La meva llista de blocs

dimarts, 31 gener de 2006

Gossos i gats / perros y gatos


Ja vaig comentar que havia brodat un altre gat de MS. Ara únicament queda perfilar-lo amb el backstitch. I per a que no estigui el gat solet, ahir vaig acabar el brodat d'un gos, així els dos es faran companyia (encara que a casa meva estaran pocs dies). El gos també és un disseny de MS, aparegut al num. de febrer de Cross Stitcher. Jo sóc més de gossos que de gats, però està clar que MS dissenya millor els segons que els primers. De tots els gossos margaretians aquest és, sens dubte, el que més m'agrada.
Són dissenys de dimensions reduïdes i a simple vista ràpids de fer, però a la pràctica, el continuat canvi de colors, les 1/2 x i el backstitch van que vagi a pas de tortuga reumàtica (Gemma dixit) i de pas que el revés no sigui tan pulcre com m'agradaria. Això sí, s'ha de dir en favor del disseny que hi ha un clar abans-després del backstitch.

Comenté que había bordado otro minino de MS. Únicamente queda darle el acabado del backstitch. Y para que el gato no esté solo, ayer finalicé el bordado de un perro, así los dos se harán compañía ( a pesar del poco tiempo que pasarán en casa). El perro también es un diseño de MS, publicado en el num. de febrero de Cross Stitcher. Yo soy más de perros que de gatos, pero está claro que MS diseña mejor los felinos. De todos los perros margaretianos, éste es, sin duda alguna, el que más me gusta.
Son diseños de dimensiones reducidas y a simple vista rápidos de bordar, pero en la práctica, el continuado cambio de colores, las 1/2 x y el backstitch me convierten en una tortuga reumática bordando (Gemma dixit) y de paso que el revés no sea tan pulcro como me gustaría. Eso sí, a favor del diseño tengo que decir que el realizar el backstitch marca una clara diferencia entre el antes y el después.

dilluns, 30 gener de 2006

cap de setmana/fin de semana

Aquest cap de setmana ha passat volant. Dissabte vam haver d'anar de compres per poder omplir de nou la nevera i diumenge vam celebrar a casa l'aniversari de Jordi. I tenint en compte que als convidats no se'ls pot fer fora de casa, les hores dedicades al px han estat més aviat poques. Això sí he pogut acabar el backstich d'un dels dissenys de MS que ja tenia enllestit i un parell de lletres del meu abc particular (prometo ensenyar-vos les fotos aviat). Però com dissabte no tot havien de ser compres alimentàries, em vaig poder escapar a una tenda de teles, on aquests dies van de cul perquè s'atansa el Carnaval, i vaig comprar feltre. Ja tinc algunes idees en ment. Em serviran per donar l'acabat final del abc i per alguna cosa més. He vist algunes cosetes als blogs de Lolita i Anabel que no estan gens malament i no semblen massa complicades de fer.


El fin de semana ha pasado volando. El sábado nos dedicamos a comprar para poder llenar de nuevo la nevera y el domingo celebramos en casa el cumple de Jordi. Y teniendo en cuenta que a los invitados no se les puede echar de casa, las horas dedicadas al px han sido más bien pocas. Eso sí terminé el backstitch de uno de los diseños de MS que tenía listo y un par de letras de mi abc particular (prometo enseñaros las fotos pronto). Pero como todo no tenían que ser compras alimenticias, me pude escapar un ratito a una tienda de telas, donde estos días todo son ajetreos debidos a que se acerca Carnaval, y compré unos pedazos de fieltro. Ya tengo algunas ideas en mente. Me servirán para dar el acabado final a mi abc y para alguna cosilla más. He visto algunas cosillas en los blogs de Lolita y Anabel que no pintan nada mal y encima no parecen demasiado complicadas.

lleeeeeeeeeegó, llegó

Per fi ha arribat el paquet de Maracaibo que esperava amb moltes ganes. Bé, el paquet encara no està a casa, però demà mateix m'apropo a l'oficina de Correus i el recolliré. Gràcies Nela per tot l'amor que hi ha i gràcies per ser la meva amiga de l'altra banda de l'oceà.


Por fin ha llegado el paquete de Maracaibo que esperaba ansiosamente. Bueno, el paquete aún no está en casa, pero mañana mismo me acerco a recogerlo a Correos. Gracias Nela por el amor que has puesto en él y gracias por ser mi amiga del otro lado del charco.

dijous, 26 gener de 2006

una de links

No us ha passat mai que un dia, sense voler, topeu amb una web i comenceu a investigar? I aquesta pàgina us porta a una altra i així succesivament. I el que al final acabeu consultant no té res a veure amb la recerca inicial. Això em succeeix constantment, especialment amb els blogs. Entro en un, i curiosa que soc, m'encanto amb els blogs que aquella persona llegeix i al final... acabo ves a saber on.
Tot i que amb la mateixa temàtica, entrant a Fieltromanía he donat mil tombs cibernètics i he trobat algunes webs interessants. Per si us interessa aquí van els links:

Un de nòvies gatunes (especialment per a una "maracucha")

Un d'angelets voladors (per a la bordadora supersónica)

Un de variats




¿No os ha ocurrido nunca que un día, sin saber ni queres, topais con una web y empezais a investigar? Y esa página os lleva a otra y así sucesivamente. Y al final acabais consultando algo que nada tiene que ver con la búsqueda inicial. Esto me sucede constantemente, especialmente con los blogs. Entro en uno, y curiosa que soy, me encanto con los blogs que aquella persona lee y al final... acabo ves a saber donde.
Aunque tratándose del mismo tema, entrando en Fieltromanía he dado mil tumbos cibernéticos y he descubierto algunas webs interesantes. Por si alguien quiere, ahí van los links:

Uno de novias gatunas (especialmente para a una maracucha)

Uno de angelitos voladores (para la bordadora supersónica)

Uno de variados




PD: Anabel, no quiero hacerte la competencia.


dimecres, 25 gener de 2006

Rara jo????????

Aquests darrers dies he llegit en alguns blogs la llista de rareses dels seus autors. He de dir, en defensa de les autores (perquè la majoria de blogs que llegeixo pertanyen a noies) que he rigut bastant. És curiós la quantitat de coses estranyes que ens poden treure de polleguera als éssers humans. Bé, motivada per això, he tractat de fer la meva llista. Tot i que considero que sóc bastant maniàtica, m'ha costat fer el llistat.


1. M'agrada dormir completament a les fosques i en total silenci. La finestra ha d'estar tota tancada i la persiana abaixada totalment, fins i tot a l'estiu. Sí sí a l'estiu també, prefereixo morir-me de calor a veure una guspira de llum. (això, però és més difícil des què hi ha algú a l'altre costat del llit). La foscor ABSOLUTA és indispensable per al meu bon descans.

2. Tot i que m'agrada dormir en silenci, per poder agafar el son, he d'anar-me'n al llit amb els auriculars i la ràdio. I digueu-me estranya, però a casa qui escolta els programes radiofònics esportius sóc jo. Pregunteu-me qualsevol cosa de l'actualitat blaugrana a mi i no a Jordi.

3. M'agrada tenir les coses planificades, no totes les coses, sino més aviat les sortides. No m'agrada decidir 5 minuts abans que vaig al cine, ni que vaig a sopar a un restaurant (especialment si és un dels meus restaurants preferits i dels cars), ni quan un dissabte m'acabo de llevar que apa agafem el cotxe i ens en anem a Barcelona, per exemple. Aquest tipus de coses m'agrada tenir-les planificades, per a poder-les disfrutar més intensament. Per exemple, si dilluns sé que el dissabte aniré a sopar a un bon restaurant, estic desitjant que arribi el dia i és com si tota la setmana estigués gaudint de forma avançada del sopar. Vaja és una forma de gaudir el doble pel mateix preu!!!!


4. Sempre, sempre i sempre, en tots els àpats em reservo el que més m'agrada per al final. El tros del tall de llom que fa més goig, la patata fregida més rosa, l'ou dur de les amanides, la gamba més xula de la paella, el tros de flam més ummmm... És com deixar el bon sabor de boca pel final. Ahhh i el pollastre a l'ast sempre amb els dits i no amb coberts, no té el mateix gust si no.

5. Quan surto de casa tinc la mània de picar l'interfon per a obrir la porta d'entrada a l'edifici, tot i que qui hagi sortit de casa abans ja l'hagi picat. Bé aquesta mania he de dir que la tinc per fer rabiar a qui no em deixa dormir totalment a les fosques.


