Aquests dies la meva ment
ha estat un xic dispersa i llavors quan tinc angoixa, potser l’única cosa que m’ajuda
a relaxar-me una mica és fer punt de creu. El punt de creu requereix
concentració, per la qual cosa els pensaments negatius han de deixar pas al
recompte de punts. Així és que aquests dies he tornat a agafar el Treasure your
needle i he atacat la part de l’1x1. He de reconèixer que ha estat una tortura
fer-ho en un count 40. He seguit les indicacions de Nataliejo, però modestament
crec que no és el count adequat per brodar en 1x1. Tot i que a la foto encara
queden elements per brodar, ara està acabat a l’espera de muntar la bossa.
Només cal trobar una estona, cosa que he de fer per aconseguir escapar de la
negativitat que porto a sobre.
Estos días mi
mente ha estado dispersa y cuando la angustia se apodera de mí lo único que
consigue relajarme es el punto de cruz. Bordar requiere concentración, por lo
tanto los pensamientos negativos tienen que dejar paso al recuento de puntos.
Así es que estos días he retomado el Treasure your needle y he atacado la parte
del 1x1. Reconozco que ha sido una tortura bordar sobre un count 40. He seguido
las indicaciones de Nataliejo, pero modestamente creo que un count 40 no es el
adecuado para bordar en 1x1. Aunque en la foto todavía quedan elementos
pendientes, ya está terminado. Solamente tengo que ponerme al ensamblaje de la
bolsa, cosa que deberé hacer rápidamente para escapar de la negatividad que me
invade.
These days my mind has been a bit
scattered. Anxiety has taken over me and when that happens the only thing that
makes me relax a little is cross stitching. Cross stitch requires lots of
concentration, so negative thoughts must flee away. This is why I’ve tried to
finish the Treasure your needle pattern and luckily I’ve succeed, although the
picture was taken some days before. Nevertheless, I have to admit that a count
40 is not the right one to stitch 1x1. Now, it’s time to assemble the little
purse and I have to hurry up in order to make the negativity go away definitely.
4 comentaris:
El bordado es precioso, pero no me gusta leer que lo has retomado para no descansar la mente... :(
Un abrazo en la distancia.
Laura, una abraçada!! em sap molt greu llegir que no estas bé... No sé si puc fer res en la distància... Només t'animo a que continuis fent aquestes coses tant precioses... és una passada. Un petonàs maca!
Molts ànims Laura!! No deixis de fer el que t'ajuda a desconectar.
El brodat t'ha quedat molt maco.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada