La meva llista de blogs

dimarts, 7 d’agost del 2007

Where seventh avenue meets broadway

Intentar resumir el viatge a Nova York em resulta difícil, així que faré unes breus pinzellades, també per no avorrir massa a qui passa per aquí. El que em va impactar més va ser arribar de nit des de l'aeroport fins al centre mig perduts com anàvem i, ho he de reconèixer, cagadeta de por en el metro a aquelles hores. I no sé com vam anar a parar després de voltar i voltar i de preguntar a un senyor d'origen espanyol, que encara anava més perdut que nosaltres tot i ser resident; doncs això que vam anar a petar a Times Square, el paradís del màrqueting, de la llum i del color. I com que el nostre hotel estava a l'anomenat "theater district" havíem de passar diàriament per allí i com una tonteta havia d'aturar-me una estona i contemplar aquell festival de llums enceses dia i nit, vint-i-quatre hores.
Em queda la recança de no haver anat a cap musical, tot i tenir on triar i remenar (Chicago, Hairspay, The Lion King, Rent, Les Miserables, Spamalot, Legally blonde, The Phantom of opera...) i passar per cadascun dels respectius teatres només sortir de l'hotel. Una excusa per tonar.


Intentar resumir el viaje a NYC me resulta difícil, así que haré unas breves pinceladas, más que nada para no aburrir a quien se detiene por aquí. Lo que me impactó nada más aterrizar de noche fue tener que desplazarnos desde el aeropuerto hasta el hotel en metro y no lo voy a negar un poquito muerta de miedo sí que iba a esas horas. No sé como fuimos a dar con un señor español que pese a ser residente en la Gran Manzana iba más perdido que nosotros y sus indicaciones nos liaron más todavía. Pero al final topamos con Times Square, el paraíso del márketing, la luz y del color. Y como nuestro hotel estaba en el llamado "theater district" teníamos que pasar diariamente por allí y no podía remediar quedarme parada como una tontina a contemplar aquel festival del despilfarro de luces encendidas día y noche.
Me queda el rucu-rucu ese de no haber visto ningún musical, a pesar de tener donde escoger
(Chicago, Hairspay, The Lion King, Rent, Les Miserables, Spamalot, Legally blonde, The Phantom of opera...) y pasar por delante de sus respectivos teatros simplemente saliendo del hotel. Bueno, una excusa para volver.

3 comentaris:

Ricardo Astrauskas ha dit...

Amo NYC, es lo mejor, se ve que disfrutaste mucho y en la proxima iras a uno de estos musicales.

Anònim ha dit...

Sempré has de deixar alguna cosa sense fer, per tenir excusa per tornar ;-)

Anni Rios ha dit...

si, si regresa y mira alguno de esos musicales para que cuentes, yo vivo y viajo a traves de sus viajes, besotes.