Estos últimos días he leido en algunos blogs la lista de rarezas de sus autores. Tengo que decir, en defensa de las autoras (porque la mayoría de blogs que leo pertenecen a chicas) que me he reido bastante. Resulta curioso la cantidad de cosas extrañas que pueden sacarnos de quicio a los seres humanos. Bueno, motivado por ello, he tratado de confeccionar mi propia lista. Y a pesar que me considero maniática, me ha costado elaborarla.
Quien desee elaborar la suya, ya sabe.

5 HABITOS RAROS

LAS REGLAS DEL JUEGO. El primer jugador de este juego inicia su mensaje con el título "5 extraños hábitos tuyos". Las personas que son invitadas a escribir un mensaje en su respectivo blog a propósito, de sus extraños hábitos, deben también indicar claramente este reglamento. Al final, debéis escoger 5 nuevas personas a indicar y añadir el link de su blog o diario web. No olvidéis dejar un comentario en su blog o diario web diciendo "Has sido elegido" y dices que lean el vuestro


1. Me gusta dormir completamente a oscuras y en total silencio. La ventana tiene que estar totalmente cerrada y la persiana bajada hasta el final, incluso en verano. Sí sí, en verano también, prefiero morime de calor a que entre el más mínimo rayo de luz (esto es muchísimo más difícil desde que hay alguien "AL OTRO LADO DE LA CAMA"). La oscuridad ABSOLUTA me es indispensable para descansar bien.

2. A pesar que me gusta dormir en silencio, para poder conciliar el sueño, debo irme a la cama con los auriculares y la radio. Llamadme rara, pero en casa quien escucha los programas radiofónicos deportivos soy yo. Preguntadme cualquier cosa de la actualidad azulgrana a mí y no a Jordi.

3. Me gusta tener las cosas planificadas, pero no todas las cosas, sino más bien las salidas. No me gusta decidir 5 minutos antes que me voy al cine, ni a cenar a un restaurante (especialmente si
es uno de mis favoritos y de los caros), ni un sábado recién levantada que cogemos el coche y nos vamos a Barcelona, por ejemplo. Este tipo de cosas me gusta tenerlas planificadas, para poderlas disfrutar más intensamente. Por ejemplo, si el lunes sé que el sábado iré a cenar a un buen restaurante, estoy deseando que llegue el día y es como si toda la semana estuviera disfrutando de forma adelantada de esa cena. Vaya que es una forma de disfrutar el doble por el mismo precio!!!!!

4. Siempre, siempre y siempre, en todas las comidas me reservo lo que más me gusta para el final- El trozo de lomo que me llama más, la patata frita más doradita, el huevo duro de las ensaladas, la gamba más apetitosa de la paella, el pedazito de flam.... Es acabar con el mejor bocado. Ahhh y el pollo al ast con los dedos, que si no no tiene el mismo sabor.

5. Cuando salgo de casa tengo la manía de picar el interfono para abrir la puerta de entrada del edificio, a pesar de que quien me precede ya haya picado. Bueno, esta manía de confesar que la tengo para hacer rabiar a aquel que no me deja dormir completamente a oscuras.

Quien quiera ya sabe.

dilluns, 23 gener de 2006

Van arribant.../ Van llegando...


Van arribant comandes. Aquest mes la revista Cross sticher ha arribat abans del previst. Les anteriors arribaven a misses dites, un cop ja estava als quioscs britànics el següent número. Aquesta vegada, però, ha arribat abans d'acabar el mes. Yupiiii!!! De totes maneres, tot i que em vaig subscriure molt entusiamada, no s'han complert les expectatives. Cansada de veure sempre el mateix tipus de gràfics a les revistes a les que tenim accés aquí, em vaig animar a comprar-ne una de nova i diferent. No sé, crec que quan rebi tots els numeros previstos, no renovaré la subscripció. Pensava que els dissenys serien més espectaculars i m'han decebut una mica bastant. Per mi hi ha molta palla i poc contingut, fins i tot, crec que les revistes espanyoles tenen molt més dissenys i alguns de més bona qualitat. Bé, espero que el que em duri la subscripció es publiquin molts dissenys de Margaret Sherry (per cert, aquest cap de semana he acabat un altre dels seus gats, només em queda el backstitch.)
L'altra comanda ha arribat de sewandso. Es tracta de dos peces de lli, una de color blanc i l'altra de lli natural. La primera em servirà per anar fent les pràctiques de caligrafia, pràctiques que ja he iniciat; i la segona serà estupenda per brodar l'abecedari cor que conté un dels llibres que vaig comprar a Amazon. No em vaig poder resistir i ahir per la tarda vaig deixar enllestida la primera lletra i és una D-E-L-Í-C-I-A brodar amb lli. Tot el meu contacte amb el lli ha estat amb el llibret-costurer i els sachets, i he de dir que el lli Zweigart és una meravella.


