La meva llista de blocs

dilluns, 19 de desembre de 2005

Caga Tió


Hi ha una tradició nadalenca a Catalunya que sempre m'ha entusiasmat: el Caga Tió. Es tracta d'un tronc personificat, amb la seva careta, potetes i com a bon català, amb la seva barretina. A sobre se li col·loca una manta que alhora serveix per a que el Tió no passi fred i de pas per tapar el que posteriorment cagarà. Com sempre els catalans en defensa de l'escatologia, jajajaja.
És la canalla la protagonista d'aquesta bonica tradició. Els infants amb un bastó a les mans piquen sobre el tió, mentre canten: "caga tió, caga tió, avellanes i torró, que si no et donaré un bon cop de bastó". Immediatament, el tió ben obedient deixa veure la "cagadeta". No acostumen a ser grans regals, ja que aquests es reserven per la nit de reis.
Jo recordo el tió de la meva infantesa. Era una nena molt crèdula, perquè tot i veure que el tió de casa no era un tronc sino una caixa blava d'eines, pensava que veritablement em deixava un regalat cada nit de nadal.


Hay una tradición navideña catalana que siempre me ha entusiasmado: Caga Tió. Se trata de un tronco personificado, con su carita, sus patitas y como buen catalán, con su barretina (el de la foto no la tiene). Encima se le coloca una manta que sirve para que el Tió no pase frío y de paso para tapar lo que posteriormente cagará. Como siempre los catalanes en defensa de la escatologia, jajajajaja.
Son los pequeños de la casa los protagonistas de esta bonita tradición. Los niños con un bastón en la mano pegan al tió, mientras cantan "caga tió, caga tió, avellanes i torró, que si no et donaré un bon cop de bastó", algo así como "caga tió, caga tió, avellanas y turrón, que si no te arrearé un buen bastonazo". Inmediatamente, el tió obediente muestra su "cagadita". No suelen ser grandes regalos, ya que estos se reservan para la noche de reyes.
Recuerdo el tió de mi niñez. Era una niña muy crédula, puesto que aún viendo que el tió de mi casa no era un tronco, sino una caja azul de herramientas, pensaba verdaderamente que me dejaba un regalito cada nochebuena.

8 comentaris:

ChrisWoznitza ha dit...

Hi I´m Chriswab. Greatings from Germany Bottrop !!

Ana ha dit...

Buenooooo, si al final verás tú, como me toca hacer algo ese día "pá mis niños", sino me váis a dar a mí con el bastón jajjajajajjaj

Africa ha dit...

una tradición muy chula,no la conocía
besos
Africa

silvia ha dit...

... de la meva infantesa, un dels millors records és el del caga tió,... a Lleida ( d'on jo sóc ), es diu la Tronca ( "tronca, tronca de Nadal, caga torrons que són molt bons, no cagues arengades, que són salades! ). De fet, nosaltres ja l'hem posat a escalfar, perquè ens cagui mooooltes coses. A casa nostra, com tu ben dius, també caga coses petites, els regals grans venen per Reis !!

IsaB ha dit...

Que tradicion mas simpatica!!!!!

laura ha dit...

Silvia, aquesta cançoneta del tió també l'havia sentit. És bonic saber que aquestes tradicions continuen vives. Aquests dies la Rambla de Tarragona és plena de paradetes amb tiós de tot tipus. Aiiiisss quines ganes de tenir un nen a casa per a retornar a viure aquells moments tan especials. aissss

silvia ha dit...

... suposo que no cal que t'expliqui com s'encarreguen els nens, no???? ;-))))

Nuria ha dit...

Quina il·lusió trobar una pàgina de punt de creu en català!

Jo també recordo la meva infantesa, quan feiem cagar el tió a casa dels avis, però aleshores el meu avi ho feia amb una soca que havia collit del bosc, i ens cagava llaminadures, torrons i xampany (aleshores no es deia cava). A casa, continuem la tradició amb les nostres filles, però ara el tió té cara, potes i porta barretina i els hi caga més coses que quan jo era petita.

Moltes felicitats pel teu blog, m'agrada molt.

Nuria