork, sinó a tot en la vida. Correm massa i ens perdem els petits detalls que fan que de vegades la vida tingui sentit.

El ser humano es un animal de costumbres. A veces a fuerza de repetir las cosas las hacemos de manera mecánica y sin pensar en su significado. El patchwork se ha convertido, en cierta manera, en un hábito. Veo un diseño, me gusta, reúno los materiales y empiezo el proyecto, lo acabo, lo disfruto y vuelvo a empezar el ciclo. A veces, no me detengo a pensar qué hay detrás de aquel diseño, qué quería transmitir el diseñador, pero no ha sido así en esta ocasión.

El bloque que ilustra la entrada se llama ‘bear paw’, pata de oso, y en realidad todas las piezas cosidas juntas recuerdan realmente la pata de un oso. Mientras iba uniendo unas piezas con otras, me preguntaba quien habría diseñado este bloque, por qué la pata de un oso podría formar parte de un quilt.

Investigando, he descubierto que este bloque formaba parte del llamado ‘underground railroad quilt’. Querréis saber qué es el underground railroad. A pesar de su nombre ‘ferrocarril subterráneo’, no era subterráneo, ni un ferrocarril, sino una red secreta de personas a través de la cual en la época previa a la guerra civil americana se ayudaba a los esclavos negros de los Estados Unidos a huir hacia los estados del Norte o Canadá.


Según una teoría reciente, parece ser que durante el viaje de huida se utilizaban los quilts para intercambiar información. Cada mañana las amas de las plantaciones aireaban sus quilts en los porches de las casas. Hasta aquí, podría parecernos normal, seguimos haciéndolo. Sin embargo, en estos quilts había un código secreto que los fugitivos tenían que saber interpretar. Los bloques en sí eran los mensajes. Por ejemplo, si el quilt estaba formado por el bloque ‘wagon wheel’ / ‘rueda de carro’ se indicaba a los esclavos que recogieran todo aquello necesario y esencial para empezar el viaje.


El ‘monkey wrench’ / ‘llave inglesa’ les sugería que recogieran las herramientas para iniciar el viaje. La llave inglesa les sería de utilidad tan para reparar el carro en caso de necesidad como arma de defensa.

El ‘bear paw’ / ‘pata de oso’ indicaba que siguieran las pisadas de los osos como ruta segura hacia las montañas para encontrar agua y alimentos. A menudo era primavera la época de las huidas porque con las lluvias las huellas de los osos eran fáciles de ver y al mismo tiempo las lluvias hacían que los perros utilizados para la captura de los esclavos perdieran la pista.


Estos son sólo algunos de los bloques del underground railroad quilt. Había más y cada uno con su mensaje oculto.


Esta teoría se fundamenta en la tradición oral que iba pasando de una generación a la siguiente entre las mujeres negras americanas y que salió a la luz de mano de Ozella McDaniel Williams en el mercado de Charleston en 1994 y fue recogida por la profesora y periodista Tobin. Sus detractores creen, en cambio, que no es verosímil. El debate histórico está abierto.


No obstante, a mí me ha hecho pensar que hay mucho significado en el patchwork y que a veces vale la pena detenerse un momento y reflexionar sobre lo hacemos, y eso es extensivo no sólo al patchwork, sino a todo en la vida. Corremos demasiado y nos perdemos los pequeños detalles que hacen que a veces la vida tenga sentido.


The more I do something, the more mechanically it is done. Patchwork has become a regular tendency, in other words, a habit. And in some way I usually sew mechanically because I haven’t been paying attention to what I have been doing so far. It has been different this time as I was joining the pieces to build the ‘bear paw’ block. I wondered where the name comes from. It is crystal clear that it reminds a bear paw. Is there a meaning beyond the block itself?

Surfing the net I discovered the ‘underground railroad quilt’. The underground railroad was neither underground nor a railroad. In fact, it was a term used to describe a network of meeting places, secret routes, passageways and safe houses used by slaves in the U.S. to escape slave holding states to northern states and Canada.