Van llegando pedidos. Este mes la revista Cross sticher ha llegado antes de lo previsto. Las anteriores llegaban a toro pasado, cuando ya en los quioscos británicos se podía adquirir el número siguiente. Esta ves ha llegado antes de acabar el mes. Yupiiiii!!! De todos modos, aunque me subscribí muy entusiasmada, no se han cumplido mis expectativas. Cansada de ver siempre el mismo tipo de gráficos en las revistas a las que tenemos acceso aquí, me animé a comprar una nueva y distintas. No sé, creo que cuando reciba todos los números previstos, no renovaré la subscripción. Pensaba que los diseños serían más espectaculares y me han decepcionado un "poco mucho". Según mi opinión hay mucha paja y poco grano, incluso creo que las revistas españolas contienen muchos más diseños y algunos de mejor calidad. Bien, espero que durante lo que dure mi subscripción se publiquen muchos diseños de Margaret Sherry (por cierto este fin de semana he terminado otro de sus gatos, al que sólo queda rematar con el backstitch.)
El otro pedido llegó de sewandso. Se trata de dos piezas de lino, una de color blanca y la otra de lino natural. La primera me irá de perlas para mis prácticas de caligrafía, prácticas que ya he iniciado; y la segunda será estupenda para bordar el abecedario que contiene uno de los libros que compré en Amazon. No me pude resistir y ayer por la tarde dejé lista la primera letra y es una D-E-L-I-C-I-A bordar con lino. Todo mi contacto con el lino ha sido con el librito-costurero y los sachets, y he de decir que este lino Zweigart me encanta, es una maravilla.

dijous, 19 gener de 2006

Qui vol un regal? / ¿Quién quiere un regalo?



Dit i fet!!! Les tardes a l'ofi últimament són molt avorrides. La meva companya aprofita per fer punt, però jo no em veig amb cor. Això sí, ahir un cop arxivades les factures, endreçada la taula, atesos els clients puntuals... vaja enllestida la feina; vaig obrir el cofre dels tresors. És una capsa verda amb ossets dibuixats, on deso les meves petites joies. El material d'oficina sempre m'ha agradat (bolígrafs xulos, colors, gomes d'esborrar amb formes estranyes, post-its, llibretes, grapadores...). Abans em sabia greu esborrar amb una goma nova, però ara ja no. Les coses s'han de fer servir. El cofre secret (secret a casa, i no per res en especial, però secret, perquè forma part de la meva parcel·la personal i intransferible, almenys pel que fa a l'univers masculí) conté els segells de MS i d'altres, espongetes de tinta, bolis xulos, colors Alpino, purpirines...
Doncs això, que enllestida la feina, ahir vaig aprofitar l'última hora de la tarda, perquè normalment és la més tranquil·la i la que més costa de passar, i cofre de tresors en mà, em vaig dedicar a personalitzar el paper d'un futur regal. Us agrada??? He de dir també que ahir després de dinar vaig començar a brodar el regal que anirà embolicat amb aquest paper.


Dicho y hecho!! Últimamente las tardes en la ofi son muy aburridas. Mi compañera aprovecha para tejer, pero a mí no me parece correcto. Eso sí ayer una vez dejé las facturas archivadas, ordenada mi mesa, atendidos los clientes puntuales... en fin acabado el trabajo pendiente; saqué mi cofre de los tesoros. Es una caja verde con ositos dibujados, donde guardo mis pequeñas joyas. El material de oficina siempre me ha gustado (bolígrafos chulos, colores, gomas de borrar con formas raras, post-its, libretas, grapadoras...) Antes me sabía mal borrar con una goma nueva, pero ahora ya no. Las cosas tienen que ser utilizadas. El cofre secreto (secreto en casa, y no por nada en especial, pero secreto, porque forma parte de mi parcela personal e intransferible, al menos para el universo masculino) contiene los sellos de MS y otros, almohadillas de tinta, bolis chulos, lapiceros Alpino, purpurinas... Pues eso, que acabado el trabajo, ayer por la tarde aproveché la última hora que es la más tranquila y la que más lentamente pasa, y cofre de tesoros en mano me dediqué a personalizar el papel que envolverá un futuro regalo. ¿Os gusta??? También tengo que decir que ayer después de comer me puse a bordar el regalo que irá envuelto en este papel.

