La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris WIP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris WIP. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de setembre del 2017

woof by Lynette Anderson


Avui ja una entrada que no fa referència al dibuix de lletres. Tornem al patch. ‘Woof’ és l’onomatopeia que s’utilitza en la llengua anglesa pel lladruc d’un gos. I jo en comptes de ‘woof’ dic ‘buf, buf’, però no pas per imitar com un gos borda, sinó a mode de queixa pel temps que ha passat des què vaig començar aquest treball. I no es pot dir ni molt menys que estigui finalitzat, perquè encara em queda molta feina, però ja veig el final més a prop, com a mínim el top ja està acabat del tot.

Ara ja només em queda esperar a la tardor per posar-me a muntar el sandvitx i començar a acolxar. Ja no vindrà d’un parell de mesos més, tenint en compte que vaig iniciar aquest projecte a la primavera del 2009.


Hoy una entrada que ya no hace referencia al dibujo de letras bonitas. Volvemos al patchwork.‘Woof’ es la onomatopeya utilizada en inglés para el ladrido de un perro. Y yo en lugar de ‘woof’ digo ‘buf, buf’, pero no por imitar a un perro ladrando, sino a modo de queja por el tiempo que ha pasado desde que empecé este trabajo. De todos modos, no canto victoria todavía porque no está ni mucho menos finalizado, todavía hay mucho trabajo por delante, pero ya veo el final más cerca.

Simplemente me queda esperar al otoño para montar el sándwich y empezar el acolchado. Ya no vendrá de un par de meses más, teniendo en cuenta que inicié este proyecto allá por la primavera del 2009. 


I’m not writing about lettering anymore. Well at least, today. I’m back to my patchwork posts. ‘Woof’ is the way a dog barks in English. In Catalan we use the sound ‘buf’, but I use this sound as a way of complaining, because I started this project a long long time ago. Nevertheless, it is not finished at all. The top is ready to go on.

Now it’s time to wait until September, because Summer is not the best moment to quilt. It doesn’t matter taking into account it was started in 2009, does it?

dimecres, 22 de febrer del 2017

woof


Aquest és un bloc del total de 12 que formen part del quilt WOOF de la dissenyadora australiana Lynette Anderson. Iniciat pels volts de 2009, ara ja començo a creure que el 2017 serà l'any que el conclouré. Això si no torna a convertir-se en UFO, espero de debó que no. El vaig començar amb moltes ganes i el vaig deixar abandonat massa temps, tant que de vegades penso que si ara l'hagués d'iniciar no el faria i no pas perquè no m'agradi, sinó perquè n'hi ha d'altres que m'agraden molt més. 

El que he aprés d'aquesta experiència és que no he d'acumular projectes, ni comprar massa materials pensant que arribarà el dia que tingui el temps necessari per embarcar-m'hi, perquè el temps de què disposo és el que és i el que m'agrada avui potser no m'agradarà tant en un futur. 

Conclusió: el meu objectiu per enguany és no comprar teles, ni patrons per futurs projectes pensant que arribarà un dia que ho pugui cosir tot. De moment, a 22 de febrer puc assegurar que ho estic complint, a veure si puc dir el mateix a 31 de desembre.


Este es un bloque del total de 12 que forman parte del quilt WOOF de la diseñadora australiana Lynette Anderson. Iniciado alrededor de 2009, ahora ya empiezo a creer que el 2017 será el año que lo terminaré. Eso si no vuelve a convertirse en UFO, espero realmente que no. Lo empecé con muchas ganas y lo dejé abandonado demasiado tiempo, tanto que a veces pienso que si ahora lo tuviera que iniciar no lo haría y no para que no me guste, sino porque hay otros que me gustan mucho más.

Lo que he aprendido de esta experiencia es que no tengo que acumular proyectos, ni comprar demasiados materiales pensando que llegará el día que tenga el tiempo necesario para embarcarme, porque el tiempo de que dispongo es el que es y lo que me gusta hoy quizás no me gustará tanto en un futuro.

Conclusión: mi objetivo para este año es no comprar telas, ni patrones para futuros proyectos pensando que llegará un día que lo pueda coser todo. De momento, a 22 de febrero puedo asegurar que lo estoy cumpliendo, a ver si puedo decir lo mismo a 31 de diciembre. 



























Here we have one block from the quilt WOOF designed by Lynette Anderson. I started it in 2009 and it’s likely I finish it soon, at least the top. I hope it doesn’t become again an UFO. When I saw it I fell in love with the design. Nevertheless, I left it in the wardrobe so much time and, to be honest, if I had to start it now, I wouldn’t. I really love it, but there are so many designs I love.

