La meva llista de blocs

divendres, 16 de juny de 2006

boom immobiliari

Tenir gos, implica haver-lo de treure tots els dies: matí, tarda i nit. I és clar, passeges i vas coneixent gent, que també té gos, i també et vas trobant amb petits raconets meravellosos, bé meravellosos si vius en un poble fantàstic com Altafulla (qualsevol altre poble també val, però no ciutat, quan vivia a la ciutat els passejos amb la Sira no eren com els d'ara). Pel matins la Sira i jo ens regalem mútuament un passeig que comença al parc i acaba pel mig del bosc. Però ara l'Ajuntament del poble ha decidit que als que ens agrada passejar per la muntanya se'ns acaba el divertiment. I per què???????? Doncs, perquè el nostre alcalde creu que el millor pel poble és canviar la muntanya per 52 cases i un bloc de pisos. Cases i pisos que acabaran comprant gent de fora, que no s'empadronarà mai al poble i que estaran habitades únicament dos mesos l'any, això amb sort. I els veritables habitants de la muntanya a fer punyetes!!!

Pd: i em queixo jo que visc temporalment en aquest poble, tot i que empadronada i pagant els meus impostos, i que per més inri venc pisos a Salou.








Tener perro implica tenerlo que sacar a la calle todos los días: mañana, tarde y noche. Y claro paseas y conoces gente, que también tiene perro, y vas hallando pequeños rincones encantadores, encantadores si vives en un pueblo fantástico como Altafulla (cualquier otro pueblo también vale, pero no la ciudad, cuando vivia en ella los paseos con Sira no eran como los actuales). Por las mañanas Sira y yo nos regalamos mútuamente un paseo que comienza en el parque y acaba por medio del bosque. Pero ahora el Ayuntamiento del pueblo ha decidido que a los que nos gusta pasear por el monte se nos acaba el divertimento. Y por qué???????? Pues, porque nuestro alcalde cree que lo mejor para el pueblo es cambiar la montaña por 52 casas y un bloque de pisos. Casas y pisos que acabarán comprando gente de fuera, que nunca se empadronará en el pueblo y que con suerte estarán habitadas dos meses al año. Y los verdaderos habitantes de la montaña a tomar por saco!!!

pd: y me quejo yo que vivo temporalmente en este pueblo, aunque empadronada y pagando mis impuestos, y que para más inri vendo pisos en Salou.

5 comentaris:

an_drea ha dit...

És una pena...molt rentable per a alguns, però una pena...
Ahir escoltava a la ràdio, que a Santa Coloma de Gramenet volen carregar-se un tros de muntanya per inventar-se un nou barri...
En fi...acabarem tots més amunt dels pirineus, perquè se'ns menjaren els edificis jeje

A ciutat és un rotllo sortir a passejar amb el gos. Aquí nomès puc anar per la vora del riu, a on , de tant en tant puc deslligar la gossa i jugar amb ella amb la pilota, tot i que està prohibit deslligar-los...

silvia ha dit...

... doncs sí, l'especulació inmobiliària és una veritable m.... i ben poca cosa s'hi pot fer !!

Sara ha dit...

Quina pena...
Hauria d'estar prohibit tenir segona residencia. A França estant parlant de fer pagar molt més impostos als que tinguin segona residencia, però dubto que es faci.
Aqui, hi ha tanta gent de fora que compra pisos, que els preus del mercat estàn pels nùbols, i la gent del país no pot comprar. Estic visquent amb un pis, i l'hi pago el lloguer amb un senyor de Barcelona...
Estàn destrossant el camp i la muntanya per tot arreu per construir cases i pisos on la gent anirà una setmana l'any.
Es nota que el tema em fa rabiar??!


PS: ja t'he posat les explicacions del fold-out al meu blog

Lili ha dit...

Laura! Tu proyecto de cross stitch me encanta!
Thanks for your kind words about my mom, Laura!
Take care!

Carles ha dit...

Vergonya. Els alcaldes es freguen les mans i obtenen beneficis bestials amb la venta de terrenys. Conec un cas en que un Forestal es va fer farts de posar denuncies i fer projectes perquè no fessin 100 cases enganxades en un poble que mereixia la pena. De res li va servir, la Generalitat no en volia saber res i l'únic que podia fer alguna cosa era l'alcalde. Però l'alcalde que vol que faci si és el principal beneficiat?? L'únic mètode per paral-s'hi els peus és la pressió social. Sort i ànims