dimecres, 18 gener de 2006

Personalitzant papers

Ja en els meus primer posts vaig comentar-vos que m'entusiamen els gats de Margaret Sherry. Abans m'agradaven i prou, però des què la Nela em va contagiar la seva adicció, sóc una Margaretaholic.Des què vaig adquirir els meus segells gatuns, no he fet res gaire significatiu amb ells, tret d'estampar-los en una postal i un paper per a una altra Margaretaholic, però crec que tot és millorable en aquesta vida. Així que estic decidida a estampar-los amb una mica més de gràcia (me'n cal molta en les manualitats) en un paper de seda blanc, que servirà per embolicar un regalet per a una tercera Margaretaholic. De moment, però, millor seria, posar-me amb el regal en qüestió, perquè molt embolcall i poc contingut. Ufff és que el dia se'm fa molt curt, bé si totes les hores que té les pugues dedicar al px...
Ahhh, per cert no deixeu de visitar aquesta web si voleu aquests segells. Penny Black és la dissenyadora.

Ya en mis primeros posts os comenté que m'entusiaman los gatos de Margaret Sherry. Antes simplemente me gustaban, pero desde que Nela me contagió su adicción, me he convertido en una Margaretaholic. Desde que adquirí los sellos gatunos, no he realizado nada significativo con ellos, simplemente estamparlos en una postal y en un papel para otra Margaretaholic, pero creo que todo es mejorable en esta vida. Así que estoy decidida a estamparlos con un poquito más de gracia (de eso me hace falta mucha a mí en las manualidades) en un papel de seda blanco, que servirá para envolver un regalito para una tercera Margaretaholic. De momento, pero, mejor sería que me pusiera manos a la obra con el regalo en cuestión, porque mucho envoltorio y poco contenido. Uffff es que el día se me hace muy corto, si pudiera dedicar todas las horas que tiene al px... Ahhh, por cierto no dejeis de visitar esta web si os interesan los sellos. Penny Black es la diseñadora.

dimarts, 17 gener de 2006

Feltre/Fieltro

He descobert una gran quantitat de blogs on el feltre és el gran protagonista. Us heu parat mai a pensar la quantitat de coses que es poden elaborar amb aquest material?? Nooooo??? Doncs no deixeu de visitar aquest parell de blogs i veureu quin magnífic univers. Fieltromanía i Viento del Este, Viento del Oeste, són sens dubte dos blogs a seguir. Anabel, Lolita ens veurem sovint properament.
Ara mateix, recordo el detall del meu bateig, eren unes botetes fetes de feltre verd i toronja, i a dintre com no una bosseta plena de confits. Fa anys, fent dissabte van aparèixer a l'armari de la meva habitació i vaig riure molt. Pel que es veu tota la família va participar en la seva confecció. Promoto buscar-les a casa de ma mare i ensenyar-vos-les.

He descubierto una gran cantidad de blogs donde el fieltro es el gran protagonista. ¿Habéis pensado alguna vez la cantidad de cosas que se pueden elaborar con este material? ¿¿¿Noooo??? Pues no dejeis de visitar este par de blogs y vereis un magnífico universo. Fieltromanía y Viento del Este, Viento del Oeste son sin duda dos blogs a seguir. Anabel, Lolita nos veremos mucho.
Ahora mismo, recuerdo el detalle de mi bautizo, eran una botitas de fieltro verde y naranja, y dentro como no podía ser de otro modo, una bolsita llena de peladillas. Hace años, limpiando, aparecieron en el armario de mi habitación y reí mucho. Parece ser que toda la familia participó en su confección. Prometo buscarlas en casa de mi madre y enseñároslas.

amb bona lletra/ con buena letra

Us enrecordeu dels quaderns Rubio de caligrafia??? Uffff què en fa d'anys d'això!!! Jo els odiava i no és pas que fes mala lletra, però els detestava. M'agradava repasar les paraules que hi havia marcades per puntets, però arribava un moment que els puntets desapareixien i havies d'escriure i no reseguir.
Bé, tot això per dir-me que se m'ha ocorregut una idea amb lletres i px, de moment és una idea. Tot i que per ser honesta he de dir que alguna cosa he vist en els blogs francesos, però ho adaptaré al meu estil. Estigueu atentes si voleu saber que és. Lletre i més lletres que acabaran sent quelcom més.