People who helped the slaves used the quilts as a way to communicate. Every morning housewives aired the quilts in their porches so as to guide the slaves because there was a kind of secret code.  The wagon wheel block suggested them to keep essential things for the journey. The monkey wrench block was a way to tell them to bring tools. The bear paw block indicated to follow bear paws in order to reach the mountains and find water and food. These are some of the blocks included in the underground railroad quilt, there were some more, and everyone with its own secret message.

It is a theory based in oral tradition that came out thanks to Ozella McDaniel Williams in 1994 and was published by the journalist Tobin. Nevertheless, some people think that is not plausible at all.

Taking everything into account, I believe that there’s so much meaning into patchwork blocks and sometimes it is convenient to stop and think about it.


dimecres, 25 de maig del 2016

canvi de mans II



D’acord amb el Sr. Correus el paquet ha arribat a la seva destinació. Tard, però ha arribat i no és pas que no el tingués llest feia setmanes, però és que no trobava el moment idoni per fer les fotos. De fet, les fotos són bastant horribles!! No hi havia manera de trobar un dia amb la llum correcta. Suposo que si li agrada a la destinatària, les fotos són el de menys.

Según el Sr. Correos el paquete llegó a su destino. Tarde, pero ha llegado y no porque no llevara semanas listo para ser enviado, sino porque no encontraba el momento de tomar las fotos. De hecho, las fotos son bastante horribles. No había manera de encontrar un día con la luz idónea. Supongo que si le gusta a la destinataria, las fotos serán lo de menos.

Finally, my surprise has reached its destination. Although, everything was ready to be sent weeks ago, I couldn’t find the perfect moment to take the photos. The pictures are awful, indeed. Finding the perfect day and light was totally impossible. Nevertheless, pictures don’t matter if the surprise fits its purpose.




Quan l’Alícia va proposar l’intercanvi, no ho vaig dubtar ni un segon. Ara bé, quan vaig veure el llistat de participants i vaig rebre el nom de la persona a qui li havia de preparar la sorpresa, vaig començar a dubtar. Estaré a l’alçada de les participants??? No parava de repetir-m’ho. De veritat, ha estat un repte perquè tenia molt poques pistes dels seus gustos i no podia consultar enlloc què li podria agradar. Després de donar-li voltes i més voltes, vaig decantar-me per una ‘tote bag’ i un kit per fer un necesser a conjunt. A més, vaig afegir-hi un parell de tonterietes per si li agrada l’scrap.
Segueixo nerviosa per saber si hauré encertat o no. Tot i ser un veritable repte, alhora ha estat tot un plaer preparar-ho. Des d’aquí vull agrair-li a l’Alícia el seu treball organitzant aquest intercanvi. Si voleu tafanejar una mica a instagram, podreu veure les preciositats que han preparat la resta de participants.

Cuando Alícia propuso el intercambio, no dudé ni un segundo. Las dudas me entraron al ver el listado de participantes y conocer el nombre de la persona a quien tenía que sorprender. Me entraron todos los miedos. Estará a la altura de las participantes?? No me lo paraba de repetir. En serio, no exagero si os digo que ha estado un verdadero reto, porque tenía muy pocas pistas sobre sus gustos y ningún sitio donde consultar sus trabajas o fotografías. Después de darle tropecientas mil vueltas al tema, me decanté por una ‘tote bag’ y un kit para que cosa el neceser a conjunto. Además, añadí un par de fruslerías por si le gusta el scrap.
Sigo nerviosa por saber si habré acertado o no. A pesar de ser todo un reto, ha sido al mismo tiempo un placer preparar cada detalle. Por ello quiero agradecer a Alícia el enorme trabajo que ha tenido organizando el intercambio. Si queréis, en instagram podréis ver las preciosidades que han preparado el resto de participantes.