What I have learned from this experience is that I don’t have to put so many projects in my wishlist nor buy so many fabrics thinking that the day will come. The fact is that we cannot buy time and we have what we have.


Conclusion: my goal for this year is not to buy fabrics nor patterns for future projects thinking as if I will have ten lives. It’s a non-sense. Today, February 22nd, I’m on it, I hope to be on December, 31st.

dimarts, 13 de desembre del 2016

WIP


Segueixo treballant al Quilt me club 2013: dresden plate.
Sigo trabajando en el Quilt me club 2013 : dresden plate.
My work in progress: dresden plate.


Una estrella / a star.

dilluns, 14 de novembre del 2016

florette



La Florette és presumida i molt coqueta, duu sempre els cabells ben pentinats i li encanten les bruses estampades amb motius florals. Aquest bloc pertany al mateix projecte que el bloc ‘bear paw’, que us mostrava en l’anterior entrada. No estic pas cosint el Underground Railroad quilt, sinó el ‘Quilt me club’ del 2013 dissenyat per la Nataliejo. Ho sé, porto tres anys d’endarreriment, però és que sóc així, em costa molt unir-me a un mistery quilt. M’agrada veure el quilt sencer per saber si el vull cosir o no. I el que succeeix en moltes ocasions és que quan em decideixo, el patró ja no està a l’abast, sort de la Helen, que amablement em va regalar la seva còpia.




Florette es presumida y muy coqueta, siempre va bien peinada y le gusta lucir blusas con estampados florales. Este bloque pertenece al mismo proyecto que el bloque ‘bear paw’ que os mostraba en la entrada anterior. No estoy coseindo el Underground Railroad quilt, sinó el ‘Quilt me club’ del 2013 diseñado por Nataliejo. Lo sé, voy con tres años de retraso, pero es que soy incapaz de unirme a un mistery quilt. Necesito ver el quilt entero antes de lanzarme a la piscina. Y lo que suele suceder en estas ocasiones es que cuando me decido, el patrón ya no se puede comprar. Por suerte Helen amablemente me regaló su copia.




Florette is as smug as coquette, she loves brushing her hair and wearing flowered blouses.  This block belongs to the same quilt as the ‘bear paw’ I showed you in my last post. I’m not  sewing the Underground Railroad quilt. My WIP is the ‘Quilt me club’ Nataliejo designed in 2013. I know, I’m three years delayed. But I cannot join a mistery quilt, I prefer seeing the whole project before. The con is that the pattern is not available when I decide I want to sew it. Lucky me, Helen gave me her pattern. Thanks you so much, Helen.

divendres, 21 d’octubre del 2016

seguint la pista de l'ós




L’ésser humà és un animal de costums. De vegades a força de repetir les coses les fem de manera mecànica i sense pensar en el seu significat. El patchwork s’ha convertit, en certa manera, en un hàbit. Veig un disseny, m’agrada, reuneixo els materials i començo el projecte, l’acabo, el disfruto i torna a començar el cicle. De vegades, no m’aturo a pensar què hi ha darrera d’aquell disseny, què volia transmetre el dissenyador, però no ha estat així en aquesta ocasió.

El bloc que il·lustra l’entrada s’anomena ‘bear paw’, pota d’ós, i en realitat totes les peces cosides juntes recorden realment la pota d’un ós. Mentre anava juntant unes peces amb les altres em preguntava qui hauria dissenyat aquest bloc, per què la pota d’un ós podria formar part d’un quilt.

Investigant, he descobert que aquest bloc formava part del ‘underground railroad quilt’. Voldreu saber què és l’underground railroad. Tot i el seu nom ‘ferrocarril subterrani’, no era subterrani, ni un ferrocarril, sinó una xarxa secreta de persones a través de la qual en l’època prèvia a la guerra civil americana s’ajudava als esclaus negres dels estats units a fugir cap als estats del Nord o Canadà.

Segons una teoria recent, sembla ser que durant el viatge de fugida s’utilitzaven els quilts per intercanviar informació. Cada matí les mestresses de les plantacions airejaven els seus quilts als porxos de les cases. Fins aquí, podria semblar-nos normal, seguim fent-ho. Però, en aquests quilts hi havia un codi secret que els fugitius havien de saber interpretar. Els blocs eren els missatges. Per exemple, si el quilt estava format pel bloc ‘wagon wheel’ / ‘roda de carro’ s’indicava als esclaus que recollissin tot allò necessari i essencial per a començar el viatge.

El ‘monkey wrench’ / ‘clau anglesa’ els hi suggeria que recollissin les eines per iniciar el viatge. La clau anglesa els hi seria d’utilitat tan per reparar el carro en cas de necessitat com a arma de defensa.