¿Os acordais de los cuadernillos Rubio de caligrafía? Ufff cuántos años de eso!!! Yo los odiava y no por hacer mala letra, pero los detestaba. Me gustaba eso sí repasar las palabras marcadas por puntitos, pero llegaba un momento que los puntitos desaparecían y tenías que escribir y no reseguir.
Bien, todo esto para deciros que se me ha ocurrido una idea con letras y px, de momento es solamente una idea. Aunque para ser honesta debo decir que alguna cosa parecida he visto en los blogs franceses, pero lo adaptaré a mi estilo. Estad atentas si quereis saber que es. Letras y más letras que se convertirán en alguna cosa.

dilluns, 16 gener de 2006

progressos

Aquest cap de setmana no ha estat massa productiu, passem poc temps a casa i no em puc dedicar massa al px. De moment, el llibre-costurer va avançant. Està acabat el artilugi per penjar a les tissores i la butxaca per les agulles, i de camí la butxaca per les tissores. Només em queda brodar les inicials i ja podré desar els fils i agulles i posar-me amb la màquina de cosir.


Este fin de semana no ha sido demasiado productivo, estamos poco tiempo en casa y no puedo dedicar mucho rato al px. De momento, el librito-costurero va avanzando. Está terminado el encuentra-tijeras y el bolsillo para las agujas, y de camino el de las tijeras. Únicamente me queda bordar las iniciales y podré guardar hilos y aguja para ponerme con la máquina de coser.

divendres, 13 gener de 2006

Us agrada el peix?/¿Os gusta el pescado?


El cap de setmana passat llegint la premsa em vaig topar amb les fotografies d'una artista curiosa. S'anomena Anne-Catherine Becker-Echivard i últimament s'ha dedicat a fotografiar peixos, però el curiós del cas, és que els ha personificat. Aquestes les he extret del suplement dominical del Diari de Tarragona del diumenge, concretament de la revista El Semanal, pp.43-50. Són divertides, oi??? Per si us interessa incloc també l'article.


El pasado fin de semana leyendo la prensa topé con las fotografías de una artista curiosa. Se llama Anne-Catherine Becker-Echivard y últimamente se ha dedicado a fotografiar peces, pero lo curioso del caso es que los ha personificado. Concretamente estas fotografías las he extraido del suplemento dominical del Diari de Tarragona, concretamente de la revista El Semanal, pp43-50. ¿A qué son divertidas? Por si os interesa incluyo también el artículo en cuestión.



bastidor Sajou

En un post anterior vaig apuntar que al llibre Sajou, Passion des Alphabets Anciens, apareixia un dibuix d'un bastidor semblant al que em van regalar i que ahir us vaig mostrar en procés de reparació. Ara us el mostro per a que pugueu fer comparacions.En un post anterior apunté que en el libro Sajou, Passion des Alphabets Anciens, aparecía un dibujo de un bastidor parecido al que me regalaron y que está siendo restaurado en estos momentos. Ahora os lo muestro para que podais compararlos.


dijous, 12 gener de 2006

Restaurar 1ª entrega


Ja hem començat la restauració del bastidor, i dic hem, perquè està éssent un treball en equip. Jordi llimava les peces, mentre jo el contemplava. No hi hagut manera que em deixi la dremmel que han portat els Reis abans d'hora, així que m'he resignat a deixar-lo fer. De moment encara no estan llestes totes les peces, només algunes. L'abans i el després és evident, només cal fixar-se en les fotos. Totes les parts del bastidor poden ser recuperades, el problema és la base. Ja us vaig comentar que la base estava corcada i tot i el tractament aplicat, no sé si seria més convenient substituir-la. Els rodets tenien unes peces de roba on es cosia la tela de brodar. Aquestes peces es subjectaven als rodets amb claus, que són impossibles de treure. Així que el més raonable serà polir-los bé, ja que l'intent de treure'ls de la fusta podria comportar un trencament.