As soon as I read the list of participants and the name of the person I had to sew something for, I started to tremble. Sewing for someone whose tastes you don’t know at all is a challenge. Finally, I decided to send her a ‘tote bag’, because I think it will be a very useful item, and a kit to sew a toilet bag. Just in case she likes scrap, there are some stamps.
I’m still nervous waiting for her feedback. It’s been a challenge and a pleasure at the same time and I appreciate the effort Alicia has made to organize this activity. There are a lot of pictures in instagram if you want to see what we have been swapping. 

dijous, 24 de març del 2016




Una tela estampada amb roses, una puntilla i una tanca, un parell d’hores i tenim una nova box bag, aquesta romàntica 100%. Va ser un regal que va agradar molt, tant, que la persona a qui anava destinat l’utilitza moltíssim i les seves amigues ja investiguen com fer-se la seva box bag. I és que quan es cus pels altres,  es posa tot l’amor del món, que et torna recompensa’t quan saps que l’has encertat.

Una tela estampada con rosas, una puntilla y un cierre, un par de horas después tenemos otra box bag, esta romántica 100%. Fue un regalo que gustó mucho, tanto, que la persona a quien iba destinado lo está usando muchísimo y sus amigas ya investigan como coser su propia box bag. Y es cuando se cose para seres queridos y se pone todo el amor del mundo en cada puntada, este te vuelve recompensado cuando sabes que has acertado.


A printed fabric with roses, a ribbon and an internal frame is what you need to end up with a romantic box bag two hours later. It was a birthday present to a special person I succeeded with so much that her friends are guessing how to sew her own bag. The truth is that there’s no better way to surprise someone than sewing with love something special. That love comes back a galore.

divendres, 5 de febrer del 2016

UFO del 2009


Vaig tancar el 2015 donant les últimes puntades al Grandmother Garden (li queda pendent una entrada com déu mana) i esborrant de la meva llista d’UFOs el que l’encapçalava des de temps immemorials. I he començat el 2016 amb el següent de la llista. Si l’acabaré enguany o no, ho descobrirem quan acabi l’any. De moment, l’he agafat amb moltes ganes. El vaig començar allà pels volts del  2009, ufff com passa de ràpid el temps, amb molta embranzida, però tallats els blocs on van aplicats els gossos i amb mitja dotzena d’arbres aplicats, va caure en l’oblit.

Així que en el que portem de mes he aplicat els 12 gossos, tallat i cosit els quadradets, cosit estrelles... Els cors aplicats m’estan costant més del que pensava a priori, així que ha estat l’excusa perfecta per fer-me amb els palets d’apliquick. No us descobriré res de nou si us dic que són una meravella, ohh quin goig treballar amb ells i què bé que queden les corves. El resultat és molt més ràpid i pulcre que com ho feia fins ara, enganxant la tela al paper amb les mini-agulles per aplicacions i passant la planxa. De debò, no hi ha color!! De totes maneres, em queda molt per aprendre perquè el centre del cor no està del tot com a mi m’agradaria. Si algú sap d’algun curs apliquick per Tarragona o Barcelona, que m’ho digui.

El que he d’admetre és que no m’agrada gens i quan dic gens és gens, que el marge de costura estigui inclòs en les mides del bloc. A mi m’agrada treballar a la inversa, és a dir, que em donin les mides del bloc i afegir-hi jo el marge. I és que jo no treballo a gust amb el quart de polzada que les anglosaxones inclouen en els blocs.

I després de tota aquesta parrafada, imagino que ja sabeu de quin treball us estic parlant, oi??



Cerré el 2015 dando las últimas puntadas al Grandmother Garden (le queda pendiente una entrada como dios manda) y borrándolo de mi lista de UFOS, que lo encabezaba desde tiempos inmemoriales. Y he empezado el 2016 con el siguiente de la lista. Si lo terminaré este año o no, lo descubriremos cuando termine el año. De momento, lo he retomado con mucha energía. Lo inicié allá por el 2009 con muchas ganas. ¡¡ufff qué rápido que pasa el tiempo!!. Pero cortados los bloques donde van aplicados los perros y con media docena de árboles cosidos, cayó en el olvido.

