teoria del caos

Les vacances ja s'han acabat i he de dir que aquestes dues setmanes han passat volant. Bàsicament m'he dedicat a relaxar-me i assaborir les petites coses de la vida que sovint són les més interessants. Com???? Amb llargues passejades per la muntanya (què de bonics que estan ja els ametllers i plens d'abelles!!!!) i per la platja, brodant una mica i "perdent" el temps amb les coses que més m'agrada fer. El temps!!! Què bo que seria poder-me comprar el meu temps! Però crec que amb tranquil·litat i paciència les coses bones arriben.

Fa uns anys (ja més de 4) m'hagués donat amb un canto a les dents per una feina com la que tinc, però el temps passa, com passen les nostres inquietuds, com passen les nostres prioritats... com canvia tot, vaja. Ara doncs toca esperar que arribi l'oportunitat, perquè arribarà d'això n'estic segura i llavors caldrà decidir que és el més convenient, però fins que es presenti el moment hem de gaudir de l'instant present.
Ahir al vespre ens vam dedicar una estona a nosaltres, a seure al sofà i mirar una pel·li. Feia segles que no "perdíem" el temps d'aquesta manera i no ho entenc, perquè als dos ens encanta. La pel·li era The butterfly effect , bastant entretinguda. Segons aquesta teoria, el vol d'una papellona a Japó pot provocar una inundació a Nova York un mes més tard. (més info) Tot això et fa pensar en l'important que poden ser de vegades les nostres accions, ja que si en comptes d'obrar d'una manera o fem d'una altra, tot el que esdevingui després pot ser diferent. Jo sempre l'he anomenat la teoria del i si... Què hagués passat si en comptes d'A, hagués fet B? I si... i si... en tal ocasió...
Per això entenc perfectament al meu amic Z que ha decidit tirar pel camí del dret i apostar per l'amor, per tal de no preguntar-se en un futur i si...


Las vacaciones se terminaron y estas dos semanas han pasado volando. Básicamente me he dedicado a relajarme y a saborear las pequeñas cosas de la vida que a menudo son las más interesantes. ¿Cómo?? Con largos paseos por la montaña (qué bonitos están los almendros y llenos de abejas!!!!) y por la playa, bordando un poco y "perdiendo" el tiempo con las cosas que más me gusta hacer. ¡¡¡El tiempo!!! ¡Qué bonito sería poderme comprar mi tiempo!! Pero creo que con tranquilidad y paciencia las cosas buenas llegan.
Hace unos años (ya más de 4) me hubiera dado con un canto en los dientes por un trabajo como el actual, pero el tiempo pasa, como pasan nuestras inquietudes, como pasan nuestras prioridades... como cambia todo, vaya. Ahora me toca esperar que llegue la oportunidad, porque llegará, de eso no tengo duda y entonces tocará decidir que es lo más conveniente, pero hasta que se presente el momento tenemos que disfrutar del instante presente.
Ayer por la noche nos dedicamos una rato a nosotros, a sentarnos en el sofá y mirar una peli. Hacía tiempo que no "perdíamos" el tiempo de esa manera y la verdad no lo entiendo, porque a los dos nos encanta. La peli era The butterfly effect , bastante entretenida. Según esta teoría el aleteo de una mariposa en Japón puede provocar inundaciones al cabo de un mes en Nueva York. (més info) Todo ello me lleva a pensar en lo importante que pueden ser a veces nuestras acciones, ya que si en lugar de actuar de un modo, lo hacemos de otro, el devenir puede ser diferente. Para mí siempre ha sido la teoría del y si... ¿Qué hubiera pasado si en lugar de A, hubiera hecho B? Y si... y si... en tal ocasión.
Por ello entiendo perfectamente a mi amigo Z que ha decidido lanzarse a la piscina y apostar por el amor, para en un futuro no preguntarse y si...