El ‘bear paw’ / ‘pota d’ós’ els indicava que seguissin les petjades dels óssos com a ruta segura cap a les muntanyes per a trobar aigua i aliments. Sovint era primavera l’època de les fugides perquè amb les pluges les petjades dels óssos eren fàcils de veure i alhora les pluges feien que els gossos emprats per a la captura dels esclaus perdessin la pista.
Aquests són només alguns dels blocs de l’underground railroad quilt. N’hi havia més i cadascun amb el seu missatge ocult.

Aquesta teoria  es fonamenta en la tradició oral que anava passant d’una generació a la següent entre les dones negres americanes i que va sortir a la llum de mà d’ Ozella McDaniel Williams al mercat de Charleston al 1994 i fou recollida per la professora i periodista Tobin. Els seus detractors creuen, en canvi, que no és versemblant. El debat històric està obert.

No obstant això, a mi m’ha fet pensar que hi ha molt significat en el patchwork i que de vegades val la pena aturar-se un moment i reflexionar sobre el fem, i això és extensiu no solament al patchwork, sinó a tot en la vida. Correm massa i ens perdem els petits detalls que fan que de vegades la vida tingui sentit.

El ser humano es un animal de costumbres. A veces a fuerza de repetir las cosas las hacemos de manera mecánica y sin pensar en su significado. El patchwork se ha convertido, en cierta manera, en un hábito. Veo un diseño, me gusta, reúno los materiales y empiezo el proyecto, lo acabo, lo disfruto y vuelvo a empezar el ciclo. A veces, no me detengo a pensar qué hay detrás de aquel diseño, qué quería transmitir el diseñador, pero no ha sido así en esta ocasión.

El bloque que ilustra la entrada se llama ‘bear paw’, pata de oso, y en realidad todas las piezas cosidas juntas recuerdan realmente la pata de un oso. Mientras iba uniendo unas piezas con otras, me preguntaba quien habría diseñado este bloque, por qué la pata de un oso podría formar parte de un quilt.

Investigando, he descubierto que este bloque formaba parte del llamado ‘underground railroad quilt’. Querréis saber qué es el underground railroad. A pesar de su nombre ‘ferrocarril subterráneo’, no era subterráneo, ni un ferrocarril, sino una red secreta de personas a través de la cual en la época previa a la guerra civil americana se ayudaba a los esclavos negros de los Estados Unidos a huir hacia los estados del Norte o Canadá.


Según una teoría reciente, parece ser que durante el viaje de huida se utilizaban los quilts para intercambiar información. Cada mañana las amas de las plantaciones aireaban sus quilts en los porches de las casas. Hasta aquí, podría parecernos normal, seguimos haciéndolo. Sin embargo, en estos quilts había un código secreto que los fugitivos tenían que saber interpretar. Los bloques en sí eran los mensajes. Por ejemplo, si el quilt estaba formado por el bloque ‘wagon wheel’ / ‘rueda de carro’ se indicaba a los esclavos que recogieran todo aquello necesario y esencial para empezar el viaje.


El ‘monkey wrench’ / ‘llave inglesa’ les sugería que recogieran las herramientas para iniciar el viaje. La llave inglesa les sería de utilidad tan para reparar el carro en caso de necesidad como arma de defensa.

El ‘bear paw’ / ‘pata de oso’ indicaba que siguieran las pisadas de los osos como ruta segura hacia las montañas para encontrar agua y alimentos. A menudo era primavera la época de las huidas porque con las lluvias las huellas de los osos eran fáciles de ver y al mismo tiempo las lluvias hacían que los perros utilizados para la captura de los esclavos perdieran la pista.


Estos son sólo algunos de los bloques del underground railroad quilt. Había más y cada uno con su mensaje oculto.


Esta teoría se fundamenta en la tradición oral que iba pasando de una generación a la siguiente entre las mujeres negras americanas y que salió a la luz de mano de Ozella McDaniel Williams en el mercado de Charleston en 1994 y fue recogida por la profesora y periodista Tobin. Sus detractores creen, en cambio, que no es verosímil. El debate histórico está abierto.


No obstante, a mí me ha hecho pensar que hay mucho significado en el patchwork y que a veces vale la pena detenerse un momento y reflexionar sobre lo hacemos, y eso es extensivo no sólo al patchwork, sino a todo en la vida. Corremos demasiado y nos perdemos los pequeños detalles que hacen que a veces la vida tenga sentido.


The more I do something, the more mechanically it is done. Patchwork has become a regular tendency, in other words, a habit. And in some way I usually sew mechanically because I haven’t been paying attention to what I have been doing so far. It has been different this time as I was joining the pieces to build the ‘bear paw’ block. I wondered where the name comes from. It is crystal clear that it reminds a bear paw. Is there a meaning beyond the block itself?

Surfing the net I discovered the ‘underground railroad quilt’. The underground railroad was neither underground nor a railroad. In fact, it was a term used to describe a network of meeting places, secret routes, passageways and safe houses used by slaves in the U.S. to escape slave holding states to northern states and Canada.

People who helped the slaves used the quilts as a way to communicate. Every morning housewives aired the quilts in their porches so as to guide the slaves because there was a kind of secret code.  The wagon wheel block suggested them to keep essential things for the journey. The monkey wrench block was a way to tell them to bring tools. The bear paw block indicated to follow bear paws in order to reach the mountains and find water and food. These are some of the blocks included in the underground railroad quilt, there were some more, and everyone with its own secret message.

It is a theory based in oral tradition that came out thanks to Ozella McDaniel Williams in 1994 and was published by the journalist Tobin. Nevertheless, some people think that is not plausible at all.

Taking everything into account, I believe that there’s so much meaning into patchwork blocks and sometimes it is convenient to stop and think about it.


divendres, 5 de febrer del 2016

UFO del 2009


Vaig tancar el 2015 donant les últimes puntades al Grandmother Garden (li queda pendent una entrada com déu mana) i esborrant de la meva llista d’UFOs el que l’encapçalava des de temps immemorials. I he començat el 2016 amb el següent de la llista. Si l’acabaré enguany o no, ho descobrirem quan acabi l’any. De moment, l’he agafat amb moltes ganes. El vaig començar allà pels volts del  2009, ufff com passa de ràpid el temps, amb molta embranzida, però tallats els blocs on van aplicats els gossos i amb mitja dotzena d’arbres aplicats, va caure en l’oblit.

Així que en el que portem de mes he aplicat els 12 gossos, tallat i cosit els quadradets, cosit estrelles... Els cors aplicats m’estan costant més del que pensava a priori, així que ha estat l’excusa perfecta per fer-me amb els palets d’apliquick. No us descobriré res de nou si us dic que són una meravella, ohh quin goig treballar amb ells i què bé que queden les corves. El resultat és molt més ràpid i pulcre que com ho feia fins ara, enganxant la tela al paper amb les mini-agulles per aplicacions i passant la planxa. De debò, no hi ha color!! De totes maneres, em queda molt per aprendre perquè el centre del cor no està del tot com a mi m’agradaria. Si algú sap d’algun curs apliquick per Tarragona o Barcelona, que m’ho digui.

El que he d’admetre és que no m’agrada gens i quan dic gens és gens, que el marge de costura estigui inclòs en les mides del bloc. A mi m’agrada treballar a la inversa, és a dir, que em donin les mides del bloc i afegir-hi jo el marge. I és que jo no treballo a gust amb el quart de polzada que les anglosaxones inclouen en els blocs.

I després de tota aquesta parrafada, imagino que ja sabeu de quin treball us estic parlant, oi??



Cerré el 2015 dando las últimas puntadas al Grandmother Garden (le queda pendiente una entrada como dios manda) y borrándolo de mi lista de UFOS, que lo encabezaba desde tiempos inmemoriales. Y he empezado el 2016 con el siguiente de la lista. Si lo terminaré este año o no, lo descubriremos cuando termine el año. De momento, lo he retomado con mucha energía. Lo inicié allá por el 2009 con muchas ganas. ¡¡ufff qué rápido que pasa el tiempo!!. Pero cortados los bloques donde van aplicados los perros y con media docena de árboles cosidos, cayó en el olvido.

Así que en lo que llevamos de mes he aplicado los 12 perros, cortado y cosido los cuadraditos, cosido estrellas… Los corazones me están costando más de lo que a priori creía, excusa perfecta para hacerme con los palitos de apliquick. No voy a descubrir nada nuevo afirmando que son una maravilla. ¡Qué gozada trabajar con ellos, qué bien quedan las curvas! El resultado es más rápido y pulcro que como lo realizada hasta ahora, enganchando la tela al papel con las mini-agujitas para aplicaciones y pasando la plancha. En serio, una maravilla. De todos modos, me queda mucho aprendizaje, porque el centro del corazón no está del todo a mi gusto. Por ello si alguien sabe de algún curso de apliquick por Tarragona o Barcelona, que me lo haga saber.