Así que en lo que llevamos de mes he aplicado los 12 perros, cortado y cosido los cuadraditos, cosido estrellas… Los corazones me están costando más de lo que a priori creía, excusa perfecta para hacerme con los palitos de apliquick. No voy a descubrir nada nuevo afirmando que son una maravilla. ¡Qué gozada trabajar con ellos, qué bien quedan las curvas! El resultado es más rápido y pulcro que como lo realizada hasta ahora, enganchando la tela al papel con las mini-agujitas para aplicaciones y pasando la plancha. En serio, una maravilla. De todos modos, me queda mucho aprendizaje, porque el centro del corazón no está del todo a mi gusto. Por ello si alguien sabe de algún curso de apliquick por Tarragona o Barcelona, que me lo haga saber.

Debo admitir que lo que no me gusta en absoluto, es más, detesto, es que el margen de costura quede incluido en las medidas del bloque. A mí me gusta trabajar a la inversa, es decir, conocer las medidas del bloque y añadir yo el margen de costura. Eso de que el cuarto de pulgada quede incluido no es de mi gusto, pero es lo que suelen hacer los diseñadores anglosajones.

Y después de todo este rollo, ¿sabéis ya de que diseño os he estado hablando?



I finally finished my Grandmother Garden quilt (I just need some time to take photos and I’ll show it to you). Having finished it, I picked up the next project in my ufo list. I started it in 2009 and I quickly put it aside, I don’t know why. Whatever the reason was, I don’t care. Although I’m so excited working in it, who knows if I’ll be able to finish it this year.

So far this month, 12 dogs are done, squares and stars on its way. Nevertheless, the hearts are not as easy as they seem. That’s why I’ve purchased the apliquick sticks. These sticks are absolutely helpful when you are trying to get sharp forms. Believe me, if you haven’t used this tool, give it a try. I would like to attend some classes to learn how to perfectly use the sticks.

I’m enjoying this project, it cannot be denied. However, I don’t put up with the fact that some designers include the seam allowance in the block measurements. Imagining the quarter inch included in the block makes me make a lot of mistakes.

Having said that, does this project ring a bell?

divendres, 13 de novembre del 2015

una altra window bag


... sí, una altra i ja no sé quantes en porto cosides. La veritat és que són d'allò més útils, perquè amb una ullada ràpida pots saber que hi a dintre. La tela exterior la vaig comprar a Sitges, és de Dashwood Studio. Bé, crec que aquesta em servirà per desar els amigurumis que tinc a mig fer. De ben segur que no serà l'última. No us passa a vosaltres que trobeu un patró d'allò més pràctic i no podeu parar de cosir coses??

... sí,otra y ya he perdido la cuenta de las que he cosido. La verdad es que son muy útiles, porque de un vistazo puedes saber que llevas dentro. La tela exterior la compré en Sitges, es de Dashwood Studio. Bueno, creo que ésta la utilizaré para llevar los amigurumis que tengo a medio haver. Seguramente no será la última que cosa. ¿No os pasa que cuando dáis con un patrón muy práctico no podéis parar de coser cosas?

... another one and I can't remember how many bags I've sewed. The truth is that they are so practical than you know what's inside just with a quick look. I bought the patterned fabric in Sitges, it belongs to a Dashwood Studio's collection.  This one is gonna to carry my amigurumis in progress. I am pretty sure this is not gonna be the last one. I don't know why but when I find a useful pattern I can't help sewing it over and over.

dilluns, 19 d’octubre del 2015

box bag



Una de les meves visites diàries obligatòries és el blog del TM. No hi ha labor que publiqui la Marta de les seves alumnes que no m’agradi. Si Vic fos més a prop, de ben segur que dia sí i dia també estaria visitant el TM. Per sort per la meva economia hi ha certa distància entre Tarragona i Vic. Però sempre queden les compres online.

El que us deia, que cada dia entro al blog i amb cada novetat que proposa la Marta, em quedo amb les ganes de sumar-m’hi. Així que quan va aparèixer el kit de la box bag, vaig caure de quatre potes. Ohhh, com m’agrada aquesta box bag i què útil que em serà quan li doni ús. Primerament, volia que fos un necesser per tenir-lo a la feina, però crec que lluirà poc a l’oficina. Així que potser l’utilitzaré per desar els cabdells dels amigurumis. Bé, sigui quin sigui el seu ús, no em podeu pas negar que és una preciositat.

Una de mis visitas diarias obligatorias es el blog del TM. No hay labor que publique Marta de sus alumnas que no me guste. Si Vic estuviera más cerca, seguro que día sí y día también me dejaría caer por la tienda. Por suerte para mi economía, hay cierta distancia entre Tarragona y Vic. Pero siempre queda la tentación de las compras online.

Lo que os decía que cada día visito su blog y cada novedad que propone Marta me deja con las ganas de unirme al proyecto. Así que tan pronto apareció el kit de la box bag, de cabeza que me lancé a la compra. Ohhh, como me gusta esta box bag y que útil va a ser cuando decida su uso final. Primeramente quería que fuese el neceser que tengo en el trabajo, pero lucirá poco en la oficina. Así que puede que lo utilice para almacenar las madejas de los amigurumis. Ya veremos, lo que es innegable es que es una preciosidad.

I daily visit TM’s blog. I love the projects Marta publishes every day. I wish Vic was no so far away from Tarragona. I pretty sure if it was closer I would spend lots of money there. Luckily for my pocket, it is not. Nevertheless, we can purchase her kits online.

As I was saying, I visit her blog every day and I fell in love with her box bag immediately. No way would I lose the option to join in this project. Although it is ready to use I don’t know yet if it will be a good way to keep my personal belongings in the office or to keep the cotton for my amigurumis projects. It doesn’t matter, it is terrific, isn’t it??

divendres, 24 d’abril del 2015

la meva window bag


Perquè les window bags no només han de ser per als nens, em vaig animar a cosir-me'n una per a mi. Així el treball de punt de creu que estigui en marxa no anirà amunt i avall de qualsevol manera. 

Porque las window bags no tienen que ser solo para los niños, me animé a coser una para mí. Así los trabajos de punto de cruz que tenga a medias podrán estar a buen recaudo, sin tener que ir de acá para allá de cualquier modo.

Admittedly, window bags are not only for children. That's the reason why I sewed one for my cross stitch WIPS. Is there a better way to keep them away dust?

dilluns, 13 d’abril del 2015

feather quilt project


Va ser veure el feather quilt bed project i enamorar-me del disseny. Tot s'ha de dir, no em costa massa enamorar-me del que veig per la red i encara menys d'ençà que tinc compte al pinterest. Moltes vegades he de reprimir les meves ganes de llançar-me a la piscina, però en aquesta ocasió no vaig voler, això sí em vaig autoimposar la condició de no comprar material. Ho he complert en part, perquè si bé per fer les plomes he utilitzat trossets de totes les teles que tinc, per completar el bloc, en vaig haver de comprar a Sitges. Així que aquest és el projecte que em té ocupada a estonetes i que alterno amb l'acolxat del grandmother garden.



Fue ver el feather quilt bed project y enamorarme de su diseño. Tengo que decir que enamorarme de lo que veo por la red no es cosa extraña en mí, y mucho menos desde que tengo cuenta en pinterest. Muchas veces tengo que reprimir mis ganas de lanzarme a la piscina con un nuevo proyecto, pero en esta ocasión no quise, eso sí me autoimpuse la condición de no comprar material. Lo he cumplido en parte, porque si bien para confeccionar las plumas he utilizado las telas que tengo, para completar el bloque tuve que comprar telas en Sitges. Así ando, alternando este proyecto con el acolchado del grandmother garden.


On seeing the feather quilt bed project, immediately I fell in love with it. I have to admit this is easy, especially due to the fact that the net is plenty of marvelous projects. With no doubt Pinterest is a great resource for inspiration. I usually stop myself so as not to start a new project. Although, I couldn't this time, I had the condition of sewing it with the fabrics in my stash. I almost achieve it, because I had to buy fabrics, not for the feathers, but for the rest of the block. This is my work in progress.

dimarts, 24 de març del 2015

Conillets





S'acosta Pasqua i dos entremaliats conillets han fet acte de presència. Haurem de buscar els ous de xocolata?


Se acerca Pascua y dos conejillos traviesos han hecho acto de presencia. Tendremos que buscar los huevos de chocolate?



Easter is coming and there are two extremely naughty bunnies at home. Would that mean we have to find where the eggs are hidden?