una de pintura

Hi ha detalls en què em fixo moltíssim. Tot allò que tingui a veure amb la imatge, però no amb la imatge física de les persones, em crida molt l'atenció. Em meravello de com se'ns presenten les coses, serà una rucada, però és així. Em fixo en coses que poden semblar realment insignificants, com ara un sobret de sucre, una etiqueta d'una ampolla de vi, el logo d'una marca d'electrodomèstics...
A vegades penso que hauria de fer algun curs de disseny gràfic, però llavors toco de peus a terra, perquè al meu cap bullen i bullen idees imaginatives, però és queden així bullint, perquè sovint sóc incapaç de plasmar-les. No sé passar de quelcom abstracte a quelcom real. Quan vull materialitzar alguna ocurrència de les meves, acaba convertint-se en un blufff. Em falta potser habilitat. I és precisament la manca d'aquesta qualitat el que fa que admiri tant a persones que la posseeixen. Heu vist les meravelles que saben fer companyes de px com la Nela o l'Ana??? I no tant sols elles, últimament he descobert blogs de noies que fan autèntiques obres d'art amb un tros de feltre o amb ganxet.
El dibuix sempre ha estat una assignatura pendent. Si em veiessiu dibuixar, riurieu moltíssim, perquè encara dibuixo esquemàticament a les persones amb una rodoneta i uns palets simulant el cos i les articulacions. I no es tracta realitzar dibuixos realistes, no és això, sino dibuixos amb gust, que són incapaços de brollar del meu llapis. El dia en què es va repartir la creativitat està clar que jo no hi era. L'estiu passat vaig descobrir una artista força curiosa en un reportatge del canal 33, l'Eva Armisen. Si us agraden aquestes il·lustracions, doneu un cop d'ull a la seva web. No té desperdici. www.evaarmisen.com

Hay detalles que me atraen muchísimo. Todo aquello que tenga que ver con la imagen, pero no con la imagen física de las personas, me llama mucho la atención. Me fascina el modo en que se nos presentan los objetos, será una memez, pero es así. Me paro a observar cosas que pueden parecer insignificantes, como el sobrecito del azúcar que acompaña al café, una etiqueta de una botella de vino, el logo de una marca de electrodomésticos...
A veces pienso que podría realizar algún curso de diseño gráfico, pero entonces pongo los pies sobre la tierra, porque a pesar que en mi cabeza hierven y hierven ideas imaginativas, se quedan así hirviendo, porque soy incapaz de plasmarlas. No se convertir algo abstracto en algo real. Cuando quiero materializar alguna ocurrencia, se convierte en un blufff. Quizás lo que me falte sea habilidad. Precisamente la falta de esta cualidad en mi persona, hace qe admire a personas que la poseen. ¿Habéis visto que maravillas llevan a cabo compañeras de px como Nela o Ana? Y no sólo ellas, últimamente he descubierto blogs de chicas que elaboran auténticas obras de arte con un pedazo de fieltro o a base de ganchillo.
El dibujo siempre ha sido mi asignatura pendiente. A día de hoy aún dibujo personas de forma esquemática, una redonda para la cabeza y unos palitos como extremidades. Y no se trata de querer hacer dibujos realistas, no es eso, sino dibujos con gusto, que son incapaces de aflorar de mi lápiz. El verano pasado descubrí una artista muy curiosa en un reportaje del canal 33, Eva Armisén. Si os gustan estas ilustraciones, no dejeis de echar un ojo a su web, no tiene desperdicio. www.evaarmisen.com