Debo admitir que lo que no me gusta en absoluto, es más, detesto, es que el margen de costura quede incluido en las medidas del bloque. A mí me gusta trabajar a la inversa, es decir, conocer las medidas del bloque y añadir yo el margen de costura. Eso de que el cuarto de pulgada quede incluido no es de mi gusto, pero es lo que suelen hacer los diseñadores anglosajones.

Y después de todo este rollo, ¿sabéis ya de que diseño os he estado hablando?



I finally finished my Grandmother Garden quilt (I just need some time to take photos and I’ll show it to you). Having finished it, I picked up the next project in my ufo list. I started it in 2009 and I quickly put it aside, I don’t know why. Whatever the reason was, I don’t care. Although I’m so excited working in it, who knows if I’ll be able to finish it this year.

So far this month, 12 dogs are done, squares and stars on its way. Nevertheless, the hearts are not as easy as they seem. That’s why I’ve purchased the apliquick sticks. These sticks are absolutely helpful when you are trying to get sharp forms. Believe me, if you haven’t used this tool, give it a try. I would like to attend some classes to learn how to perfectly use the sticks.

I’m enjoying this project, it cannot be denied. However, I don’t put up with the fact that some designers include the seam allowance in the block measurements. Imagining the quarter inch included in the block makes me make a lot of mistakes.

Having said that, does this project ring a bell?

dilluns, 13 d’abril del 2015

feather quilt project


Va ser veure el feather quilt bed project i enamorar-me del disseny. Tot s'ha de dir, no em costa massa enamorar-me del que veig per la red i encara menys d'ençà que tinc compte al pinterest. Moltes vegades he de reprimir les meves ganes de llançar-me a la piscina, però en aquesta ocasió no vaig voler, això sí em vaig autoimposar la condició de no comprar material. Ho he complert en part, perquè si bé per fer les plomes he utilitzat trossets de totes les teles que tinc, per completar el bloc, en vaig haver de comprar a Sitges. Així que aquest és el projecte que em té ocupada a estonetes i que alterno amb l'acolxat del grandmother garden.



Fue ver el feather quilt bed project y enamorarme de su diseño. Tengo que decir que enamorarme de lo que veo por la red no es cosa extraña en mí, y mucho menos desde que tengo cuenta en pinterest. Muchas veces tengo que reprimir mis ganas de lanzarme a la piscina con un nuevo proyecto, pero en esta ocasión no quise, eso sí me autoimpuse la condición de no comprar material. Lo he cumplido en parte, porque si bien para confeccionar las plumas he utilizado las telas que tengo, para completar el bloque tuve que comprar telas en Sitges. Así ando, alternando este proyecto con el acolchado del grandmother garden.


On seeing the feather quilt bed project, immediately I fell in love with it. I have to admit this is easy, especially due to the fact that the net is plenty of marvelous projects. With no doubt Pinterest is a great resource for inspiration. I usually stop myself so as not to start a new project. Although, I couldn't this time, I had the condition of sewing it with the fabrics in my stash. I almost achieve it, because I had to buy fabrics, not for the feathers, but for the rest of the block. This is my work in progress.

diumenge, 21 de juny del 2009

va de gossos

He començat un nou projecte de patch. Sembla ser que darrerament m'atreuen més aquests projectes que no pas el px. De moment, aquí està el primer dels nou blocs canins.
He iniciado un nuevo proyecto de patch. Parece que últimamente me atraen más estos trabajos que el px. De momento, aquí está el primero de los nueve bloques caninos.

dijous, 23 d’octubre del 2008

el meu jardí

Aquesta és un WIP que tindrà un llarg recorregut.
Este es un WIP de largo recorrido.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

preparant el nadal


Al juliol vaig començar un camí de taula nadalenc (està a la meva llista de WIP) i que encara no l'he acabat perquè em falta la tela trasera. En breu us el mostro. Mentre, però, estic donant les últimes puntades al Quilt Tilda dels conillets (també està a la meva llista de WIP). I per a que mai de la vida s'oblidi de qui l'ha cosit, una etiqueta amb tot l'amor del món per a la petitona de la casa. Sé perfectament que la nit de reis amb un any... encara no és nit de reis. Tanmateix, serà un bonic record.

En julio empecé un camino de mesa navideno (figura en mi lista de WIP) y todavía no lo he terminado porque me falta la tela trasera. En breve os lo muestro. Mientras, pero, estoy dando las últimas puntadas al Quilt Tilda de los conejitos (también está en mi lista de WIP). Y para que nunca se le olvide quien se lo cosió, una etiqueta con todo el amor del mundo para la chiquitina de la casa. Sé perfectamente que la noche de reyes con un año... todavía no es noche de reyes. No obstante, será un grato recuerdo.