Hemos empezado con la restauración del bastidor, y escribo "hemos" porque está siendo un trabajo en equipo. Jordi lijaba las piezas, mientras yo le contemplaba. No ha habido manera que me preste la dremmel que los Reyes dejaron en casa antes del día indicado; así que he tenido que conformarme. De momento, todas las piezas aún no están listas, sólo algunas. De todas maneras "el antes y el después" es evidente, sólo hay que fijarse en las fotos. Todas las partes del bastidor podrán ser recuperadas, el problema está en la base. Como ya comenté la base tenía carcoma y a pesar del tratamiento aplicado, no sé si sería más conveniente sustituirla. Los rodillos tenían unos trozos de tela donde se cosía la tela a bordar. Estos pedazos se sujetaban a los rodillos con clavos, que resultan imposibles de sacar. Lo más razonable será pulirlos bien, ya que intentándolos sacar, podríamos romper los rodillos.

dimecres, 11 gener de 2006

obsequis/obsequios





El Nadal és temps d'estar amb la família al voltant de la taula. I també són dies de regals. El més matiner de tots és el de l'empresa, que arriba puntual a les nostres mans el mateix dia de la loteria. El curiós d'aquest obsequi és que no es tracta del simple lot amb productes d'alimentació. Evidentment n'hi ha, però també hi ha obsequis, un any va haver-hi una manta del Benetton, l'any passat un cubell per a la roba bruta, un trencanous... Enguany el lot ha estat minso de contingut, però venia tot dintre d'una bossa Rolser, que des què la vaig veure vaig saber que seria per al px i no pas per anar al mercat a fer la compra. Em va fenomenal, perquè dintre hi porto llibres, revistes i bossetes amb fils i petites porcions de tela per brodar; i amb tot això vaig amunt i avall.
Dues amigues molt especials de MPC m'han regalat un patró molt delicat. És una preciositat, però el que em va emocionar és que elles dues me l'enviessin a mi. Totes dues són unes persones molt especials, ca
dascuna a la seva manera, i espero algun dia poder-les conéixer en persona. Des d'aquí una altra vegada gràcies. Gràcies Elena i Ana per considerar-me la vostra amiga. Per últim, el tercer present relacionat amb el px me l'he fet jo mateixa. D'aquesta manera, no es pot fallar, no creieu? M'he autoregalat el kit de Mirabilia Christmas Elf Fairy. Des què el vaig veure a www.stitchingbitsandbobs.com/index.html vaig saber que acabaria a les meves mans. Ara ja està a la llista de futurs projectes. Encara que no seré tan ràpida com algunes, ja sabem de qui parlo, veritat?? :) Ara em queda pendent que m'arribi un paquet amb lli comprat a www.sewandso.co.uk
Ahhhh, i sé que havia d'haver arribat ja un present molt especial des de molt lluny. Però ja se sap que en aquestes dates el correu no funciona com hauria de funcionar. Una bona amiga m'ha confeccionat amb les seves pròpies mans un Santa Claus per a mi. Tot i que no ha vingut a temps, de ben segur ocuparà el millor espai possible a casa el proper Nadal, per poder dir orgullosa que no n'hi ha cap altre igual.

Las Navidades son fechas para estar con la familia alrededor de la mesa. Y también son días de regalos. El más madrugador de todos es el de la empresa, que llega puntual el día que se rifa el Gordo de la lotería. Lo que tiene de peculiar nuestro lote es que no está compuesto exclusivamente por productos de alimetnación, sino que hay siempre obsequios. Un año había una manta de Benetton; el pasado un cesto para la ropa sucia, un cascanueces de diseño... Este año el contenido ha sido más bien escaso, pero venía presentado con una bolsa de Rolser, desde que la vi supe que me serviría para mis útiles de px y no para ir a comprar al mercado. Me va fenomenal puesto que llevo en ella libros, revistas, bolsitas con hilos y pequeños retales de telas para bordar.
Dos amigas muy especiales MPC me regalaron un patrón muy delicado. Es una preciosidad, que me emocionó tremendamente no sólo por ser un regalo, sino por las personas que me lo ofrecieron. Las dos son muy especiales, cadauna a su manera y espero algún día poderlas conocer a ambas en persona. Desde aquí de nuevo os doy las gracias. Gracias Elena y Ana por considerarme vuestra amiga.
Per último, el tercer presente relacionado con el px me lo he autoregalado yo misma. De esta manera no se falla en la elección, no??? Se trata del kit Mirabilia Christmas Elf Fairy. Al verlo en www.stitchingbitsandbobs.com/index.html supe que acabaría en mis manos. Ya está en mi lista de futuribles, eso sí no seré tan rápida como algunas, todas sabes de quién hablo, verdad?? Sólo queda pendiente un pequeño paquetito con telas de lino de www.sewandso.co.uk
Ahhh y está pendiente de llegar un obsequio que viene de tierras muy lejanas. Ya se sabe que en estas fechas el correo no funciona como tendría que funcionar. Una buena amiga me ha confeccionado con sus propias manos un Santa Claus para mí. A pesar de no haber llegado a tiempo, las próximas navidades ocupará el mejor espacio posible en casa para que todo el mundo pueda admirarlo, y así poder decir orgullosa que no hay otro igual.

Retorn / retorno


El retorn a la rutina què n'és de difícil després d'unes vacances, i més si aquestes coincideixen amb les dates nadalenques. Bé, la veritat, però, és que un descans sempre va bé, facis el que facis. Hi havia molts plans per aquests dies, que al final han quedat en això plans. En principi el nostre cap d'any havia de ser a Lisboa, però no va poder ser, no vam trobar cangur per a la Sira, i deixar-la en una residència canina amb aquest fred no ens agradava massa. Així que hem estat per casa, dormint, llevar-me més tard del que és normal, és una genialitat; anant amb bici pel poble; menjant, uiiii són uns dies ideals per als excesos; compartint estones amb la família; jugant a l'Scrabble; jugant a pilota amb la Sira (és la millor recollint pilotes de tennis); i moltíssimes coses més.
Pel que fa al px, he de dir que ha estat una mica abandonat, el FWP de DMC està com estava abans de festes. I m'he de posar amb ell, perquè si no no estarà per la data fixada i com és un regal!!!
Això sí previsora de mi he començat amb el brodat d'un dels llibres-costurers de la nostra estimada "mec mec". Fins al juny no el regalaré, però no vull que en l'últim moment l'hagi de brodar a corre-cuita. De la part exterior em queda acabar els inicials de la portada. De l'interior queda pendent la butxaqueta per a les tissores i la dels fils i agulles; a més de l'acabat final. Com que no sabia si decantar-me pel fil de color esbergínia o pel blanc, els he emprat tots dos. Això sí, el blanc és de rayo, per donar-li un toc més elegant. No obstant, els problemes apareixeran a l'hora d'acabar amb la confecció, sobretot quan hagi de cosir a mà la part que no es pot cosir a màquina, perquè ha de ser l'espai per on girar al dret el llibret. Bé, quan arribi el moment demanaré ajuda, oi Ana??


El retorno a la rutina es sumamente difícil después de las vacaciones y más aún si éstas coinciden con las fechas navideñas. La verdad es que unos días de descanso siempre van de maravilla, los dediques a lo que los dediques. En principio había muchos planes para estas fechas, pero al final se han quedado en eso en planes. Nuestra intención era pasar el fin de año en Lisboa, pero no pudo ser, no encontramos canguro para Sira, y dejarla en una residencia canina con el frío de estos días no nos estusiasmaba. Nos hemos quedado en casa, durmiendo, levantarme más tarde de lo normal es una genialidad; montando en bici por el pueblo; comiendo, uiii son unos días muy propicios para los excesos; compartiendo momentos con la familia; jugando al Scrabble; jugando con la pelota con Sira (es la mejor pillando pelotas de tenis), y muchísimas otras cosas.
Sobre el px tengo que decir que lo he tenido un poco abandonado, el FWP de DMC está igual que antes de iniciarse las fiestas. Y debo ponerle a bordar, porque si no el regalo no estará listo para la fecha.
Eso sí, previsora de mí he empezadp el bordado de un librito-costurero como los de nuestra querida "mec mec". Hasta junio no voy a regalarlo, pero no quiero que en el último momento todo sean prisas. De la parte exterior queda pendiente bordar las iniciales. En cambio del interior, tengo que bordar el bolsillo para las tijeras y el de los hilos y agujas; a parte del montaje final. Como no sabía si decantarme por el hilo color berenjena o blanco, he utilizado ambos. Eso sí, el blanco es de rayón, para darle un toque más elegante. No obstante, creo que los problemas aparecerán a la hora de armar el librito, sobretodo cuando tenga que coser a mano la parte que no puede coserse a máquina, porque debe ser el hueco por donde girarlo. Bueno ya pediré consejo entonces, verdad Ana???